La vida rural

Castellano

El museu de les eines. El museu del molí. De vegades tenim travessats certs tipus de temàtiques, de tipologies. A mi em passava, i em passa, amb els museus etnològics, que em fan mandra. Això de veure les falçs i les cassoles de la iaia em tendeix a avorrir.

Ara, però, em menjaré aquestes paraules amb patates -fetes en un forn del XIX, hehe- perquè fa poc vam anar a l’Espluga de Francolí, al Museu de la Vida Rural. I molt bé!

Continua la lectura de La vida rural

Anuncis

Hi havia una vegada…

Castellano

Tothom coneix les històries de princeses, i la nocitivitat que representen en quant a que reprodueixen els rols i estereotips de gènere: la princesa desvalguda, el príncep valerós, la dolenta (lletja i/o grassa), etc. i tots reneguem del seu poder social. Però tot i així ens encanten. 

Continua la lectura de Hi havia una vegada…

Fortins d’època moderna, espais per repensar

Castellano

De cualquier lado que se mirara Tarragona, su aspecto era muy triste, no se veían más que murallas, justificadoras de su fuerza, y las torres ó campanarios de la Catedral, de San Francisco y de San Agustín que justificaban su fe. Siempre me acordaré cuando siendo niño, hace más de medio siglo, en 1847, la tristeza que de mí se apoderaba al regresar de paseo con mis compañeros de Colegio, al ver aquellas murallas con aspecto lúgubre, teñidas de color de siglos, me hacía el efecto de una gran cárcel y el corazón se me oprimía

Antoni de Magriñà, destacat historiador i notari tarragoní del segle XIX, testimoniava l’aspecte de Tarragona als volts de 1850, una ciutat trista, vella, oprimida i encorsetada per les muralles.

Continua la lectura de Fortins d’època moderna, espais per repensar