El Teide i la mitologia dels aborígens canaris


Castellano

Els volcans tenen una màgia especial, no sé si serà perquè ens proporcionen un foradet  per on descobrir el que s’amaga sota els nostres peus o potser per la brutalitat i la força descomunal que la naturalesa és capaç de mostrar a través d’ells. No sé com us imagineu l’infern vosaltres, però per a mi no seria una cosa massa allunyada del paisatge que devia tenir la terra durant els seus primers milions d’anys de vida amb multitud de volcans en erupció.

Abans que els geòlegs i vulcanòlegs ens expliquessin què és un volcà, com es forma i a què es deu que entri en erupció, moltes civilitzacions van saber (i patir) en primera persona el que significa tenir-ne un de ben a prop. Pompeia, Hawaii, Indonèsia, Illes Canaries en són només uns  quants exemples. Fa poc un amic mig napolità em comentava la seva teoria sobre la influència dels volcans en la gent que hi viu al costat amb l’exemple del Vesubi. Deia que en part sembla com si els napolitans visquessin amb tanta força el present perquè saben que la seva ciutat pot desaparèixer en  qualsevol moment.

Probablement no podrem demostrar mai aquesta teoria però el que sí es pot veure és la influència que els volcans han tingut en la mitologia popular, concretament en aquest article, el paper fonamental que el Teide jugà en la construcció de la misticitat dels antics pobladors de l’illa de Tenerife.

Añaterve, mencey de Güímar (José Abad – 1993) (maturum) by maturum (flickr). Font

Viure en una illa ja és de per si limitant, una superfície de terra envoltada per la immensitat del mar, pràcticament desconnectada de la  resta del món, i si a més aquesta té una muntanya de més de 3.700 m doncs és fins i tot comprensible centrar molts dels teus pensaments en ella, sobretot si vius en el temps de Plató i Sòcrates (o fins i tot abans) on mig món encara està per “descobrir”.

El Tenerife pre-hispànic (anterior a 1496) estava poblat per diferents tribus provinents del nord d’Àfrica (bereberes) i se’ls coneix amb el nom de civilització Guanche (cal emfatitzar aquí que aquest nom es refereix únicament als pobladors de l’illa de Tenerife). Es tractava d’una societat ramadera i jerarquitzada, i territorialment dividida en nou zones governades per la figura d’un Mencey.

A part d’algunes particularitats específiques de cada illa, les creences dels aborígens canaris en general presenten una estructura bastant uniforme: adoració d’una única deïtat suprema que es desdobla dualísticament en el Bé i el Mal per una part, i entre masculí i femení per l’altra. El Bé (Abora, Acoran, Eraoranhan o Achamán a Tenerife) agafa forma masculina en un pare ancestral, a qui se li associen els pics de les muntanyes, el cel i els menhirs de formes fàl·liques, els quals eren adorats únicament per homes;  i forma femenina en la figura de la mare ancestral Moneiba, deïtat connectada amb la terra, les coves i les fonts, i adorada per dones.

El Mal estava representat per Guayote (també Guayota), el qual vivia al Teide i en quasi tots els volcans de les illes. Aquest ésser maligne és representat per un gos fosc (a El Hierro i la Palma rebia un nom diferent: Hirguan i Irune respectivament). Segons explicava Fray Alonso de Espinosa en la seva “Historia de Nuestra Señora de Candelaria” (un dels primers documents històrics sobre l’illa de Tenerife):

“Con todo esto conocían haber infierno, y tenían para sí que estaba en el pico de Teide, y así llamaban al infierno Echeyde, y al demonio Guayota”.
Representació de la llegenda de Guayota al parc natural del Teide. Font

La llegenda diu que Guayota que vivia a Echeyde (nom original del Teide) va segrestar al déu de la llum i el sol Magec i se’l va endur a l’interior del volcà, deixant la terra immersa en tenebres. Els Guanches llavors van demanar clemència a Achamán, déu suprem i aquest, després d’una gran batalla amb Guayota, va aconseguir derrotar-lo y treure Magec de l’interior del Teide taponant el cràter amb l’anomenat “pa de sucre”, nom amb el qual es coneix el conus del pic del Teide, normalment cobert de neu. Des de llavors Guayota roman a l’interior del volcà.

En molts tubs volcànics del Teide s’han trobat restes d’ofrenes i vasos amb aliments, pel que es pensa que els Guanches feien ofrenes a Guayota per tal d’aplacar-ne l’ira.

Aquest és només un exemple de la importància del pic en la mitologia dels aborígens tinerfenys, si en voleu saber més podeu donar-li una ullada a aquest blog sobre llegendes de les illes Canàries. 

 

 

Foto de portada: Cràter del Teide. Font

Rosa M. Torrademé

Altres articles de la Rosa:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s