La corda invisible

Castellano

La corda que ens lliga a tots. Un lligam invisible que fa que depenguem dels diners. Per menjar, per vestir-nos, per a l’oci i per a la cultura, entre moltes altres coses. Depenem dels diners i, de retruc, de la feina. Una feina remunerada que ens permeti -i ens deixi temps- per a la vida social i personal. Si la feina, a sobre, ens agrada, ens plena, ens satisfà, millor que millor.

Continua la lectura de La corda invisible

Anuncis

Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Castellano

El llegat oral femení: el quotidià, el de les receptes i les infusions, els aliments i la cuina, espais de recerca i de coneixement. Què en sabem, de tot això? Poca cosa. Durant segles era la dona la que guaria la malaltia, feia les infusions de camamilla per al mal de panxa, igual com cuinava i emmagatzemava els aliments. Tot aquest entramat de sapiència acabarà sent perseguit per l’obertura de les universitats, on els homes es formaven com a metges, i adquirien el monopoli del saber, amb la conseqüent persecució de les pràctiques naturals i remeieres femenines, considerades bruixeria.

Continua la lectura de Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Les filles d’Eva

Castellano

Aquestes últimes setmanes s’ha parlat molt de feminisme, d’empoderament de la dona, de fer política amb consciència de gènere i de quant de camí queda encara per assolir uns mínims que haurien de ser, a aquestes alçades, bàsics en qualsevol societat que es vulgui autoanomenar “desenvolupada” o “avançada”.

Continua la lectura de Les filles d’Eva

Las hijas de Eva

Català

Estas últimas semanas se ha hablado mucho de feminismo, de empoderamiento de la mujer, de hacer política con conciencia de género y de cuánto camino queda aún para alcanzar unos mínimos que deberían ser, a estas alturas, básicos en cualquier sociedad que se quiera autodenominarse “desarrollada” o “avanzada”.

Continua la lectura de Las hijas de Eva

Hi havia una vegada…

Castellano

Tothom coneix les històries de princeses, i la nocitivitat que representen en quant a que reprodueixen els rols i estereotips de gènere: la princesa desvalguda, el príncep valerós, la dolenta (lletja i/o grassa), etc. i tots reneguem del seu poder social. Però tot i així ens encanten. 

Continua la lectura de Hi havia una vegada…