Descobrint Pilsen

Castellano

Pilsen, en txec Plzeň, és un nom del qual probablement molta gent hagi sentit a parlar, sobretot quan parlem de cervesa, potser no tants però saben que l’origen etimològic recau en una petita ciutat a l’oest de la República Txeca. Aquest estiu la vam poder visitar 🙂

Continua la lectura de Descobrint Pilsen

Amsterdam en 48 hores

Castellano

Els Països Baixos, tan propers i tan llunyans a la vegada. Us podeu imaginar l’època en que eren territori de la corona hispànica (1555-1714)? Un passat no tan llunya que ens dóna un altre exemple de les interrelacions que han existit des de sempre entre els diferents pobles del continent europeu. Avui visitem la seva capital, Amsterdam. Ens acompanyeu?

Continua la lectura de Amsterdam en 48 hores

Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Castellano

El llegat oral femení: el quotidià, el de les receptes i les infusions, els aliments i la cuina, espais de recerca i de coneixement. Què en sabem, de tot això? Poca cosa. Durant segles era la dona la que guaria la malaltia, feia les infusions de camamilla per al mal de panxa, igual com cuinava i emmagatzemava els aliments. Tot aquest entramat de sapiència acabarà sent perseguit per l’obertura de les universitats, on els homes es formaven com a metges, i adquirien el monopoli del saber, amb la conseqüent persecució de les pràctiques naturals i remeieres femenines, considerades bruixeria.

Continua la lectura de Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Alger amb els ulls de l’ànima

Castellano

Diuen que viatjar et fa créixer, et transporta al teu interior més profund i al dels altres, amb un sol somriure, a entendre que ets vulnerable i lliure a la vegada, a llegir mirades sense paraules que quedaran per sempre dins teu, a veure més enllà d’un mateix i sentir l’adrenalina que genera el ser estranger fora de la teva àrea de confort, a comprendre que quan viatges crees i neixen de tu i dels altres, coses extraordinàries i tot i acaronar-les, acaben morint colpides per altres instants, però l’important de tot plegat, és l’aprenentatge que fas mentre busques al teu interior respostes a mil preguntes que t’has fet. Viatjar, et col·loca al camí dels moments de la vida, aquells que s’alimenten del record i t’empenyen a avançar per allà on tu diposites l’esperança.

Continua la lectura de Alger amb els ulls de l’ànima