Faraó. Rei d’Egipte


L’any 2020, sense cap mena de dubte, ha estat un any marcat per la Covid19. Des de març fins gairebé entrat el mes de juny vam viure en un stand by obligat. Parar, per mesos després tornar a arrencar. I amb aquesta aturada de vida, el món de la cultura va ser un dels més perjudicats, gairebé la majoria d’exposicions programades pels museus, galeries d’art, centres culturals, etc. van haver de tancar sense una data de reobertura concreta. Això és el que va passar amb l’exposició que us portem avui: Faraó. Rei d’Egipte, que podreu trobar al Caixa Fòrum de Tarragona.  Amb la pandèmia pel mig s’ha allargat la seva estada fins el dia 21 de febrer de 2021, per tant encara esteu a temps de veure-la. Això sí, seguint les mesures de seguretat i d’aforament de l’espai, heu de reservar prèviament. Servidora va tenir la sort de poder anar a veure l’exposició, el 9 de març del 2020, just abans que tanqués i recentment hi ha tornat.  Hem cregut convenient ara que queda un mes de vigència de l’exposició, fer un recorregut per les meravelles que en ella hi podreu veure.

La totalitat de les peces exposades són provinents de la col·lecció d’Art Egipci del British Museum. Una de les qüestions que crida més l’atenció són tots els elements per a la preservació i seguretat de les peces, que des del mateix British Museum han dictaminat per poder cedir aquest conjunt.  La sala està poc il·luminada, amb una llum de caràcter càlid, més intensa únicament en les explicacions de les peces o en els apartats on hi ha texts. Un dels fets més curiosos és que cada vitrina a l’interior està dotada de tres aparells, el primer és un mesurador del nivell d’humitat i de temperatura, per poder fer al llarg del dia una estadística de les variacions que pugui haver-hi. El segon és un aparell circular que mesura la humitat de la vitrina, i està connectat en temps real al British Museum, per tant si hi hagués alguna variació tèrmica molt gran que pogués danyar la peça, de seguida seria detectada. I el tercer és una peça rectangular enganxada a la vitrina que també està connectada en temps real el British Museum i en aquest cas detecta el moviment, per tant un cop a la vitrina o l’intent d’aixecar aquesta, de seguida seria detectat pels equips de seguretat.

Mesurador de temperatura i humitat (foto pròpia)
Mesurador d’humitat (foto pròpia)
Mesurador de moviment (foto pròpia)

La exposició està dividida en varis apartats, tots ells relacionats amb la figura del Faraó, Rei d’Egipte. Dintre de cada apartat hi ha aproximadament un conjunt d’entre 5 i 8 peces, amb les seves explicacions pertinents. Un dels fets més didàctics que hem trobat és que totes les peces tenen un número de referència a l’explicació, per ex: EA 55511 (https://www.britishmuseum.org/collection/object/Y_EA55511), número d’inventari que te aquesta peça al British Museum. L’espectador te la possibilitat d’entrar a la web del museu i amb aquest número buscar a l’inventari i descarregar totes les imatges de la peça, així com la fitxa tècnica i més informació al respecte. Una eina molt útil per indagar més sobre totes les peces de l’exposició, així que qui en tingui ganes, no te cap excusa!

Parlem ara ja sí, dels apartats de la exposició així com de les peces que ens han cridat més l’atenció i ens han semblat més significatives. Els faraons eren la representació dels Déus a la terra, i els intermediaris entre allò humà i diví, les seves funcions, eren entre d’altres, preservar la maat (l’harmonia universal), així com protegir Egipte dels seus enemics. Segons la mitologia, abans de l’arribada dels faraons, Egipte va estar governada pels déus, sent Horus l’últim en seure al tron. Per això els faraons, sempre s’identificaven amb els déus considerant-se els seus descendents. Com podem veure en aquesta figureta de ferro, on un faraó és alletat per Hathor, deessa de la fertilitat que tenia una associació especial amb els naixements reials i era vista simbòlicament com la mare de cada faraó.

