Apunts sobre Tom Carr


Castellano

Aquests dies vam anar al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona a visitar la seva darrera mostra temporal, El lloc i l’instant, amb obres de l’artista tarragoní Tom Carr. Es va clausurar el passat dia 14, però us animem a anar-hi per veure la expo permanent, que la #culturaéssegura, amics! 

Tom Carr (1956), treballa des dels anys 80 amb les formes geomètriques i la senzillesa dels materials, en especial la fusta, per dotar de poesia les seves obres, que es mesclen amb l’espai, a mode d’instal·lació, a través de la llum i el color. Ho trobem en algunes de les obres de la primera sala de l’exposició.

Més endavant canvia els materials i utilitza la projecció de formes per omplir i transformar la sala, com és el cas de Melancholia, una altra de les peces de la mostra. Ho farà, a partir dels anys 90, amb l’anomenat net art, és a dir, obres fetes a partir d’internet. 

Al Museu d’Art Modern podreu trobar també dins de la mostra permanent “La Capella” un espai creat pel mateix escultor on el tractament de la fusta i el color són els protagonistes. De fet, forma part de la primera exposició que va realitzar a Tarragona i que va ser precisament en aquest museu: Aqua et tempus (1997), de la que en va sorgir la instal·lació amb el mateix nom i que podem trobar a la ja citada “Capella.” Un espai amb connotacions religioses (per la ubicació i el nom), on el que es busca, potser, és la comunió amb l’art. 

Nosaltres, per la nostra banda, el vam conèixer amb Reberveratio. Obres de Tom Carr. 1974-2009 que es va fer al 2009 de la mà de Caixa Tarragona. Allí s’hi mostraven escultures-instal·lació de fusta pintada i treballada amb aigua, per tal de doblegar-les i donar-hi forma. Instal·lades i penjades per la sala, feien efectes geomètrics i mòbils que dansaven. Aquest joc amb l’aire i el moviment recordaven alguns dels Alexander Calders, així com a Jorge Oteiza i d’altres escultors del segle XX, pel fet d’afegir el buit en l’escultura. Aquesta geometria dóna un efecte d’ascensionalitat místic que seguirem veient en la obra de Carr. 

El lloc i l’instant, doncs, consta de tres apartats, My red studio, Melancholia i Kunstkammer.

A la primera sala de l’exposició temporal trobem l’espai de My red studio: una amalgama d’objectes que representen una síntesi de la seva obra escultòrica a través dels anys. Tal com ens suggereixen al full de sala, és una mescla entre la maleta a l’estil de la Boîte-en-valise de Marcel Duchamp (unes maletes que l’artista feia servir per crear mini museus a l’interior), i l’obra l’Estudi vermell (1911) de Henry Matisse, en el que es veu el seu taller amb un fons vermellíssim. El que pretén Tom Carr, aquí, és crear una sala-museu amb el seu passat, incloent una llum vermella que cobreix l’espai. 

Seguidament es troba Melancholia, que parteix d’un gravat d’Albercht Dürer, del 1514, amb el mateix nom, en el que hi ha un poliedre misteriós. Hi fa una relectura amb aquesta peça que es troba sola i protagonista de la sala, on hi projecta escenes i reflexions al voltant de la concepció artística. 

Kunstkammer, la darrera part de la mostra. És una mica a l’estil dels gabinets de curiositats dels segles XVI i XVII, o fins i tot de les clàssiques sales de museus i pinacoteques dels segles XIX i XX amb moltes obres, totes juntes i superposades. Donant-hi, però, una volta, i fent-les blanques i absents. Converteix els quadres en els protagonistes; i pintats de colors pel darrera, en un gir semàntic del que és important o no en una exposició. 

‘Gabinet de curiositats’ Frans II Francken (1636), font: Wikipedia.

Com hem dit, actualment ja s’ha clausurat, però podeu anar igualment al museu, per veure les obres de la mostra permanent i, si us heu quedat amb ganes de més Tom Carr, podreu trobar-lo a l’espai “La Capella” del museu, i també, de passada, a la rotonda que va cap a la Via Europa, que són diversos blocs de formigó, Entrance, que representen els pescadors del Serrallo i que, originàriament, es trobava al Port de Tarragona. Ja veieu, l’art és a tot arreu! 😉

Maria Pérez Santafosta

Guiomar Sánchez Pallarès

_______________________________________________________________________________________________________

Referències

Altres articles de la secció museus:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s