Acrobàtiques. Entrevista a Vanessa Martín

De vegades fem entrevistes, ja ho sabeu. Ens encanta parlar amb gent i que ens expliquin què fan i què els ronda la ment. Avui parlem amb una dona de dones, de dones en la història, en la història de la Guerra Civil. Som-hi!

Continua la lectura de Acrobàtiques. Entrevista a Vanessa Martín

Anuncis

100 anys d’alabastre a Sarral

Castellano

La relació entre Sarral i l’alabastre ve de lluny. Tradicionalment s’ha esmentat l’època romana com a punt d’inici de les extraccions de guix i alabastre per nodrir la ciutat de Tarraco. Malgrat que la tradició popular no, existeixen proves documentals d’aquesta explotació.

Continua la lectura de 100 anys d’alabastre a Sarral

Eugeni Xammar, el català que va entrevistar Hitler?

Castellano

Històricament els catalans, com moltes altres nacions, hem estat bastant moguts i curiosos per estar en les zones del món de conflicte i hem tractat amb personatges que han resultat ser claus o han tingut un paper molt rellevant en els fets posteriors.

Si ens posem en la pell d’un periodista català de principis de segle, corresponsal a l’Alemanya d’entreguerres per diaris barcelonins i madrilenys com El Liberal, El Heraldo de Madrid i l’Ahora, ens hauria de venir al cap ràpidament el nom d’Eugeni Xammar (Barcelona 1888-  L’Ametlla del Vallès 1973). Si no és així… Preguntem-nos com pot ser que no coneguem un dels pocs catalans (juntament amb Josep Pla) que suposadament van tenir la possibilitat d’entrevistar el mateix Hitler en persona!

Eugeni Xammar l’any 1920. Font

Cal dir però, que hi ha alguns dubtes que aquesta entrevista realment es produís, els escèptics, argumenten que ni Xammar ni Pla mai més van tornar a fer referència a aquesta entrevista un cop va sortir publicada als diaris La Veu de Catalunya i La Publicitat. Sobre els dubtes que genera la veracitat d’aquesta entrevista, se’n pot llegir un bon article d’Albert Sánchez Piñol titulat “Mèrit i misteri” publicat pel diari Avui el 21 de març del 2009.

Sigui com sigui, del que no es pot dubtar és que Eugeni Xammar va ser testimoni directe de les conseqüències del tractat de Versalles i de l’auge del nazisme a l’Alemanya dels anys vint. Arribat a Berlín l’any 1922, va viure la inflació desmesurada del marc alemany, l’ocupació de la conca del Ruhr per part de les tropes franceses i fins i tot la preparació i posterior cop d’estat fallit o Putsch de Munic que va protagonitzar Hitler l’any 1923 i que va desencadenar el seu empresonament.

L’ou de la serp – Cròniques des d’Alemanya (1922-1927). Font

Amb un estil irònic, sense pèls a la llengua, Xammar ens mostra en les seves cròniques recollides en el llibre “L’ou de la serp – Cròniques d’Alemanya (1922-1927)” com les anomenades reparacions de guerra van afectar la immensa majoria d’alemanys, la fragilitat de la república de Weimar, el boicot de la població a les exigències de l’exèrcit d’ocupació francès i la resistència de les organitzacions obreres, en especial la dels miners a la ciutat de Bochum, ja no només contra aquest exèrcit sinó contra qualsevol forma de militarisme i obertament anticapitalistes.

És també molt destacable com Xammar tracta el tema del deute alemany i explica com els seus creditors, en una obsessió malaltissa per obtenir els diners de les reparacions de guerra van ignorar la realitat (que Alemanya no podia pagar tal suma de diners) i van seguir pressionant el país fins a enfonsar-lo en una profunda crisi. Recordem que precisament l’ocupació del Ruhr per part de l’exèrcit francès va ser la seva manera de cobrar-se les reparacions de guerra fins que Alemanya els pagués la suma que devia. Paraules velles que ens sonen, mesures d’austeritat imposades per ofegar, que Alemanya es va posar soleta en dues guerres mundials és per tots conegut, i pagar reparacions en aquesta lògica bèl·lica pot ser fins i tot justificable, però d’aquí a portar a la desesperació un país sencer… És si més no contraproduent, un país ofegat no pot generar riquesa per tant mai podrà pagar el deute si no s’assoleix un equilibri financer estable, cosa lligada a l’estabilitat de la moneda.

Reproduiré a continuació un fragment del llibre per tal que els lectors es facin una idea d’aquest estil divertit i peculiar de Xammar, referent a la preparació del cop d’Estat de Munic.

Si us heu quedat amb ganes de més, només puc recomanar-vos el llibre i altres obres d’en Xammar, passareu una bona estona llegint cròniques històriques.

“Xammar m’ha ensenyat més que tots els llibres junts. És l’home més intel·ligent que conec, el que té un ull més segur i un coneixement del món més ampli. És, a més, l’home amb la naturalesa més humana que he tractat, la persona menys primària, el senyor que té la raó més desperta i l’enteniment més clar”
Josep Pla (1927)

Foto portada: Eugeni Xammar. Font

Rosa M. Torrademé

Últims articles de la Rosa:

Eugeni Xammar, ¿el catalán que entrevistó a Hitler?