Figureta de la deesa Hathor alletant la figura d’un faraò (foto pròpia)

Símbols de poder és un dels altres apartats de l’exposició. Des de la vestimenta fins les joies, eren símbols del poder faraònic. Molts dels objectes que utilitzaven els faraons com a símbols de poder eren objectes que estaven relacionats amb algun déu, com per exemple el Ceptre i el Flagell, característics dels Déu Osiris. Les corones també eren un distintiu de poder, com per exemple la corona khepereix únicament utilitzada per la representació de victòries militars.

Exponents d’un Ceptre i un Flagell (foto pròpia)
Bust del faraó Amenhotep III lluint la corona khepereix . Font British Museum

Els Temples: els reis, els déus i la memòria és un dels altres apartats de l’exposició. Com a la majoria de civilitzacions antigues, els temples estaven dedicats a les deïtats. Aquests estaven custodiats pels sacerdots que s’encarregaven del seu manteniment i del culte. Però era funció del Faraó, com a summe sacerdot  realitzar els ritus i cerimònies més importants per honrar dels déus. Sabem però, que moltes vegades derivava aquestes tasques en els seus sacerdots de confiança. Venerar i fer ofrenes degudament als déus era essencial per una bona recompensa cap al poble egipci, amb bones collites i un regnat estable i durador. Els temples tenien l’accés molt restringit a la gent de la noblesa i la família reial, però de vegades s’hi podien celebrar festes on la població hi assistia i tenia un tracte “més” directe amb els déus. Podem veure a l’exposició un fragment del relleu del Temple del faraó Ptolomeu I, on apareix el propi faraó fent una ofrena de plantes representatives de l’Alt i el Baix Egipte a la deessa Hathor.

Relleu del Temple del faraó Ptolomeu I. Font: British Museum

La importància de la família com a centre neuràlgic en molts casos de poder, és un fet molt reconegut històricament. La vida de la reialesa, que és un dels altres apartats de la exposició, és desenvolupava als palaus. Aquests estaven construïts de tovots, material molt menys resistent al pas del temps que la pedra, per això ens han arribat molts pocs exemplars de palaus reials egípcis als nostres dies. No obstant, s’han conservat fragments com els que podem veure a l’exposició, on podem observar la riquesa dels pigments, així com els motius decoratius que sempre estaven relacionats amb la vegetació i amb les proeses del faraó.

L’administració pública de l’Egipte faraònic, és una dels aspectes més ben representats en l’art, degut a la importància que tenia com un dels pilars pel bon funcionament econòmic i polític del país. Els visirs eren els encarregats de gestionar aquest aspecte de la societat egípcia, amb l’ajuda dels escrivans. A l’exposició podem trobar varies figures de terracota, representatives d’escrivans duent a terme la funció de llegir, copiar i redactar documents oficials. A diferència de la connotació popular que es te d’ells, els escrives eren gent vinculada a  les classes benestants de la societat egípcia. Habitualment eren representats asseguts al terra, amb les cames creuades i amb un papir obert recolzat a la falda a punt per ser escrit. Els visirs, encara tenien una posició social més alta que els escrivans i eren persones de confiança dels faraons. El títol de visir, molts cops s’heretava, com és el cas de Nespakashuti, visir del regnat del faraó Psammètic I, i que heretà del seu pare aquesta posició tan elevada dintre de l’administració pública egípcia, i que podem veure una representació d’aquest mateix esculpida en pedra a l’exposició.

Fragments de tovot, provinents d’un palau faraònic (foto pròpia)
Representació en terracota d’un escrivà (foto pròpia)
Representació de Nespakashuti, visir del regnat del faraó Psammètic I. Font: British Museum

Com no podia ser d’una altra manera, un dels altres àmbits de la vida dels faraons més reconeguts és l’art de la guerra i la diplomàcia. A aquests dos aspectes cabdals dintre de la societat egípcia, l’exposició hi dedica una apartat molt interessant. La representació del faraó com a guerrer, estava estesa per tot Egipte. Gairebé sempre es representava la seva figura victoriosa a les parets dels temples i als documents oficials. És ben cert però, que els egipcis van ser envaïts varies vegades per pobles estrangers i van tenir notables derrotes. La guerra i diplomàcia, com molt bé ens explica l’exposició, eren les dues maneres que tenien els egipcis per relacionar-se amb els pobles estrangers. Una estàtua que representa un presoner nubi i la d’un comandant egipci, Inebni son dos dels exponents del món de la guerra egipci que trobareu a la exposició.

