Niš, la ciutat entre dos mons

Us recordeu de l’emperador Constantí I? Bé el seu nom complert era Flavio Valerio Aurelio Constantino i va ser tan important per la societat romana que se’l coneix pel sobrenom de Constantí el Gran (o Sant Constantí si sou ortodoxos). Potser us sonarà més si us dic que va fer oficial la religió cristiana a tot l’imperi en l’edicte de Milà de l’any 313. També va rebatejar l’actual Istanbul amb el nom de Constantinopla.

Sarajevo, l’au fènix dels Balcans

Castellano

Sarajevo capital de Bòsnia Hercegovina. Els otomans foren els que li donaren el nom de Saray (Palau o castell en turc) en arribar-hi al segle XV. El primer governador otomà de Bòsnia, Isa-Beg Ishaković va unir els diversos poblets escampats formant així una ciutat, hi construí una mesquita, un espai tancat pel mercat, banys públics i un castell per a ell, d’on en prové el nom. Començava així la història d’una ciutat que es convertiria en orgull i vergonya d’Europa en qüestió de pocs segles.

Historijski Muzej i la dignificació de la història

El Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina va tancar les portes el passat mes d’octubre* (2012).

Malauradament, aquest, és només, un dels molts exemples que podem trobar en relació a les institucions culturals que a dia d’avui estan amb greus dificultats econòmiques. Per posar algun exemple de la zona, el Museu d’Art Contemporani de Belgrad té previst estar tancat dos anys a l’espera d’unes obres que no semblen tenir una data clara d’inici, tanmateix com el Museu Nacional Serbi; o com ens passa a casa nostra, amb un seguit de propostes culturals que estan desapareixent diàriament, com el Memorial Democràtic.

Muzej Nikole Tesle (Nikola Tesla) de Belgrad

En una paraula: geni.

Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austrohongarès 1856 – Nova York, 1943) pertany al grup selecte de persones que han canviat el curs del desenvolupament de la humanitat. Home de món i d’ètnia sèrbia, nasqué en un poble fronterer de l´imperi austrohongarès (avui pertanyent a Croàcia), es formà en universitats tan diverses com la de la ciutat de Graz (Àustria) o Praga (Rep. Txeca) i fins i tot treballà (i més tard competí) amb el mateix Thomas Edison.

Šahbegovići – Art per combatre la neteja ètnica

Castellano

“La Marta i en Guillem no van voler seguir. Hi havia mines? No ho sabíem, i la por de les mines et paralitza. Et bloqueja del tot. Però vaig voler avançar una mica més en aquell poble desert, destruït pels incendis i per les explosions. Em va costar veure la primera casa. Estaven tan malmeses que quatre herbes aconseguien tapar-les del tot…”

Extracte del llibre “50 mestres i un alumne” de Jordi Rodri.