Faraó. Rei d’Egipte

Castellano

L’any 2020, sense cap mena de dubte, ha estat un any marcat per la Covid19. Des de març fins gairebé entrat el mes de juny vam viure en un stand by obligat. Parar, per mesos després tornar a arrencar. I amb aquesta aturada de vida, el món de la cultura va ser un dels més perjudicats, gairebé la majoria d’exposicions programades pels museus, galeries d’art, centres culturals, etc. van haver de tancar sense una data de reobertura concreta. Això és el que va passar amb l’exposició que us portem avui: Faraó. Rei d’Egipte, que podreu trobar al Caixa Fòrum de Tarragona.  Amb la pandèmia pel mig s’ha allargat la seva estada fins el dia 21 de febrer de 2021, per tant encara esteu a temps de veure-la. Això sí, seguint les mesures de seguretat i d’aforament de l’espai, heu de reservar prèviament. Servidora va tenir la sort de poder anar a veure l’exposició, el 9 de març del 2020, just abans que tanqués i recentment hi ha tornat.  Hem cregut convenient ara que queda un mes de vigència de l’exposició, fer un recorregut per les meravelles que en ella hi podreu veure.

Un Ramadán lleno de generosidad

La luna se alza por encima de los riads que rodean la marroquí plaza de Jamaa el Fna. El bullicio no se detiene, las paradas dispensas zumos de naranja mientras el olor de carne adobada de los restaurantes móviles se extiende casi hasta más allá de la mezquita de la Koutubia. Pero esta de hoy no es una luna cualquiera. Las cadenas de televisión de todo el mundo árabe, que ahora parecen sustituir los antiguos mecanismos y adelantarse a todo pronóstico, han anunciado que, al verse la última luna del octavo mes del calendario islámico, se dará por comenzado el Ramadán. Ha formado parte de las conversaciones diarias de muchas personas los días precedentes a esta noche: si la luna es visible el último día del mes comenzará el día siguiente; sino, habrá que esperar a que sea así. Este es el motivo por el que, a pesar de las modernidades -aunque hablar de tecnología punta en un zoco de Marrakech se haga, al menos, extraño-, no todos los musulmanes en todo el mundo, ni siquiera en países vecinos, comienzan el mes de Ramadán el mismo día.

Un Ramadà ple de generositat

Castellano

La lluna s’alça per damunt dels riads que encerclen la marroquina plaça de Jamaa el Fna. El bullici no s’atura, les parades dispenses sucs de taronja mentre la flaire de carn adobada dels restaurants mòbils s’escampa gairebé fins més enllà de la mesquita de la koutubia. Però aquesta d’avui no és una lluna qualsevol. Les cadenes de televisió de tot el món àrab, que ara semblen substituir els antics mecanismes i avançar-se a tot pronòstic, han anunciat que, en veure’s la darrera lluna del vuitè mes del calendari islàmic, es donarà per començat el Ramadà. Ha format part de les converses diàries de moltes persones els dies precedents a aquesta nit: si la lluna és visible el darrer dia del mes començarà l’endemà; sinó, caldrà esperar a que sigui així. Aquest és el motiu pel que, malgrat les modernitats –tot i que parlar de tecnologia punta a un soc de Marràqueix es faci, si més no, estrany-, no tots els musulmans arreu del món, ni tan sols en països veïns, comencen el mes de Ramadà el mateix dia.

Naguib Magfuz, mediterranean literature

Few people have described at the same time in a very personal and so universal way, the Cairo from the 20th century. We are talking about the Egyptian writer who was born in Egypt in 1911 and died in the same city in 2006, and the one who surely is one of the most representative exponents of the contemporary prose written in Arabic language.

Naghib Magfuz, literatura mediterránea

Pocas personas han descrito de una forma tan personal, pero al mismo tiempo tan universal, El Cairo del siglo XX. Hablamos del escritor cairota que nació en el Egipto de 1911 y que murió en la misma ciudad, en 2006. Y que, seguramente, es uno de los máximos exponentes de la prosa contemporánea escrita en lengua árabe.