Un cop aixecat el confinament comarcal, vam poder fer una petita excursió al Penedès (recordeu que el virus encara ronda per aquí, però que la cultura és segura #culturasegura). Exactament vam visitar el CIARGA (Centre d’Interpretació de l’aviació Republicana i Guerra Aèria), situat a la localitat de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès). El CIARGA és un dels pocs espais dedicats únicament a l’aviació republicana durant la Guerra Civil Espanyola. Un petit espai entre vinyes, com no podia ser d’una altra manera estant al Penedès. Entre vinyes actualment, ja que en el seu moment on avui en dia hi ha el centre d’interpretació, hi havia el refugi antiaeri del Serral dins l’aeròdrom republicà dels Monjos i que formava part de les Forces Aèries de la República Espanyola, anomenat popularment, el Vesper de la Gloriosa.
Vam optar per fer la visita guiada, i va ser tot un encert. La Mar la nostra guia ens va fer una explicació molt didàctica i completa de la formació de l’aviació republicana, de les dificultats que va tenir durant el transcurs de la guerra civil, del seu organigrama, dels diferents aeròdroms de l’Estat fent èmfasi en el de Santa Margarida i els Monjos, dels diferents equips aeris, de la formació dels pilots, etc. I fou en el punt en el que parlava dels pilots de l’aviació republicana que va fer un discurs en perspectiva de gènere, molt interessant i necessari, recalcant la figura, entre d’altres, d’una dona pioneres: Josepa “ Mari Pepa” Colomer, la primera dona pilot de Catalunya.
La Mari Pepa Colomer, va néixer el 31 de març de l’any 1913 a Barcelona. Ja de ben petita sembla ser que tenia passió per volar, doncs amb set anys va agafar un paraigües obert i va decidir llençar-se a “volar” des del segon pis on vivia al carrer Príncep d’Astúries de Barcelona. El resultat com podeu imaginar va ser nefast, les dues cames trencades però la dèria i la passió per volar intactes. Com la majoria de noies que venien de famílies amb un poder adquisitiu notable i ideològicament d’esquerres, estudiava a l’Institut de Cultura i Biblioteca popular de la Dona dirigit per Madame Francesca Bonnemaison. Però el que no sabia la seva mare, és que la meitat de dies no hi anava. Tenia un altre destinació, l’ Aeròdrom Canudas, on volava acompanyant amics seus.
Amb el suport del seu pare, Josep Colomer, un important empresari del món del tèxtil d’idees liberals, van poder convèncer el propietari de l’aeròdrom Josep Canudas perquè la Mari Pepa pogués començar de manera oficial la seva carrera dintre del món de l’aviació civil. I així va ser, el 19 de gener de 1931 va ser la primera dona a Catalunya en obtenir la llicència de pilot/ aviador que atorgava la Direcció General de Aeronàutica Civil Espanyola, amb tan sols 17 anys d’edat. La seva mare, Maria Encarnació Luque va saber la noticia al mateix temps que la resta del país, quan una foto de la Maria Pepa vestida d’aviadora va ocupar la portada del diari La Vanguardia. Una anècdota que ens transmet l’energia vital i el caràcter alegre de la Mari Pepa, és que també va fer-se una foto amb un paraigües parodiant el seu famós salt de paracaigudista quan sols tenia 7 anys (Aquesta imatge la podreu trobar a l’article citat a la bibliografia: “Maria Antònia Simó i Andreu i Mari Pepa Colomer i Luque: dues amigues pioneres en l’alpinisme i l’aviació catalanes”)
Després d’obtenir la titulació bàsica, va fer un curs de pilot comercial que la va portar a treballar llençant propaganda des de l’avioneta a les platges del litoral català, va fer transport de mercaderies, per finalment esdevenir instructora de vol a l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya juntament amb la seva amiga i segona dona pilot a Catalunya, Dolors Vives Rodon “Lolita”, a qui dedicarem la segona part del “Dones d’aire”. A l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya, també va conèixer en Josep Maria (Jep) Carreras, també pilot i que anys després esdevindria el seu marit.
