Torna el MiniPop


Castellano

Toc de sortida! Arrenca la novena temporada del Cultius Culturals amb més articles, seccions a les xarxes, podcast, etc. De moment un petit canvi: articles mensuals, per a poder arribar a tot.


Comencem amb música, de la mà de la Lara Álvarez, que porta ja sis anys acompanyant-nos i descobrint-nos el bo i millor en les novetats de l’indie espanyol.

Avui parlem del MiniPop. Festival de música per a famílies que va néixer al 2011 a Tarragona, buscant acostar la música indie del territori als petits, i fent recordar als pares el que era anar de festi.


Sí, vam ser al Minipop de Sant Magí. Al matí una part de l’equip vam caminar pels tallers i conta contes situats al Camp de Mart. Menció especial al disseny del cartell, inspirat en l’artista abstracte Mark Rothko, amb els seus camps de colors gairebé místics.


Ens vam relaxar a l’Espai Nadó, a càrrec de Tecletes, l’Associació de mares i pares de Tarragona que, des del 2008, fan tallers i activitats per als més petits. Allí hi havia mantes i elements Montessori per a jugar, així com espai per a diferents tipus de joc -fins i tot guerra d’aigua, i una zona de creps i gelats, i fins i tot una àrea de bar amb música on mesclaven els propis nens.

A les 5 de la tarda, i després del descans del menjar, van obrir de nou els tallers, els músics anaven assajant per als concerts de la nit. Un magnífic moment per a veure als nens gaudir, les famílies reunir-se, retrobar-se amb coneguts i anar assaborint la música que més tard gaudiríem.


A les 19:30h van obrir portes del recinte del camp de Mart per als concerts. A poc a poc la gent es va anar reubicant, amb Albert Jordá, músic tarragoní de llarga trajectòria, per anar obrint boca; amb un so intimista, electrònic, pop molt agradable, amb cinc discos en solitari, que al mateix temps que la gent anava entrant al recinte i la tarda anava caient, va fer un repàs per la seva més que notable trajectòria, i presentant sobretot, el seu últim single, nascut d’aquesta pandèmia, obrir els ulls, que fa presagiar que tindrem més material per a gaudir en altres ocasions.


El segon plat de la ja nit va ser la sorpresa de la jornada, the crab apples. Ens van enamorar ja durant la prova de so i van confirmar allò esperat. Tres noies acompanyades per un bateria amb una àmplia trajectòria en el circuit català que venien a presentar el seu últim àlbum, CRAP, demostrant actitud, desvergonyiment per a disfressar-se de paneroles, força, qualitat, molta qualitat, pop rock amb sabor molt internacional, cantant en anglès molts dels seus temes, encara que també manegen el castellà o el català. Produïdes pel músic mestre indie, Víctor Valiente, el qual, per cert, és substituit de vegades, per la guitarrista Laia, quan no pot girar amb els nostres estimats Sidonie, no dubtem que les fronteres seran inexistents per a aquest grupàs i quan la vida ens retorni els festivals, seran un MUST en els cartells, i apostem per elles a nivell internacional.

El plat fort d’enguany, sens dubte, ha estat la banda Barcelonina Love Of Lesbian en format acústic, Santi Balmes, el guitarrista Julián Saldarriaga i el pianista Dani Ferrer van omplir les graderies i van provocar els moments de ball contingut, braços enlaire, i el que les mesures sanitàries ens van permetre, amb un repertori allunyat de l’habitual, motiu d’èxtasi per als fans més antics i exigents, gaudint cançons ja caigudes dels set list, com las malas lenguas, o niña imantada, versions tremendes de segon assalt, Domingo Astromántico, o me amo, o acabar amb una joia, un regal per als molt molt fidels, Shiwa, cantada en la seva versió catalana mà a mà amb el director musical del festival, l’inigualable vocalista de Els pets, Lluis Gavaldà. Tot un regal per als sentits, tota una medicina per a l’ànima, i la millor de les propostes musicals vistes al llarg de les edicions d’aquest festival.

Love of Lesbian



La nit ja anava avançant i va acabar amb l’inigualable Joan Colomo, que va fer gaudir als seus fidels del seu estil, presentant el seu últim treball, disc trist, i fent gala d’una particular manera de veure la música, de gaudir l’escenari, el seu sentit de l’humor, que ja és un clàssic en l’escenari musical català. Però per a molts l’endemà tocava treballar, que era dilluns, així que el recinte s’anava buidant i tancant aquesta atípica, però sens dubte reeixida edició del Minipop.


Parlem de futur, i és que vam tenir l’immens honor d’intercanviar impressions amb el director musical a la tarda, que es va mostrar emocionat i molt satisfet de poder tirar endavant aquesta edició, i ens va garantir que hi haurà una altra edició, l’any que ve, del qual encara no se sap localització, però que s’espera tenir un espai fix per a cada any, preparar l’edició 2022, i seguir pas a pas, que és el que ens toca, celebrar cada triomf, cada concert, com si fos el primer, com si fóssim nosaltres els petits de cada edició, que veiem cada concert com el primer de les nostres vides, i seguim i seguirem en això.

¡Llarga vida al Minipop!

Fotos pròpies, 2021.

Lara Álvarez
Guiomar Sánchez

Altres articles de la Lara

  • Exitosa vuelta de la FiM de Vila-seca
  • Sidonie. Veinte años para la eternidad
  • Delafé. A cargar las pilas
  • Los reyes de la selva amenazan con revolucionar Tarragona. León Benavente
  • Deixa un comentari

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

    Google photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

    S'està connectant a %s