Picasso i Picabia, cara a cara a Barcelona

Castellano

Barcelona és una ciutat que s’estima els seus museus i que viu atenta a l’art que l’envolta. No solament hem de recórrer a les col·leccions permanents dels grans museus per comprovar que hi ha tot un món que conviu amb aquests grans centres, que ofereix la possibilitat d’acostar-se a les obres dels grans mestres de la pintura. Cal estar atent per no perdre’s oportunitats temporals com la que ofereix, de nou, la Sala d’exposicions de la Casa Garriga Nogués –de la Fundació MAPFRE-, que en els darrers anys ha sorprès els amants de la cultura amb mostres com Impressionistes i postimpressionistes (2013) o Renoir entre dones (2016), i que ha fet possible que la capital catalana acollís obres de centres com el Musée d’Orsay i el de l’Orangerie.

Continua la lectura de Picasso i Picabia, cara a cara a Barcelona

Ifni o d’aquell territori que ningú en parla

La visita amb Alberto López Bargados per l’exposició Ifni, la mili africana dels catalans que podeu visitar al Museu de les Cultures del carrer Montcada de Barcelona fins el 23 de gener, són d’aquelles que obren noves portes historiogràfiques. Amb un discurs expositiu clar i senzill, l’exposició posa el focus sobre una colònia espanyola africana i sobre el paper dels catalans en el projecte colonial espanyol. I ho fa a través del testimoniatge de catalans que van anar a fer la mili, uns joves que es van trobar en un destí en guerra constant (no sempre de forma oficial), aïllats i participant d’un episodi històric que el franquisme, la democràcia, la història explicada i gairebé tothom a excepció d’ells, han mirat d’amagar, obviar o oblidar.

Continua la lectura de Ifni o d’aquell territori que ningú en parla

Quan el Toulouse el trec a passejar

Castellano

Toulouse-Lautrec és garantia d’èxit, i l’exposició que trobareu al Caixa Fòrum de Barcelona fins el 20 de gener del 2019, no defrauda. Aquesta aconsegueix que l’espectador s’endinsi des del primer minut a l’univers d’un Montmartre que, amb la seva aparent decadència, va gaudir de l’èxit artístic més alternatiu de tota Europa, ja que allà anaren a parar joves artistes que buscaven inspiració en una vida amb laxes normes socials.

Continua la lectura de Quan el Toulouse el trec a passejar