L’art del pessebrisme

English	Castellano

I entre aquest món d’hivern que tot delira veia quatre pastors envernissats, igual que les figures de la fira, que amoixen la llana dels ramats […] Era un paisatge que jo em feia a mida, de molses tendres, de morat encís, de muntanyes amb punta arrodonida que eren semblants a les del meu país (fragment del Poema de Nadal de J.M.de Sagarra)

Sant Agapito o la festa dels pilons

Des de fa uns quants anys el carrer Comte de Tarragona s’ha convertit en un indret que atrau la mirada de moltes persones. Gent que hi passeja, turistes que se’n meravellen… no és casual que sigui el carrer de Tarragona més instagramejat!! I és que els pilons pintats d’aquest carrer, que es renoven cada any gràcies a la festa de Sant Agapito, ja l’ha convertit no només en un espai emblemàtic i agradable, sinó en un dels esdeveniments anuals per a artistes, col·lectius, entitats, colles i famílies, que aprofiten per fer volar la seva imaginació i renovar aquest carrer de colors.

Un Ramadán lleno de generosidad

La luna se alza por encima de los riads que rodean la marroquí plaza de Jamaa el Fna. El bullicio no se detiene, las paradas dispensas zumos de naranja mientras el olor de carne adobada de los restaurantes móviles se extiende casi hasta más allá de la mezquita de la Koutubia. Pero esta de hoy no es una luna cualquiera. Las cadenas de televisión de todo el mundo árabe, que ahora parecen sustituir los antiguos mecanismos y adelantarse a todo pronóstico, han anunciado que, al verse la última luna del octavo mes del calendario islámico, se dará por comenzado el Ramadán. Ha formado parte de las conversaciones diarias de muchas personas los días precedentes a esta noche: si la luna es visible el último día del mes comenzará el día siguiente; sino, habrá que esperar a que sea así. Este es el motivo por el que, a pesar de las modernidades -aunque hablar de tecnología punta en un zoco de Marrakech se haga, al menos, extraño-, no todos los musulmanes en todo el mundo, ni siquiera en países vecinos, comienzan el mes de Ramadán el mismo día.

Un Ramadà ple de generositat

Castellano

La lluna s’alça per damunt dels riads que encerclen la marroquina plaça de Jamaa el Fna. El bullici no s’atura, les parades dispenses sucs de taronja mentre la flaire de carn adobada dels restaurants mòbils s’escampa gairebé fins més enllà de la mesquita de la koutubia. Però aquesta d’avui no és una lluna qualsevol. Les cadenes de televisió de tot el món àrab, que ara semblen substituir els antics mecanismes i avançar-se a tot pronòstic, han anunciat que, en veure’s la darrera lluna del vuitè mes del calendari islàmic, es donarà per començat el Ramadà. Ha format part de les converses diàries de moltes persones els dies precedents a aquesta nit: si la lluna és visible el darrer dia del mes començarà l’endemà; sinó, caldrà esperar a que sigui així. Aquest és el motiu pel que, malgrat les modernitats –tot i que parlar de tecnologia punta a un soc de Marràqueix es faci, si més no, estrany-, no tots els musulmans arreu del món, ni tan sols en països veïns, comencen el mes de Ramadà el mateix dia.

Darrere el cinema i més enllà

Silenci. S’obren els llums de la sala; la gent es reacomoda als butacons. Mirades, preguntar què t’ha semblat, retrobar-te amb els companys, anar a prendre quelcom abans de tornar… i després, de nou, presses, corredissa, tria de pel·lícules… Hi ha alguns dies que Tarragona esdevé capital del cinema alternatiu, i les riuades de persones inunden, durant un cap de setmana, la ciutat.