Mobilidades africanas

Castellano

Con este título y con el subtítulo “Esta no es una exposición sobre un campo de refugiados” se presenta el resultado de una colaboración entre la facultad de arquitectura de la Universidad Técnica de Múnich y la arquitecta sudafricana Mpho Matsipa, comisaria de la exposición que se puede ver hasta el 08/19/2018 en el museo de arte moderno de la capital bávara (Pinakothek der Moderne).

Continua la lectura de Mobilidades africanas

Mobilitats africanes

Castellano

Amb aquest títol i amb el subtítol “Aquesta no és una exposició sobre un camp de refugiats” es presenta el resultat d’una col·laboració entre la facultat d’arquitectura de la Universitat Tècnica de Munic i l’arquitecta sud-africana Mpho Matsipa, comissària de l’exposició que es pot veure fins el 19.08.2018 al museu d’art modern de la capital bavaresa (Pinakothek der Moderne).

Continua la lectura de Mobilitats africanes

Roma contemporània

Castellano

Fa uns dies vam estar a Roma. Aviat farem més articles, parlant de què veure i què menjar, què vam fer o què no vam arribar a fer, perquè a Roma sempre et deixes coses, perquè a cada racó trobes màgia històrica i art a cada cantonada. Avui el que volem és demostrar que Roma va més enllà del Colosseu, de la Columna Trajana i dels Museus Vaticans.  Portem uns quants espais i centres d’art contemporanis; la ciutat eterna en té, també, de contemporaneïtat. En alguns hi hem estat, en d’altres no. Ja sabeu que quan vas a Roma et topes arreu amb Bernini i tot de ruïnes romanes. Però hem volgut compaginar la seva visita amb espais contemporanis. Ens hi acompanyeu?

Continua la lectura de Roma contemporània

Fortins d’època moderna, espais per repensar

Castellano

De cualquier lado que se mirara Tarragona, su aspecto era muy triste, no se veían más que murallas, justificadoras de su fuerza, y las torres ó campanarios de la Catedral, de San Francisco y de San Agustín que justificaban su fe. Siempre me acordaré cuando siendo niño, hace más de medio siglo, en 1847, la tristeza que de mí se apoderaba al regresar de paseo con mis compañeros de Colegio, al ver aquellas murallas con aspecto lúgubre, teñidas de color de siglos, me hacía el efecto de una gran cárcel y el corazón se me oprimía

Antoni de Magriñà, destacat historiador i notari tarragoní del segle XIX, testimoniava l’aspecte de Tarragona als volts de 1850, una ciutat trista, vella, oprimida i encorsetada per les muralles.

Continua la lectura de Fortins d’època moderna, espais per repensar