Català

Históricamente los catalanes, al igual que otras naciones, hemos sido bastante movidos y curiosos por estar en las zonas del mundo de conflicto y hemos tratado con personajes que han resultado ser claves o han tenido un papel muy relevante en los hechos posteriores.

Si nos ponemos en la piel de un periodista catalán de principios de siglo, corresponsal en la Alemania de entre guerras de los periódicos barceloneses y madrileños como El Liberal, El Heraldo de Madrid y Ahora, nos tendría que venir rápidamente a la mente el nombre de Eugeni o Eugenio Xammar (Barcelona 1888- L’Ametlla del Vallès 1973). Si no es así… preguntémonos como puede ser que no conozcamos uno de los pocos catalanes (el otro sería Josep Pla) que supuestamente tuvo la ocasión de entrevistar ¡al mismo Hitler en persona!

Eugeni Xammar en 1920. Font

Cabe decir pero, que existen dudas de que esta entrevista tuviera realmente lugar, los escépticos argumentan que ni Xammar ni Pla hicieron referencia alguna a esta entrevista una vez salió publicada en los periódicos La Veu de Catalunya y La Publicitat. Sobre las dudas que genera la veracidad de esta entrevista, se puede leer un buen artículo (catalán) de Albert Sánchez Piñol titulado “Mèrit i misteri” publicado por Avui el 21 de marzo de 2009.

Sea como sea, lo que no se puede cuestionar es que Eugeni Xammar fue testimonio directo de las consecuencias del tratado de Versalles y del auge del nazismo en la Alemania de los años veinte. Llegado a Berlin en 1922, vivió la inflación desmesurada del marco alemán, la ocupación de la cuenca del Ruhr por parte de las tropas francesas e incluso la preparación y posterior golpe de estado fallido o Putsch de Múnich que protagonizó Hitler en 1923 y que desencadenó su detención.

L’ou de la serp – Cròniques des d’Alemanya (1922-1927). Font

Con un estilo irónico, sin pelos en la lengua, Xammar nos muestra en sus crónicas recogidas en el libro “El huevo de la serpiente – Crónicas desde Alemania (1922-1927)” como las llamadas reparaciones de guerra afectaron a la immensa mayoría de  alemanes, la fragilidad de la república de Weimar, el boicot de la población a las exigencias del ejército de ocupación francés y la resistencia de las organizaciones obreras, en especial la de los mineros de la ciudad de Bochum, ya no solamente contra este ejército sino contra cualquier forma de militarismo y abiertamente anti-capitalistas.

Es también muy destacable como Xammar trata el tema de la deuda alemana y explica como los acreedores, en una obsesión enfermiza por obtener el dinero de las reparaciones de guerra ignoraron la realidad (que Alemania no podía pagar tal suma de dinero) y siguieron presionando el país hasta hundirlo en una profunda crisis. Recordemos que precisamente la ocupación del Ruhr por parte del ejército francés fué su manera de cobrarse las reparaciones de guerra hasta que Alemania les pagara la suma que debía. Palabras viejas que nos suenan, medidas de austeridad impuestas para ahogar, que Alemania se puso solita en dos guerras mundiales es un hecho por todos conocido, y pagar reparaciones en esta lógica bélica puede incluso ser justificable, pero de ahí a llevara  la desesperación a un país entero… Es al menos contraproducente, un país ahogado no puede generar riqueza por lo que nunca podrá pagar la deuda si no se llega a un equilibrio financiero estable, cosa que va estrechamente relacionada con la estabilidad de la moneda.

Voy a reproducir a continuación un fragmento del libro (castellano) para que los lectores se hagan una idea de este estilo divertido y peculiar de Xammar, referente a la preparación del golpe de estado fallido de Múnich.

Si os habéis quedado con ganas de más, solo puedo recomendaros el libro y otras obras de Xammar, seguro pasaréis un buen rato leyendo crónicas históricas.

Xammar me ha enseñado más que todos los libros juntos. Es el hombre más inteligente que conozco, el que tiene un ojo más seguro y un conocimiento del mundo mas vasto. Es, todavía , la naturaleza de hombre más human que he tratado, la persona menos primaria, el señor que tiene la razón más despierta y el entendimiento más claro.”
Josep Pla (1927)

Foto portada: Eugeni Xammar. Font

Rosa M. Torrademé

Últimos artículos de Rosa:

Fortins d’època moderna, espais per repensar

Castellano

De cualquier lado que se mirara Tarragona, su aspecto era muy triste, no se veían más que murallas, justificadoras de su fuerza, y las torres ó campanarios de la Catedral, de San Francisco y de San Agustín que justificaban su fe. Siempre me acordaré cuando siendo niño, hace más de medio siglo, en 1847, la tristeza que de mí se apoderaba al regresar de paseo con mis compañeros de Colegio, al ver aquellas murallas con aspecto lúgubre, teñidas de color de siglos, me hacía el efecto de una gran cárcel y el corazón se me oprimía

Antoni de Magriñà, destacat historiador i notari tarragoní del segle XIX, testimoniava l’aspecte de Tarragona als volts de 1850, una ciutat trista, vella, oprimida i encorsetada per les muralles.

Continua la lectura de Fortins d’època moderna, espais per repensar