Què se n’ha fet de la primavera àrab?

Castellano

Les preguntes en la història, com en la vida en general, no solen tenir una única resposta, els factors, els contextos, els col·lectius, les individualitats, entre molts d’altres elements, acaben incidint tant en els factors com en les variables. En aquest cas, doncs, ens podem aventurar a donar una primera resposta a la pregunta, abans de mirar de justificar el motiu, considerant que aquell procés que es va anomenar la Primavera Àrab i que semblava que enderrocaria certs règims totalitaris en favor de la democràcia, però que per contra va donar com a resultat -de forma majoritària- un creixement del radicalisme religiós, es produeix per diversos motius, i que per tant a la combinació d’un temps i d’un context s’ha de sumar la intervenció de potències estrangeres pel bé de defensar determinats interessos geoestratègics i econòmics.

Reflexions sobre un llibre que alguns volen prohibir

Castellano

No és la primera vegada que llegeixo, escolto o escric sobre la nomenclatura lligada al terrorisme que en els nostres mitjans de comunicació s’accepta hegemònicament l’opció d’adjectivar-la d’islamista en els millors dels casos o directament d’islàmica, en els pitjors. Avui ho farem a partir de la lectura de L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) una publicació que des de certs sectors s’ha demanat, fins i tot, la prohibició. Podríem dir que en aquest sentit m’esforço en el meu dia a dia i aprofito les poques finestres que puc arribar a tenir per fer proselitisme de la creuada terminològica de la professora Dolors Bramon, si em permeteu construir aquesta frase plena de termes religiosos utilitzats, volgudament, barroerament.

Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?

Castellano

Violència. Violència física. Violència psicològica. La violència es fa visible en el dia a dia de la població d’Hebron. És un dia d’estiu, calorós. Moltes vegades hem parlat del que diuen o deixen de dir els museus d’història. Avui parlem d’una ciutat convertida en el museu de la història contemporània de Palestina. La ciutat acull la tomba dels patriarques, que per les musulmanes i musulmans és la Mesquita d’Abraham i per les jueves i jueus és la cova de les tombes dobles. Aquesta ciutat, però, ja no es coneix per això, sinó perquè viu les conseqüències més traumàtiques de les polítiques de colonització i apartheid de l’estat israelià.

Toni Catany. Mirada mediterrània

Castellano	English

La Fundació Catalunya – La Pedrera acull una exposició amb una àmplia selecció fotogràfica del mallorquí, establert la majoria de la seva vida a Barcelona, Toni Catany. Fugint de cronologies i buscant la mirada més personal del fotògraf, l’exposició ens descobreix la transversalitat de la seva obra, mostrant-nos la multiplicitat dels seus significats, fugint, en tot moment, dels tòpics que solen explicar l’obra del fotògraf.

Toni Catany. Mirada mediterránea

Català	English

La Fundación Catalunya – La Pedrera acoge una exposición con una amplia selección fotográfica del mallorquín, establecido la mayoría de su vida en Barcelona, Toni Catany. Huyendo de cronologías y buscando la mirada más personal del fotógrafo, la exposición nos descubre la transversalidad de su obra, mostrándonos la multiplicidad de sus significados, huyendo, en todo momento, de los tópicos que suelen explicar la obra del fotógrafo.