Hi ha el centre del món, que no és l’estació de Perpinyà com creia Salvador Dalí, sinó la ciutat de Barcelona, que també podríem anomenar Cal Melic.
La Panera, el mar a Lleida
Quan el Toulouse el trec a passejar
Toulouse-Lautrec és garantia d’èxit, i l’exposició que trobareu al Caixa Fòrum de Barcelona fins el 20 de gener del 2019, no defrauda. Aquesta aconsegueix que l’espectador s’endinsi des del primer minut a l’univers d’un Montmartre que, amb la seva aparent decadència, va gaudir de l’èxit artístic més alternatiu de tota Europa, ja que allà anaren a parar joves artistes que buscaven inspiració en una vida amb laxes normes socials.
Sidonie. Veinte años para la eternidad
Celebrar un cumpleaños siempre es bonito. Indica que aquí seguimos, que hemos vivido mucho y que tenemos ganas de seguir adelante. Invitamos amigos, suele haber una tarta y hasta nos suelen regalar cosas.
Continua la lectura de Sidonie. Veinte años para la eternidad
Bona mescla, bé; Boa Mistura sona millor
Aquesta setmana, hem tingut el privilegi a Palma, de poder gaudir de la presència de Boa Mistura, un equip multidisciplinar compost per deu mans madrilenyes que desprenen amor, art, bellesa i cohesió amb tots els seus projectes.
Continua la lectura de Bona mescla, bé; Boa Mistura sona millor
Europa batega a ritme de fado
Amb una postura calmada i a dues setmanes i escaig de distància, parlarem d’Eurovisió. Eurovisió vol dir caspa, generalment. De vegades espectacle, i això és el que més agrada. Una mica antediluviano, com les Bienals (ara que tot just s’ha inaugurat la de Venezia, i ha resorgit l’etern debat de si en un món globalitzat com el nostre tenen cabuda la separació per països, la pulsió nacional en un espai mundial). Ai, estic comparant la Biennale amb Eurovisió? Tanqueu-me!
