El cubismo salva vidas

Durante la Primera Guerra Mundial se reclutaron a pintores cubistas para camuflar barcos. Los submarinos alemanes dominaban el océano Atlántico, fueron el terror de los buques de carga, de guerra y cualquier elemento que flotara.

Art i desconfinament

Castellano

Segurament molts de nosaltres aquests dies ens hem preguntat: “Com serà la tornada a la realitat?”. El món exterior serà el mateix, però els que haurem canviat serem nosaltres, la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i de relacionar-nos amb l’entorn. Durant el confinament l’art ha estat un dels estímuls més recurrents per plasmar el que hem viscut i com ens hem sentit; quadres que parlen de mandra com Madame Hubbard de Berthe Morisot, altres que ens exposen l’art del xafardeig com l’escultura Les xafarderes de Rose-Aimee Belanger, pintures que ens mostren l’art culinari com Vista a través d’una finestra de Juan Gris, o pintures que ens ensenyen com es van viure altres pandèmies del passat com la Plaça del mercat de Nàpols durant la Pesta Negra de Micco Spadaro. L’art ens ajuda a entendre el passat però en aquest cas, també, ens ajudarà a poder visualitzar com serà, segurament, la nostra societat durant el desconfinament i quan tornem a la ja tan famosa i inquietant, “nova normalitat”.

Sobreteixint Miró

“El artista no tiene tiempo ni lugar de observarse a sí mismo mientras se halla en el estado apasionado de la creación. El artista no es capaz de observar su propia mentalidad mientras trabaja, como no es capaz de mirar por encima de su propio hombro mientras escribe (…) el artista sólo puede crear su mundo imaginario olvidándose del mundo real” El misterio de la creación artística. Stefan Zweig.

#expoAmat | Frederic Amat a la Pedrera

Castellano

Quan camines per una ciutat -i més sent Barcelona- et trobes tot d’edificis que semblen caiguts del cel, mirant imponents des de les alçades, amb balaustrades i finestrons, enlairats i majesuosos, guaitant els vianants amb sobèrbia.

Ming. L’imperi daurat

Castellano	English

Ai la muntanya màgica de Montjuïc! Aquest espai que estava (o està, o volen o volíen que estigués) destinat a una suposada ‘illa dels museus’; terme que es definia a partir de l’illa dels museus de Berlín, conformant-hi un epicentre cultural. De museus, allà, ja n’hi han. Avui, concretament, us parlarem del CaixaForum.