Art i desconfinament


Castellano

Segurament molts de nosaltres aquests dies ens hem preguntat: “Com serà la tornada a la realitat?”. El món exterior serà el mateix, però els que haurem canviat serem nosaltres, la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i de relacionar-nos amb l’entorn. Durant el confinament l’art ha estat un dels estímuls més recurrents per plasmar el que hem viscut i com ens hem sentit; quadres que parlen de mandra com Madame Hubbard de Berthe Morisot, altres que ens exposen l’art del xafardeig com l’escultura Les xafarderes de Rose-Aimee Belanger, pintures que ens mostren l’art culinari com Vista a través d’una finestra de Juan Gris, o pintures que ens ensenyen com es van viure altres pandèmies del passat com la Plaça del mercat de Nàpols durant la Pesta Negra de Micco Spadaro. L’art ens ajuda a entendre el passat però en aquest cas, també, ens ajudarà a poder visualitzar com serà, segurament, la nostra societat durant el desconfinament i quan tornem a la ja tan famosa i inquietant, “nova normalitat”.

I és que l’art és  llenguatge universal, un reflex dels pas dels anys, un eina on recórrer per explicar allò que sentim, allò que volem expressar, de la mà dels gran artistes del passat i d’aquells que son més contemporanis.  I és en l’art precisament, on trobarem la resposta a la pregunta que plantejàvem a l’inici de l’article:- “Com serà la tornada a la realitat?”.

Son les obres de dos artistes contemporanis del segle XX i XXI, les que millor ens mostren com “serà” aquesta societat “futura”. Edward Hooper (Nova York 1882-1967) i Nigel Van Wieck (Bexley 1947). Les obres d’aquests dos pintors, amb precedents ben diferents, les hem d’emmarcar en l’estil realista. Com diria De Sanctis, l’art no pot ser res més que una representació objectiva de la realitat, una representació no deformada de la mateixa, així doncs, veia en el contingut, una realitat viva (De Micheli, 1996). És evident que Van Wieck, beu, artísticament parlant, del realisme i s’inspira en Hopper, però: -“Quines van ser les influencies de Hopper?”. A inicis del segle XX, viatjà al vell continent, on rebé influencies impressionistes que posteriorment anirien evolucionant amb el pas del anys a un estil realista de caràcter figuratiu. Precisament son dues de les seves  temàtiques, que posteriorment heretarà Van Weick, les que ens han portat a fixar-nos en les obres dels protagonistes. La soledat plasmada en escenes de la vida quotidiana. Hooper i actualment l’obra de Van Wieck, ens conviden a endinsar-nos en l’atmosfera del quadre, fins al punt de poder empatitzar amb el context que els autors mostren.

Entrant en matèria, anem a analitzar algunes de les obres més significatives dels dos protagonistes. Una de les més emblemàtiques i que va catapultar a la fama a Edward Hopper, va ser “Nightwaks”, Noctàmbuls (1942), on podem veure a través del vidre una escena nocturna d’un bar, on els protagonistes son el cambrer que atén una parella, i un home solitari que seu a l’altra banda de la barra. Exceptuant que van sense mascareta, podria ser perfectament una escena que és donés quan arribi la fase 2 del desconfinament, on els interiors dels locals d’oci podran obrir al 30% de la seva capacitat. Però si ens centrem en la fase 1 d’aquest desconfinament, hem de buscar aquell espai on els mediterranis ens sentim més a gust fora de casa, aquell espai on ens agrada socialitzar amb els amics o amigues, o simplement aquell espai on en soledat prenem un cafè. Efectivament, estem parlant de les terrasses dels bars i restaurants. Únics espais del món de la restauració, que poden obrir, a meitat gas, en aquesta fase. Hopper, també té varies representacions de terrasses amb gent, poca gent, però en definitiva gent. Com per exemple, “Sunlight in a Cafeteria”, Llum del sol en una cafeteria (1958), que em recorda a les terrasses de la Plaça del Mercat de Tarragona avui, que he pogut fer el meu primer cafè en una cafeteria o per exemple,  “Le Bistro” (1909), on podem veure la influencia clara de l’art impressionista, d’aquesta primera època de pintor.  Nigel Van Wieck té una il·lustració anomenada  Dia de gossos, que ens mostra amb un toc més contemporani que Hopper, la soledat d’algú que ofega les penes en un bar després de tenir un mal dia. La diferència amb nosaltres és que, els dies de gossos han estat alguns del confinament, no quan hem pogut visitar un cafeteria.