Representació d’un presoner nubi (foto pròpia)

Inebni, comandant egipci de les tropes reials durant els regnats de Hatshepsut i de Tutmosis III (foto pròpia) 

El penúltim apartat de la exposició, és el més breu de tots però ens explica un fet segurament poc conegut. El regnat d’Egipte a mans d’estrangers. Estrangers al tron, així és titula. Sabem que hi va haver èpoques en les quals els egipcis van ser envaïts i governats per potències estrangeres. Una de les qüestions que millor recull la exposició, és el fet que malgrat i que foren governants estrangers, durant el seu regnat van adoptar la iconografia i les tradicions de l’Antic Egipte, representant-se com faraons. De fet durant el període Ptolemaic, els egipcis van ser governats per reis d’origen grecomacedoni. Una de les peces més significatives d’aquest apartat és un anell reial del període Ptolomaic, que podem veure a l’exposició, on hi trobem la següent inscripció: “Fill de Re, Ptolomeu, que visqui per sempre més, estimat de Ptah”, segurament fent referència al faraó Ptolomeu III.

Anell reial del període Ptolomaic, segurament pertinent al faraó Ptolomeu III (foto pròpia)

I per últim com no podia ser d’una altra manera, ens trobem el tema per excel·lència, la Mort. En aquest cas, el títol és La mort del faraó. La fe en la supervivència després de la mort i la continuïtat de la vida a l’altra riba del riu, va condicionar tota la ritualitat egípcia. Pels egipcis, l’esser humà estava constituït no únicament pel cos, sinó per varies “manifestacions” (kheperu) o trets de la personalitat com ara el akh, el ba, el ka, el nom (el ren) i l’ombra (shut). En el moment de la mort, aquestes manifestacions es separaven del cos, i es dispersaven pel cosmos “vius”. Aquests es manteníem “vius”, amb la condició que la part corruptible de la persona, és a dir el cos, es preserves intacta. És per això que el món de la mort, i la preservació del cos, adquireixen una importància tan significativa dintre de la societat egípcia. Per una viatge plàcid i tranquil cap al més enllà als faraons se’ls hi construïa un tomba per acollir el seu cos, un espai compartimentat on hi aniria no únicament el cos del difunt, sinó tot l’aixovar funerari necessari pel més enllà. A l’exposició podem veure un fragment d’un relleu de la tomba del faraó Seti I. Dintre d’aquests aixovars funeraris podem trobar els shabti, que en egipci significa “els que responen”. Eren petites estatuetes de diferents materials com la ceràmica (faiança), la fusta o les pedres precioses com el lapislàtzuli, depenent de l’estatus social del difunt. El seu objectiu segons la mitologia egípcia, era servir al difunt a l’Aaru (el seu paradís). Segons la religió egípcia, els esperits d’aquestes estatuetes els servirien i treballarien per elles a l’altra vida.

Fragment de la tomba del faraó Seti I (foto pròpia)
Representació en pedra calcària d’un shabti (foto pròpia)
Representació d’un shabti (foto pròpia)

En definitiva, una exposició que val molt la pena visitar. No és un fet habitual poder gaudir d’exposicions d’art egipci de tan gran qualitat a casa nostra. Esperem que amb l’article us haguem despertat el cuquet, i us animeu a visitar-la. Recordeu que estarà al Caixa Forum de Tarragona fins el dia 21 de febrer i que com ja hem esmentat per temes d’aforament i seguretat, s’ha de reservar prèviament la visita. Seguim demostrant que la cultura és segura #culturasegura i seguim enriquint-nos a través del patrimoni, en qualsevol de les seves manifestacions.

Maria Pérez Santafosta

Fotografies

© Cultius Culturals

https://www.britishmuseum.org/

_______________________________________________________________________________________________________

Bibliografia i Webgrafia

Guidotti, M.C & Cortese, V. (2002). Antiguo Egipto: Arte, historia y civilización.

https://www.britishmuseum.org/

https://caixaforum.es/ca/tarragona

Altres articles de la Maria:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s