Los jóvenes de la resistencia de Múnich

Català

La extrema derecha ha cogido fuerza en los últimos años, contenida en la penumbra de la sociedad, latente a la espera de mejores tiempos, parece que últimamente le llega aire fresco de todas direcciones. Una extrema derecha “moderna”, camaleónicamente transformada en movimientos que hablan de renovación, de tiempos nuevos, de romper con un sistema que ya hace demasiados años que se jubiló. Si la historia nos ha enseñado algo, es que nunca faltan candidatos para llenar vacíos de poder, ya sean espontáneos o gente que se mantenido a la espera de una oportunidad de oro.

Continua la lectura de Los jóvenes de la resistencia de Múnich

Els joves de la resistència de Munic

Castellano

L’extrema dreta ha agafat força en els últims anys, continguda en la penombra de la societat, latent a l’espera de millors temps, sembla que últimament li arriba aire fresc de totes direccions. Una extrema dreta “moderna”, camaleònicament transformada en moviments que parlen de renovació, de temps nous, de trencar amb un sistema que ja fa masses anys que es va jubilar. Si la història ens ha ensenyat alguna cosa, és que mai falten candidats per omplir els buits de poder, ja siguin espontanis o gent que s’ha mantingut a l’espera d’una oportunitat d’or.

Continua la lectura de Els joves de la resistència de Munic

Cómo la poesía llegó a África y Asia gracias a la Primera Guerra Mundial

Català

En un reciente viaje a Londres y en busca de libros sobre la primera guerra mundial, cayó en mis manos The world’s war, forgotten soldiers of empire del escritor David Olusoga.
Raro es encontrar libros que hablen de la primera guerra mundial, más aún cuando éstos hablan de minorías que participaron en dicho enfrentamiento.

Continua la lectura de Cómo la poesía llegó a África y Asia gracias a la Primera Guerra Mundial

Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Castellano

El llegat oral femení: el quotidià, el de les receptes i les infusions, els aliments i la cuina, espais de recerca i de coneixement. Què en sabem, de tot això? Poca cosa. Durant segles era la dona la que guaria la malaltia, feia les infusions de camamilla per al mal de panxa, igual com cuinava i emmagatzemava els aliments. Tot aquest entramat de sapiència acabarà sent perseguit per l’obertura de les universitats, on els homes es formaven com a metges, i adquirien el monopoli del saber, amb la conseqüent persecució de les pràctiques naturals i remeieres femenines, considerades bruixeria.

Continua la lectura de Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Acrobàtiques. Entrevista a Vanessa Martín

De vegades fem entrevistes, ja ho sabeu. Ens encanta parlar amb gent i que ens expliquin què fan i què els ronda la ment. Avui parlem amb una dona de dones, de dones en la història, en la història de la Guerra Civil. Som-hi!

Continua la lectura de Acrobàtiques. Entrevista a Vanessa Martín