Moviments de l’art

Castellano

Sabeu allò dels quadres que et segueixen amb la mirada? A Tarragona tenim la Medussa, un mosaic romà amb la cara d’aquest personatge, que et persegueix al passar amb els seus ulls tesselats. La Gioconda també ho fa; i tants d’altres, perquè era una d’aquestes tècniques amb les que els pintors dotaven de vida les seves poduccions. Podríem parlar, doncs, que des de fa molts sefles alguns han buscat una interacció entre espectador i escena.

Continua la lectura de Moviments de l’art

Quan el Toulouse el trec a passejar

Castellano

Toulouse-Lautrec és garantia d’èxit, i l’exposició que trobareu al Caixa Fòrum de Barcelona fins el 20 de gener del 2019, no defrauda. Aquesta aconsegueix que l’espectador s’endinsi des del primer minut a l’univers d’un Montmartre que, amb la seva aparent decadència, va gaudir de l’èxit artístic més alternatiu de tota Europa, ja que allà anaren a parar joves artistes que buscaven inspiració en una vida amb laxes normes socials.

Continua la lectura de Quan el Toulouse el trec a passejar

Jean-Pierre Bonart sacseja Tarragona

Castellano

El 21 d’agost de 1911 va ser robat un dels quadres més famosos de la història d’Occident, la Gioconda. Dos anys després es retrobà a Florència, però l’aura de misteri del seu robatori segueix omplint les sales d’un Louvre cada vegada més vigilat.

Continua la lectura de Jean-Pierre Bonart sacseja Tarragona

La vida rural

Castellano

El museu de les eines. El museu del molí. De vegades tenim travessats certs tipus de temàtiques, de tipologies. A mi em passava, i em passa, amb els museus etnològics, que em fan mandra. Això de veure les falçs i les cassoles de la iaia em tendeix a avorrir.

Ara, però, em menjaré aquestes paraules amb patates -fetes en un forn del XIX, hehe- perquè fa poc vam anar a l’Espluga de Francolí, al Museu de la Vida Rural. I molt bé!

Continua la lectura de La vida rural

Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes

Castellano

El llegat oral femení: el quotidià, el de les receptes i les infusions, els aliments i la cuina, espais de recerca i de coneixement. Què en sabem, de tot això? Poca cosa. Durant segles era la dona la que guaria la malaltia, feia les infusions de camamilla per al mal de panxa, igual com cuinava i emmagatzemava els aliments. Tot aquest entramat de sapiència acabarà sent perseguit per l’obertura de les universitats, on els homes es formaven com a metges, i adquirien el monopoli del saber, amb la conseqüent persecució de les pràctiques naturals i remeieres femenines, considerades bruixeria.

Continua la lectura de Herbes, dones i medicina. Monestir de Pedralbes