La vida rural

Castellano

El museu de les eines. El museu del molí. De vegades tenim travessats certs tipus de temàtiques, de tipologies. A mi em passava, i em passa, amb els museus etnològics, que em fan mandra. Això de veure les falçs i les cassoles de la iaia em tendeix a avorrir.

Ara, però, em menjaré aquestes paraules amb patates -fetes en un forn del XIX, hehe- perquè fa poc vam anar a l’Espluga de Francolí, al Museu de la Vida Rural. I molt bé!

Anuncis

Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Castellano

El llegat oral femení: el quotidià, el de les receptes i les infusions, els aliments i la cuina, espais de recerca i de coneixement. Què en sabem, de tot això? Poca cosa. Durant segles era la dona la que guaria la malaltia, feia les infusions de camamilla per al mal de panxa, igual com cuinava i emmagatzemava els aliments. Tot aquest entramat de sapiència acabarà sent perseguit per l’obertura de les universitats, on els homes es formaven com a metges, i adquirien el monopoli del saber, amb la conseqüent persecució de les pràctiques naturals i remeieres femenines, considerades bruixeria.

Hi havia una vegada…

Castellano

Tothom coneix les històries de princeses, i la nocitivitat que representen en quant a que reprodueixen els rols i estereotips de gènere: la princesa desvalguda, el príncep valerós, la dolenta (lletja i/o grassa), etc. i tots reneguem del seu poder social. Però tot i així ens encanten. 

Pintes i petxines

Castellano

Les platges a l’hivern. Oh, sí! L’encant màgic i gairebé fantasmagòric de passejar per una platja deserta. La sorra freda i humida als peus, el vent recargolant-te els cabells. Com aquella cançó d’Ivan Ferreiro, Turnedo.

Comparacions incòmodes

Castellano

Sóc jove, de Tarragona i des de que vaig néixer visc a la Part Alta. I perquè us explico això, preguntareu? Fàcil.