Què se n’ha fet de la primavera àrab?

Castellano

Les preguntes en la història, com en la vida en general, no solen tenir una única resposta, els factors, els contextos, els col·lectius, les individualitats, entre molts d’altres elements, acaben incidint tant en els factors com en les variables. En aquest cas, doncs, ens podem aventurar a donar una primera resposta a la pregunta, abans de mirar de justificar el motiu, considerant que aquell procés que es va anomenar la Primavera Àrab i que semblava que enderrocaria certs règims totalitaris en favor de la democràcia, però que per contra va donar com a resultat -de forma majoritària- un creixement del radicalisme religiós, es produeix per diversos motius, i que per tant a la combinació d’un temps i d’un context s’ha de sumar la intervenció de potències estrangeres pel bé de defensar determinats interessos geoestratègics i econòmics.

Continua la lectura de Què se n’ha fet de la primavera àrab?

Reflexiones sobre un libro que algunos quieren prohibir

Català

No es la primera vez que leo, escucho o escribo sobre la nomenclatura ligada al terrorismo que en nuestros medios de comunicación se acepta hegemónicamente la opción de adjetivarla de islamista, en el mejor de los casos, o directamente de islámica, en los peores. Hoy lo haremos a partir de la lectura de El islam hoy. Algunos aspectos controvertidos (2016) una publicación que desde ciertos sectores se ha pedido, incluso, la prohibición. Podríamos decir que en este sentido me esfuerzo en mi día a día y aprovecho las pocas ventanas que puedo llegar a tener para hacer proselitismo de la cruzada terminológica de la profesora Dolors Bramon, si me permiten construir esta frase llena de términos religiosos utilizados, intencionadamente, torpemente.

Continua la lectura de Reflexiones sobre un libro que algunos quieren prohibir

Reflexions sobre un llibre que alguns volen prohibir

Castellano

No és la primera vegada que llegeixo, escolto o escric sobre la nomenclatura lligada al terrorisme que en els nostres mitjans de comunicació s’accepta hegemònicament l’opció d’adjectivar-la d’islamista en els millors dels casos o directament d’islàmica, en els pitjors. Avui ho farem a partir de la lectura de L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) una publicació que des de certs sectors s’ha demanat, fins i tot, la prohibició. Podríem dir que en aquest sentit m’esforço en el meu dia a dia i aprofito les poques finestres que puc arribar a tenir per fer proselitisme de la creuada terminològica de la professora Dolors Bramon, si em permeteu construir aquesta frase plena de termes religiosos utilitzats, volgudament, barroerament.

Continua la lectura de Reflexions sobre un llibre que alguns volen prohibir

Huérfanos de Hebrón, ¿recordáis las flores del verano?

Català
Violencia. Violencia física. Violencia psicológica. La violencia se hace visible en el día a día de la población de Hebrón. Es un día de verano, caluroso. Muchas veces hemos hablado de lo que dicen o dejan de decir los museos de historia. Hoy hablamos de una ciudad convertida en el museo de la historia contemporánea de Palestina. La ciudad acoge la tumba de los patriarcas, que para las musulmanas y musulmanes es la Mezquita de Abraham y para las judías y judíos es la cueva de las tumbas dobles. Esta ciudad, pero, ya no se conoce por esto, sino porque vive las consecuencias más traumáticas de las políticas de colonización y apartheid del estado israelí.

Continua la lectura de Huérfanos de Hebrón, ¿recordáis las flores del verano?

Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?

Castellano

Violència. Violència física. Violència psicològica. La violència es fa visible en el dia a dia de la població d’Hebron. És un dia d’estiu, calorós. Moltes vegades hem parlat del que diuen o deixen de dir els museus d’història. Avui parlem d’una ciutat convertida en el museu de la història contemporània de Palestina. La ciutat acull la tomba dels patriarques, que per les musulmanes i musulmans és la Mesquita d’Abraham i per les jueves i jueus és la cova de les tombes dobles. Aquesta ciutat, però, ja no es coneix per això, sinó perquè viu les conseqüències més traumàtiques de les polítiques de colonització i apartheid de l’estat israelià.

Continua la lectura de Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?