Amb l’aixecament militar el 18 de juliol del 1936 començava la Guerra Civil Espanyola, que trunca el somni de llibertat de molta gent inclòs el de la Maria Pepa. Ella, mai havia estat militant, ni tenia una ideologia massa concreta. Venia d’una família burgesa, ideològicament d’esquerres i liberal on des de ben petits els seus pares els hi havien transmès els valors de la democràcia i la llibertat. Això feu que ràpidament prestes el seu títol d’aviadora i pilot al servei de la República Espanyola. Va formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya amb el rang d’auxiliar de primera categoria del Servei Aeronàutic on treballava formant nous pilots per a les Forces Aères de la República Espanyola.
El seu primer vol militar el va realitzar el 2 d’agost de 1936, amb la missió de llançar propaganda antifeixista sobre la ciutat de Barcelona. Però una de les tasques o missions més complicades que va dur a terme fou al Front d’Aragó i a la Batalla de l’Ebre. Pilotava un DH-84 anomenat “Dragon”, popularment conegut com la Dragonambulància, ja que des d’aquesta regió traslladava els ferits a l’hospital de campanya que es trobava al Prat de Llobregat. Era un avió de dimensions considerables i bastant pesant. Pilotar el “Dragon” era una enorme responsabilitat i no qualsevol podia o volia, doncs estem parlant de pilotar una “ambulància” aèria pel mig d’un territori en guerra. Tasca més arriscada pel component de corresponsabilitat dels ferits que es portaven a bord, que no pas les tasques que és duien a terme amb els Polikarpov I-16 (anomenat el Xato), o el Polikarpov I-15 (anomenat el Mosca), el dos avions metralladores de l’aviació republicana. També fou l’encarregada de traslladar republicans amenaçats de mort a l’altra banda dels Pirineus, arribant a fer fins a tres viatges diaris en un moment en el qual volar, tenia un risc encara més gran.
Arribat l’any 1939, i veient l’imparable avanç de les topes franquistes que gairebé havien ocupat tota Catalunya, Mari Pepa Colomer i Jep Carreres van marxar a l’exili amb un bimotor Douglas DC-2 “Dakota”, d’incògnit des d’un aeròdrom situat a la província de Girona. Un avió amb capacitat per 20 persones, que en portava 40. Aquell últim vol de la Mari Pepa, va ser camí de la llibertat, una llibertat que quedava esquinçada a tot l’Estat Espanyol. Podríem dir que va ser l’últim vol de la victòria. Es van exiliar primer a França a Tolosa de Llenguadoc on van contraure matrimoni i posteriorment a Anglaterra, on en Jep Carreres si que va servir de pilot a la RAF, però per la Mari Pepa, en paraules seves, no hi havia espai com a pilot per algú com ella. El matrimoni Colomer-Carreres van viure tota la seva vida a l’exili, van retornar quan Franco ja era mort, i no per instal·lar-se sinó per estiuejar-hi.
La Mari Pepa Colomer i Luque va alçar l’últim vol a Anglaterra el maig del 2004 a Lomond, a casa de la seva filla Montserrat. Per desig explícit d’ella les seves cendres van ser traslladades a Catalunya des d’Anglaterra i descansen amb les del seu marit, Josep Maria Carreres Dexeus al cementiri de Reus, ciutat on el matrimoni hi va tenir bones amistats al llarg de la seva vida, malgrat el cru i dolorós exili.
La llibertat que li suposava volar, es va veure truncada per un exili que li va tallar les ales. La Mari Pepa Colomer, després d’abandonar Catalunya i instal·lar-se a Anglaterra, ja no va tornar a volar mai més. Amb aquest article, i els que vindran, volem retre homenatge en particular a ella i en general a totes aquelles dones que van obrir-nos el camí, a totes aquelles valentes, anònimes o conegudes, que van lluitar contra el feixisme i a favor de la llibertat. Per elles el nostre record etern.
________________________________
Bibliografia i Webgrafia
Diagonal Periódico: Las alas de la República
Documental RTVE Catalunya: Un segle per a les dones. Maria Pepa Colomer
García Alvarez, Betsabé (2011). L’aventura de volar. Editorial: Ara LLibres
Diari La Directa: Les dones que van assaltar un cel, ple d’homes
Revista Sàpiens: Mari Pepa Colomer la noia que volia volar
Ribalta i Puig, Pere (2005) Maria Antònia Simò i Andreu i Mari Pepa Colomer i Luque: dues amigues pioneres en l’alpinisme i l’aviació catalanes». Arraona. Revista d’Història, 29
_________________________________
Altres articles de la Maria
Cultius Culturals 