Patis de llums.

Castellano

De vegades pensem que la modernitat es troba única i exclusivament a Barcelona, que la resta del territori queda aïllat; una mena de Far West cultural. O això crèiem, això es deia. Per descomptat, sempre ha estat fonamental la tasca de molts artistes i agents culturals en aquestes localitats, que revesteixen l’agenda cultural catalana. Amb l’obertura del Centre d’Art Lo Pati, a Amposta, per exemple, des del 2010 programa exposicions i esdeveniments d’art contemporani a la capital del Montsià. Per la seva banda, a Tortosa, fa quatre anys, va néixer un festival d’art contemporani: el Festival A Cel Obert, caracteritzat per les seves instal·lacions efímeres en patis emblemàtics de la ciutat.

Anuncis

Bill i Bilbao

Castellano

Aigua. De l’aigua a l’aigua. De l’espai portuari de la Ría a les escenes místiques de baptisme quasi religiós de Bill Viola.

Belleses ocultes a plena vista: Espais Ocults

Castellano

A totes les ciutats hi ha aquelles cases emblemàtiques que tothom coneix i que destaquen per la seva història o arquitectura. Sense anar més lluny, tenim la Casa Batlló la Casa Milà al bell mig de Barcelona! Desgraciadament, també tenim cases precioses amagades i desconegudes, fins i tot pels mateixos ciutadans. La majoria es perquè són de particulars on hi viuen famílies, o els propietaris no poden permetre’s restaurar-la.

Museu dels escriptors. Dublín

Castellano

Hi ha vegades que els museòlegs, museògrafs, gestors culturals i gent de la cultura en general ens posem una mica massa puretes amb el tema de les exposicions i dels museus. De vegades no hi ha recursos, o personal qualificat, o senzillament els organitzadors estan “antiquats”. Al final, però, passats els anys, entrar en un museu falt de museografia o deixat a mode de gabinet de curiositats– tots nosaltres tenim en ment algun museu d’aquests, no cal dir noms- tot aglutinat en aparent desordre, o ple d’avorridíssims cartells plens de lletra minúscula, pot fer-nos somriure i transportar-nos a segles passats, on la moda era aquesta museografia finisecular a l’estil Quai Branly. Em seguiu?

#expoAmat | Frederic Amat a la Pedrera

Castellano

Quan camines per una ciutat -i més sent Barcelona- et trobes tot d’edificis que semblen caiguts del cel, mirant imponents des de les alçades, amb balaustrades i finestrons, enlairats i majesuosos, guaitant els vianants amb sobèrbia.