Madrid en 48 hores


Castellano English

Madrid. Madrit. Madrí. Tercera ciutat europea més poblada darrera de Berlín i Londres. M’ho diu la Viquipèdia, i com són uns cracks, me’n fio 🙂

Vam encetar aquesta nova secció, de caire viatgera, explicant-vos què fer amb 48h a París. Avui volem fer-ho amb Madrid. Ciutat mil vegades visitada per tots, suposem; i és per això que volem donar-vos unes quantes propostes i alternatives, per gaudir d’un Madrid una mica més enllà del comú i exprimir-lo al màxim. Nosaltres vam triar el parell de dies d’aquesta manera:

Dia 1 – Museus i galeries

Arribem al primer museu! El CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía “5Cs” o Palau de Cibeles, centre de cultura contemporània ubicat dins de l’antic Palau de les Comunicacions, dit així perquè en la seva naixença era la seu de Correus. Construït als inicis del segle XX, d’estil d’inspiració neo-gòtica i marcadament modernista -especialment en el seu interior, amb decoració floral i fastuosa; traçant el que seria una manera de fer en l’urbanisme madrileny de principis del XX.

AAAAAIMG_2626
Centre Cibeles. Exterior. Fotografia pròpìa
A_ cibels_IMG_2631 copia
Centre Cibeles. Façana. Fotografia pròpia
feminis-arte
Interior Centre Cibeles. Fotografia pròpia

En ell s’hi pot veure la divertida contraposició entre allò modern i allò antic, passat i present, art i cultura contemporània dins d’una estructura historicista. A més a més d’exposicions de tota mena (en el nostre cas vam trobar la mostra de PhotoEspaña i Feminis-Arte, una mostra de videoart feminista, entre d’altres) el Palau Cibeles ofereix cicles de cinema i altres activitats, essent un dels centres vius de la cultura madrilenya, sense haver d’envejar els tres grans monstres de la “tríada cultureta”: Prado – Reina Sofia – Thyssen, que es troben en la mateixa avinguda i que vénen de pas, podent organitzar tota una jornada en aquest mateix espai. Arribant fins al carrer Moyano, un passeig amb guinguetes de llibres de temàtiques molt diverses; i aprofitant per dinar el ja típic entrepà de calamars del bar El brillante, que es troba justament al costat del Centre d’Art Reina Sofia.

  • Per la tarda canviem de barri: Malasaña!

Es tracta d’un barri del centre madrileny de caire artístic i alternatiu i que, com passa arreu, està començant a massificar-se. Tot i així continua gaudint de l’encant d’antuvi. En ell hi trobem diferents museus com ara el Museu d’Història de la Ciutat o el Museu del Romanticisme. Nosaltres us expliquem el segon. Ubicat en un palauet neoclàssic de principis del XIX, consistia en la donació a l’Estat, durant els anys vint del segle passat, de col·leccions de mobles, pintures, escultures i arts decoratives, majoritàriament, de diferents comptes i marquesos, tancant-se al 2001 per reubicar i habilitar l’espai a mode de casa-museu i reobrint-lo al 2009.

A_ romanticismo_ IMG_2656 copia
Museu del Romanticisme. Interior. Fotografia pròpia
romanticismo
Museu del Romanticisme. Fotografia pròpia

El que actualment trobem és el que seria una casa senyorial del 1800, amb explicacions i contextualització d’utensilis, mobles i personatges il·lustres que es troben pel recorregut.

La darrera parada de la tarda és per a Espositivo, una petita galeria d’art molt a prop de la Gran Via. Un espai alterantiu portat per set joves fotògrafs, que realitzen exposicons i d’altres activitats. Justament aquells dies feien una mostra de fotografia sobre el Madrid underground, un recorregut pel Madrid més canalla i punk a partir de col·laboracions que havien estat enviades a l’equip. Ara ja s’ha acabat però podeu veure’n algunes aquí.

Dia 2 – mercats i llibreries

El segon dia comença amb el Rastro. Un dels mercats més antics d’Espanya i el més emblemàtic de la ciutat. Obre diumenges i festius, i s’especialitza sobretot en mobiliari antic, llibres de segona mà i elements de coleccionisme d’allò més curiosos, a més a més de la part de mercadet corrent, de roba i fruita. Es troba al barri de la Latina, concretament a uns carrers en els que hi treballaven els cuiraters, estan molt a prop de l’antic escorxador, i havent de portar les peces de cuir de l’escorxador als seus tallers, deixant un reguer de sang (un rastro) als carrers . D’aquí esdevé, diuen, el nom del mercat.

Molt a prop es troba el barri de Lavapiés, conegut també pel seu caràcter castizo (castís), de barri popular que s’exemplificava en les novel·les de Benito Pérez Galdós, del Madrid folklòric, les majas i aquest aire de picaresca. De mica en mica anà convertint-se en un barri de gent jove (a partir dels anys 70) amb un fort moviment social i veïnal.¹

Ens dirigim, doncs, al centre sociocultural autogestionat Tabacalera, en una antiga fàbrica de tabacs. Mercats de productes ecològics, tallers, exposicions, cicles de cinema… nosaltres vam visitar una exposició en la que vam veure, entre d’altres, obres d’Eugenio Merino, Christo i Ernesto Neto, en una nau habilitada més propera a un magatzem d’una fàbrica que a un museu; un diàleg entre obres, peces i espai.

La següent parada és el mercat municipal de San Feranando, Lavapiés. Un mercat de barri on, entre peixos i embotits, ens trobem una paradeta molt curiosa: La casquería. S’hi venen llibres, llibres al pes. Tot el barri, fins a la plaça de Triso de Molina, és ple de llibreries amb encant, cafè-llibreries, llibreries de segona mà, de temàtica específica (política, històrica…) etc. Tot un conjunt literari que converteixen la zona en un punt indispensable per als amants de la lectura.

La darrera parada ens porta una mica més enllà, al barri de Legazpi, al costat del riu Manzanares. Parlem del Matadero – Centro de Creación Contemporania; es tracta d’un centre d’art, creació i investigació en el qual s’hi fan exposicions, tallers, cinema, etc, amb sales d’estudi, biblioteca, dues cafeteries, teatre i fins i tot concerts. Tot un gegant cultural que reflexiona al voltant de la cultura contemporània, ubicat dins l’edifici de l’antic escorxador de principis del segle XX, d’estil modernista, consistent en 48 edificis i 165.415 metres quadrats², tot un exemple de rehabiliotació i reaprofitament d’un edifici industrial per donar-li un segon ús, una segona vida.

Nosaltres vam triar espais museístics i llibreries, principalment. Tot i així, una gran ciutat com aquesa sempre té mil i un llocs per visitar, de manera que esperem, almenys, haver-vos pogut animar per fer les vostres pròpies 48h a Madrid.

Text i fotografies: Guiomar Sánchez Pallarès
Fotografia portada: Porta d’Alcalà

¹ Wikipedia: Veksler, Bernardo (2004). Lavapiés: Pasado presente y futuro de un barrio cosmopolita (Primera edición). Madrid: Vision-Net. pp. 68–72. ISBN 84-9770-993-4.
² Matadero, web: http://www.mataderomadrid.org/historia.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s