La natura i l’abstracció

Quan era petita, al poble, amb una amiga vam sortir al camp i vam recollir ossos de diferents animals (una guarrada), els vam posar en una galleda per netejar-los, i preteníem col·locar-los sobre una taula per fer-ne un “museu” i cobrar-ne l’entrada -hehehe, ja em ve de lluny això dels museus. Així també ho feia aquesta artista nordamericana de meitat de segle XX. Ella recollia flors, petxines i elements naturals del terra, i també óssos. Avui parlem de Georgia O’Keeffe i de la seva mostra monogràfica al Museu Thyssen de Madrid.

Així ràpids com un llampec vam pujar un dia a Madrid (que per cert, fa uns anys vam fer-ne un especial 48h, per si us interessa aquí el teniu); hi havia molt poc temps per veure coses però estava clar: no podiem faltar a la expo de Georgia O’Keeffe al Thyssen. La teniu fins el 8 d’agost.

Hi podreu trobar 90 peces de mitjà i gran format que repassen la seva trajectòria artística i vital. Des dels seus inicis pintant paisatges de la seva terra natal, Texas i Carolina; fins als gratacels novayorquesos, o les flors abstraitzants de mida gegantina que l’han fet tan famosa.

*Estramonio. Flor blanca nº1*. Font: thyssen.com

De la natura a l’abstracció

Dona forta, que decideix des de molt jove que vol ser artista. D’ella es diu, entre d’altres coses, que no volia portar tacons: això també ens serveix per entendre-la a nivell artístic. Busca la diferència del que s’estava gestant als cercles artístics d’Estats Units.

D’aquesta exposició podeu trobar moltíssima informació al web del Thyssen, a l’espai educatiu però sobretot a la secció de l’exposició. Allà hi podreu trobar vídeos, entrevistes, un podcast i fins i tot llistes de spotify amb música, així com un recorregut per la pròpia mostra.

Començà sent professora de dibuix a Texas i Carolina, on desenvoluparà un estil de paisatge abstraitzant amb colors i formes on aquests paisatges serien l’equivalent visual a la música, una mica a l’estil de Kandinsky. Formes semi-figuratives que representaven la natura que veia.

Cap al 1916 es trasllada a Nova York. Allí es fa amiga de grans personalitats que l’ajudarien a catapultar el seu art: d’una banda l’Anita Pollitzer, fotògrafa i sufragista, i de l’altra l’Alfred Stieglitz, fotògraf, galerista i futur marit. A Nova York no segueix el seu propi camí artístic, allunyada dels estils de moda en aquell moment: l’expressionisme abstracte (Pollock) o Pop Art (Warhol).

És en aquest moment quan fa una de les seves sèries més famoses: els gratacels de Nova York. Els pintava com si observés un paisatge, a la manera de la natura, on els edificis eren com arbres que s’entrecreuen.

Carrer de Nova York amb lluna, 1925. Font: Thyssen

La part més famosa, però, són les seves flors (cap als anys 20) que són pintades a gran escala i gairebé de manera microscòpica i que fa que siguin representacions quasi asbtractes. Al final són el que són: flors. Ens referim sobretot a gran part de la crítica del moment, que necessitaven buscar una part femenina en la pintura d’O’Keeffe, i per això ho relacionaven amb l’erotisme de les vagines. Res més lluny de la relitat, però. Ella mateixa ho negava. Tot i així, encara avui dia relacionem les seves flors amb pètals a gran escala amb els llavis vaginals. Per això la començaren a reivindicar les feministes de la tecera onada, als anys 60, com a pintora que transgredia la simbologia clàssica patriarcal.

Sala d’exposicions Thyssen. Foto pròpia.

De l’abstracció a la natura

Un altre dels espais importats en la seva vida van ser les zones desèrtiques de Nou Mèxic, on viatjà multitud de vegades i que li recordaven el seu Texas natal. De fet, segons ella, se sentia com a casa, i s’instalà, a partir del 1949, a la seva casa-estudi a Abiquiu.

Allí hi crea unes peces que també són essencials en la seva obra: els paisatges onírics de deserts amb cranis i ossos que s’hi trobava.

Cabeza de carnero, malva real blanca. Colinas (Cabeza de carnero y malva real blanca, Nuevo México). font: Thyssen.com

Ho farà amb les seves passejades per aquella terra àrida. Caminar, per ella, era part del procés creatiu, tal com explica al podcast del museu Marta Ruiz del Árbol, comissaria de lexposició. Se submergia en la natura i ella mateixa formava part d’aquesta per, després, pintar-la.

Crea paisatges simbòlics i espirituals, en una comunió amb la natura d’una manera mística prò sobretot terrenal. Una mirada centrada en la natura i el caràcter metafísic del paisatge, explorant els colors i les formes del que hi veia. D’aquesta manera la seva obra es basa en elements plens de grans tons de color i èmfasi en allò de la natura que sovint no ens fixem, com les flors o els ossos.

Ella tampoc es considerava surrealista, tot i així, és un referent tant del surrealisme -per l’atmosfera de misteri i simbolisme, com de l’asbtracció. Les seves pintures t’atrapen, per les formes, els colors i l’aura de misticisme que s’hi respira.

Georgia O’Keeffe, fins al 8 d’agost, Museu Thyssen, Madrid.

____________________________________________________________________

Com a bonus: a Breaking Bad apareix en un capítol en el que recorden quan volien anar a veure una exposició al seu museu de Santa Fe, darrera ciutat on va viure fins la seva mort al 1986.