La presentació d’un poemari sol ser un espai de divagació cultural. Si a això li sumem dues propostes, la divagació, entesa com a exercici lliure de la ment, es multiplica per dos. Això va ser el que va passar a la presentació de dos poemaris, el de Juan González Soto: Tiempos que no existen de Los Libros del Gato Negro i el de Iván Carvajal: Siempre todavía de Pre-Textos.
Sempre existeixen temps
