Siempre existen tiempos

La presentación de un poemario suele ser un espacio de divagación cultural. Si a esto le sumamos dos propuestas, la divagación, entendiéndose como el ejercicio libre de la mente, se multiplica por dos. Esto fue lo que pasó en la presentación de dos poemarios, el de Juan González Soto: Tiempos que no existen de Los Libros del Gato Negro y el de Iván Carvajal: Siempre todavía de Pre-Textos.

Continua la lectura de Siempre existen tiempos

Sempre existeixen temps

La presentació d’un poemari sol ser un espai de divagació cultural. Si a això li sumem dues propostes, la divagació, entesa com a exercici lliure de la ment, es multiplica per dos. Això va ser el que va passar a la presentació de dos poemaris, el de Juan González Soto: Tiempos que no existen de Los Libros del Gato Negro i el de Iván Carvajal: Siempre todavía de Pre-Textos.

Continua la lectura de Sempre existeixen temps

El poema de Nadal

Quan hom pensa en el poema de Nadal, segur que ve a la memòria aquella imatge de la criatura dalt d’una cadira o la taula mateixa, recitant rodolins fets a mitges amb la padrina. Aquella imatge tan icònica i tan ben retratada per Pere Calders i la companyia Dagoll Dagom en l’espectacle que potser caldria repetir.

Continua la lectura de El poema de Nadal

#AgostPoètic: una ruta poètica o la poesia com excusa per viatjar

Seguir la petjada dels poetes Antonio Machado i Federico Garcia Lorca va ser la premissa amb la que es va plantejar una ruta per diverses ciutats peninsulars que van acabar en una ruta recorrent i redescobrint poetes de diversos estils i èpoques.

Continua la lectura de #AgostPoètic: una ruta poètica o la poesia com excusa per viatjar

Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?

Castellano

Violència. Violència física. Violència psicològica. La violència es fa visible en el dia a dia de la població d’Hebron. És un dia d’estiu, calorós. Moltes vegades hem parlat del que diuen o deixen de dir els museus d’història. Avui parlem d’una ciutat convertida en el museu de la història contemporània de Palestina. La ciutat acull la tomba dels patriarques, que per les musulmanes i musulmans és la Mesquita d’Abraham i per les jueves i jueus és la cova de les tombes dobles. Aquesta ciutat, però, ja no es coneix per això, sinó perquè viu les conseqüències més traumàtiques de les polítiques de colonització i apartheid de l’estat israelià.

Continua la lectura de Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?