“SI VEUS EL FUM, EL FOC ESTÀ A PROP”*


*cita del còmic grec Plaute

Jugar amb foc | MVR -Fins al 24 de juny-

Fa poc més d’un mes, quan les restriccions comarcals, municipals, (ja no ens aclarim!) ens van deixar, vam anar a veure dos museus a l’Espluga de Francolí. Un cas concret, dos museus en un! El Museu Particular i el Museu de la Vida Rural.

El Museu Particular és un museu amb una sola peça, una vitrina “incrustada” a la paret del Museu de la Vida Rural i que exposa elements quotidians, explicant-ne el passat i el present d’aquests, i com la seva utilitat ha influït a les nostres vides. Quan hi vam anar, al març, hi havia un tampó sanitari. Aquest museu, es caracteritza per oferir una petita descripció i contextualització de la peça a la vitrina del mateix, però fa ús de les xarxes socials com twitter i instagram, per ampliar la informació d’aquesta. 

No podem obviar la magnífica col·locació d’aquest museu, el més petit del món, potser? Ja que es troba a la paret de l’altre museu, el de la Vida Rural, on precisament pots passejar-te per les sales que mostren el nostre passat rural, comercial, el nostre folklore i, sobretot, tot allò relacionat amb el nostre passat agrícola; i com aquest entronca amb el nostre present, amb elements, eines, sabers i una mitologia que ha arribat fins als nostres dies. Són dues veus paral·leles que ens expliquen d’on venim, on estem,  i cap a on anem: amb allò més quotidià, els estris!

Ja vam parlar al Cultius del Museu de la Vida Rural; hi vam anar al 2018. Aquest cop anàvem a veure específicament la mostra temporal: Jugar amb foc. Produïda pel Museu de la Vida Rural, juntament amb la Fundació Carulla i la Fundació Pau Costa.

El foc sempre ha tingut quelcom de màgic o fins i tot podríem dir místic, alguna cosa que ens endinsa i ens fa veure més enllà de tot, de tots. 

Llar de foc (imatge pròpia)

“El més tangible de tots els misteris visibles- el Foc” (Leight Hunt)

Ens ha ajudat en la supervivència de l’espècie. A part de ser utilitzat per coure els aliments, ocasionant menys malalties. Per poder explorar indrets més recògnits, com element de defensa i supervivència per espantar els animals i no podem obviar tampoc que durant molts segles, el foc ha estat un factor important de socialització. Aquell moment en que tothom seia al voltant del foc a terra, o de la llar de foc, per parlar del dia, o simplement per compartir un moment en comunitat. 

Un dels quatre elements, el foc, que a priori va esdevenir com la gran revolució de la nostra era amb tot ho positiu que podia aportar, avui en dia malauradament, també influeix en la nostra destrucció. Almenys, la destrucció de la nostra biosfera: la fauna i la flora pròpies d’una regió.

Actualment la funció que li estem donant als boscos, a la natura, com l’estem desaprofitant i malferint i com, “de un tiempo a esta parte” que es diu, s’han anat fent propostes i activitats per tal de paliar allò que nosaltres mateixos hem anat vertebrant amb els anys: l’extinció de la natura.

“El foc sempre ha estat i, sembla ser que seguirà sent, sempre, el més terrible dels quatre elements” (Harry Houdini)

La mostra consta de quatre espais: L’origen del foc, on trobem tot un seguit de reflexions al voltant d’aquest element, des de la perspectiva de la cosmogonia clàssica. Titllant-lo ja com l’element més poderós dels quatre, dinàmic i transcendent, principi i fi, energia pura i alè de vida.

Kylix de figures negres (s.VI a.C), on podem la imatge de l’àliga menjant-se el fetge de Prometeu. Aquest càstig diví, li fou donat per Zeus, per robar el foc als Déus i donar-lo als mortals. (Font: Museu Vaticans)

El foc com aliat, és el següent apartat de la exposició. Ja hem explicat a la introducció una mica els continguts d’aquest apartat. Tecnologia per protegir-se de les inclemències del temps, element per cuinar els aliments i així evitar malalties i el més essencial, element socialitzador. Per tant, el foc, com bé diu la exposició, ens humanitzà.

Festa al voltant del foc durant l’Edat de Pedra (Viktor Vasnetov, 1883)
(Font: Wikipedia)

El penúltim apartat, el foc desfermat és el més virulent de tots. Ens explica que les condicions climàtiques que reuneix actualment la conca del mediterrani, propicien malauradament, l’aparició d’incendis cada cop més intensos i més virulents. Encara que els focs forestals siguin una part de l’ecosistema, l’activitat humana n’ha incrementat la freqüència i l’extensió. Com exemples més propers en el temps ens trobem l’incendi d’Horta de Sant Joan l’any 2009 on van cremar 1140hc i van perdre la vida 5 bombers del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) de LLeida. L’incendi de l’Alt Empordà l’any 2012, on cremaren 13.960hc i van morir quatre persones. I finalment l’incendi de la Ribera d’Ebre l’any 2019, on van cremar 5046hc, i per sort en aquest últim no hi va haver víctimes mortals.

Torxa de degoteig, Vallfirest (imatge pròpia)

Per finalitzar l’exposició, trobem l’apartat de Conviure amb el foc. Segons el nostre criteri, l’exposició no podia acabar amb una millor reflexió. No ens queda res més que conviure amb el foc i amb la virulència que va agafant amb el pas del anys, com ja hem explicat als altres apartats. Així que, com a societat hem de respectar les decisions dels cosos especialitzats en el món del foc, els bombers i també el de la comunitat científica al respecte. Com bé finalitza la exposició: “l’autoprotecció és cosa de tots”.

Bombers durant l’incendi de la Ribera d’Ebre (2019)
(Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya)

Una exposició que utilitza aquella dita de “menys és més”, senzilla en museografia, però potent en contingut. Agafant el foc com element desfermat un dels apartats de la exposició,  son precisament les cendres (carbonilla) de l’incendi de la Ribera d’Ebre de l’any 2019, les que s’han utilitzat per l’escriptura dels títols i de part de les explicacions. 

Cendres de l’incendi de la Ribera d’Ebre, utilitzades per escriure els panells informatius de la exposició. (muntatge d’imatges propi)

Exposició que barreja el caràcter revolucionari de la lluita pel medi ambient, amb obres d’artistes consagrats com poden ser Joan Brossa, Joan Miró, Josep Guinovart o Francecsc Català-Roca; incloent d’altres no tant coneguts però que, entrellaçats, creen un relat que ens endinsa a l’existència, evolució i imatge del foc. 

“Aquest món ha estat, és, i serà, foc eternament viu” (Heràclit).

Aprofiteu ara que ja tenim movilitat lliure, per visitar l’exposició, no us deixarà indiferent!

Maria Pérez Santafosta

Guiomar Sanchez Pallarès

______________________________________________________________________

Webgrafia

Jugar amb Foc

Vikipèdia

______________________________________________________________________

Altres articles de la secció museus:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s