També ens hem preguntat com serà anar a cine o al teatre amb les noves mesures de distanciament social. Per fer-nos una idea, ens podem fixar en aquesta obra de Hopper anomenada Entreactes (1963), on ens mostra una dona sola, abduïda per l’espera, segurament, del segon acte de l’obra.

El transport públic, els espais públics i les vacances també son una de les preocupacions de la societat actual. A les obres dels nostres protagonistes trobem com podrien ser els propers viatges en tren, “Q train”, de Van Wieck, on podem veure una noia sola al vagó, esgotada pel que podria haver estat una llarga jornada laboral o si ens posem en una perspectiva actual, maleint la gent que va pel carrer sense mascareta o que es pensa que tot això ja s’ha acabat. Com diria la cantant Maria del Mar Bonet : És fa llarg, és fa llarg esperar…, com ho fan els protagonistes de L’andana de Van Wieck, separats entre si per una distància de seguretat molt més generosa que la que hem vist aquests dies a les estacions de tren. O com ho fa aquesta noia  a la pintura “First floor”, on espera que les portes de l’ascensor es tanquin. En el nostre context, esperaríem a que la porta de l’ascensor es tanques, potser,  per pujar a veure els nostres pares que no hem pogut veure en gairebé 2 mesos, o potser als nostres amics per fer una cervesa plegats al pis o potser a la nostra parella amb la que encara no vivíem plegats i ens hem hagut de veure en la distància, com també ens mostra Van Weick en la seva obra Mirant.

I finalment es inevitable ara que ja hem entrat al mes de maig, no pensar en l’estiu. I sobretot, en les vacances d’estiu. Els mediterranis no podem estar massa lluny del mar, el trobem a faltar, és inherent a la nostra persona. Així doncs en algun moment ens ha passat pel cap, com podrà ser anar a la platja. Per aquesta enèsima pregunta amb una perspectiva futura, també trobem la resposta en les obres dels nostres protagonistes. En el cas que no puguem anar a la platja i tampoc de vacances, no ens quedarà altra opció que fer servir la terrassa de casa per prendre el sol, o llegir, com ens mostra Hopper a “Second story sunlight”, Segona historia al sol (1960). I en el cas de que si que puguem desplaçar-nos a les platges, el panorama serà més o menys com el que trobem a les obres de Van Wieck,  “The beach”, “Summer vacation” o Al punt i final del camí. Escenes estiuenques en platges idíl·liques, on la soledat, la melancolia i la poca afluència de gent esdevenen un panorama del que podria ser l’estiu del 2020.

En definitiva, no sabem ben bé com serà la vida després del confinament, però el que si podem fer és nodrir-nos de l’art per fer volar la imaginació de cara al futur immediat que està arribant. Una cosa si que ha quedat molt clara, i és la importància i la funció social que te l’art, que sembla ser que hagi hagut de venir un pandèmia perque la gent en fos conscient. Havent vist les obres d’Edward Hopper i Nigel van Wieck, culminaríem aquest escrit amb una frase d’Oscar Wilde que diu el següent: Paradoxalment, la vida imita a l’art, molt més que l’art imita la vida.

Maria Pérez Santafosta


Bibliografia

De Micheli, M. (1966). Las vanguardias artísticas del siglo XX. Madrid: Alianza Editorial

Printerest (sf). Nigel van Wieck. Recuperat de https://www.pinterest.es/aerodriguezm/nigel-van-wieck/

HA! (sf). Edward Hopper. Recuperat de https://historia-arte.com/artistas/edward-hopper


Altres articles de la Maria:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s