La vida rural

Castellano

El museu de les eines. El museu del molí. De vegades tenim travessats certs tipus de temàtiques, de tipologies. A mi em passava, i em passa, amb els museus etnològics, que em fan mandra. Això de veure les falçs i les cassoles de la iaia em tendeix a avorrir.

Ara, però, em menjaré aquestes paraules amb patates -fetes en un forn del XIX, hehe- perquè fa poc vam anar a l’Espluga de Francolí, al Museu de la Vida Rural. I molt bé!

Anuncis

Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Castellano

El llegat oral femení: el quotidià, el de les receptes i les infusions, els aliments i la cuina, espais de recerca i de coneixement. Què en sabem, de tot això? Poca cosa. Durant segles era la dona la que guaria la malaltia, feia les infusions de camamilla per al mal de panxa, igual com cuinava i emmagatzemava els aliments. Tot aquest entramat de sapiència acabarà sent perseguit per l’obertura de les universitats, on els homes es formaven com a metges, i adquirien el monopoli del saber, amb la conseqüent persecució de les pràctiques naturals i remeieres femenines, considerades bruixeria.

Alger amb els ulls de l’ànima

Castellano

Diuen que viatjar et fa créixer, et transporta al teu interior més profund i al dels altres, amb un sol somriure, a entendre que ets vulnerable i lliure a la vegada, a llegir mirades sense paraules que quedaran per sempre dins teu, a veure més enllà d’un mateix i sentir l’adrenalina que genera el ser estranger fora de la teva àrea de confort, a comprendre que quan viatges crees i neixen de tu i dels altres, coses extraordinàries i tot i acaronar-les, acaben morint colpides per altres instants, però l’important de tot plegat, és l’aprenentatge que fas mentre busques al teu interior respostes a mil preguntes que t’has fet. Viatjar, et col·loca al camí dels moments de la vida, aquells que s’alimenten del record i t’empenyen a avançar per allà on tu diposites l’esperança.

Hi havia una vegada…

Castellano

Tothom coneix les històries de princeses, i la nocitivitat que representen en quant a que reprodueixen els rols i estereotips de gènere: la princesa desvalguda, el príncep valerós, la dolenta (lletja i/o grassa), etc. i tots reneguem del seu poder social. Però tot i així ens encanten. 

Negra i de denúncia. Samuele Arba

Castellano

Atents, atents! Que ve Sant Jordi! Un dels dies més preciosos de l’any, i nosaltres intentem portar cada abril un article especial dedicat a la literatura. Fa molts anys, al 2013, parlàvem de la mort de Bigas Luna, i de la literatura i el cinema. Al 2014 reflexionàvem sobre els best-sellers, i al 2015 de la presentació del llibre de Mariátegui, al 2016 entrevistàvem un escriptor de la novel·la negra, i l’any passat anàvem junts cap al Museu dels Escriptors, de Dublín. Enguany també portem una entrevista. A un escriptor. De novel·la negra. Quina casualitat! Però l’un de l’altre no tenen res a veure. Us presentem el Samuele Arba.