La natura i l’abstracció

Quan era petita, al poble, amb una amiga vam sortir al camp i vam recollir ossos de diferents animals (una guarrada), els vam posar en una galleda per netejar-los, i preteníem col·locar-los sobre una taula per fer-ne un “museu” i cobrar-ne l’entrada -hehehe, ja em ve de lluny això dels museus. Així també ho feia aquesta artista nordamericana de meitat de segle XX. Ella recollia flors, petxines i elements naturals del terra, i també óssos. Avui parlem de Georgia O’Keeffe i de la seva mostra monogràfica al Museu Thyssen de Madrid.

Futuribles

Ha estat un any, com a mínim, diferent. Estrany, dolorós i complicat, per a moltes persones. Per a tots, una parada obligada en el camí que ens ha fet reflexionar.

Sobreteixint Miró

“El artista no tiene tiempo ni lugar de observarse a sí mismo mientras se halla en el estado apasionado de la creación. El artista no es capaz de observar su propia mentalidad mientras trabaja, como no es capaz de mirar por encima de su propio hombro mientras escribe (…) el artista sólo puede crear su mundo imaginario olvidándose del mundo real” El misterio de la creación artística. Stefan Zweig.

La línia de l’art efímer

Castellano

Fa poc vam estar a Nova York, ja en parlarem més endavant, no patiu. De les coses que més ens van agradar va ser una via verda que es troba enmig de la ciutat. Natura i intervencions artístiques: el High Line.

Una festa de claustres

Celobert. m. [LC] [AQ] Pati interior d’una casa, obert al cel i generalment més alt que ample, que dóna llum i aire a les habitacions immediates (definició DIEC).

Claustre. m. [LC] [AQ] [AR] Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral (definició DIEC).