Raptos y monstruos

Habia una vez dos escritoras francesas que compartían crédito por un cuento que ha sido adaptado en libros, películas, series de televisión, teatro e incluso musicales. Nos referimos a Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve (1695-1755) y Jeanne-Marie Le Prince de Beaumont (1711-1780) las dos principales responsables de La Bella y la Bestia. Madame de Villeneuve publicó su versión de unas 400 páginas en el año 1740, mientras que Beaumont lo hizo el 1756 simplificando la novela a tan sólo 8 páginas (y a la vez añadiendo otro carácter a las hermanas de la protagonista, que nos recuerdan más bien a las crueles hermanastras de Cenicienta), aun así es esta última la versión más conocida y que ha dado lugar a la mayoría de adaptaciones posteriores. De todos modos, como sucede con los cuentos que surgen de la tradición oral, también podríamos buscar las raíces de esta historia en el marco de la literatura italiana con una de las historias en Las Noches Agradables de Gianfrancesco Straparola da Caravaggio (no confundir con el pintor, sólo comparten la localidad de procedencia).

Continua la lectura de Raptos y monstruos

Anuncis

Raptes i monstres

Hi havia una vegada dues escriptores franceses que comparteixen crèdit per un conte que ha estat adaptat en llibres, pel·lícules, series de televisió, teatre i, fins i tot, musicals. Ens referim a Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve (1695-1755) i Jeanne-Marie Le Prince de Beaumont (1711-1780) les dues principals responsables de La Bella i la Bèstia. Madame de Villeneuve va publicar la seva versió d’unes 400 pàgines l’any 1740, mentre que Beaumont ho feu el 1756 simplificant la novel·la a només 8 pàgines (i tot sigui dit afegint un altre caràcter a les germanes de la protagonista, que recorden més aviat a les cruels germanastres de la Ventafocs), tot i així és aquest darrera la versió més coneguda i que ha donat lloc a la majoria d’adaptacions posteriors. De tota manera, com passa amb els contes fruit de la tradició oral, també podríem traçar les arrels de la història en el marc de la literatura italiana com a una de les històries en Les Nits Agradables de Gianfrancesco Straparola da Caravaggio (no confondre’l amb el pintor, només comparteixen localitat de procedència).

Continua la lectura de Raptes i monstres

Behind the cinema and beyond

Silence. The lights are turned on, people stretch themselves on the armchairs. They look at each other, ask how it was, meet again their friends, go to drink something before coming back… And then, again, they rush, choose their films… For some days Tarragona becomes the capital of alternative cinema, and crowds of people inundate the city for a weekend.

Continua la lectura de Behind the cinema and beyond

Darrere el cinema i més enllà

Silenci. S’obren els llums de la sala; la gent es reacomoda als butacons. Mirades, preguntar què t’ha semblat, retrobar-te amb els companys, anar a prendre quelcom abans de tornar… i després, de nou, presses, corredissa, tria de pel·lícules… Hi ha alguns dies que Tarragona esdevé capital del cinema alternatiu, i les riuades de persones inunden, durant un cap de setmana, la ciutat.

Continua la lectura de Darrere el cinema i més enllà