Dolça i secreta remor de literatura

Litterarum abraça accents i textures de la millor literatura catalana en una edició que s’autohomenatja pel Premi Nacional de Cultura 2019

La música, el teatre, el circ i l’espectacle de carrer han tornat a omplir de lletres els carrers de Móra d’Ebre en la 12a edició de Litterarum i la 16a edició de la Fira del Llibre Ebrenc. Han estat 34 espectacles literaris, programats del 30 de maig al 2 de juny, que han seguit mostrant com la literatura es pot llegir des de qualsevol vessant artística.

La Panera, el mar a Lleida

Castellano

Hi ha el centre del món, que no és l’estació de Perpinyà com creia Salvador Dalí, sinó la ciutat de Barcelona, que també podríem anomenar Cal Melic.

Escultura contemporània

Castellano

Podríem dir que els monuments commemoratius existeixen des que existeixen els conflictes, més o menys. Exemples són les columnes o els arcs commemoratius romans: la Columna Trajana o l’Arc de Titus, o el de Berà a Tarragona.

Picasso i Picabia, cara a cara a Barcelona

Castellano

Barcelona és una ciutat que s’estima els seus museus i que viu atenta a l’art que l’envolta. No solament hem de recórrer a les col·leccions permanents dels grans museus per comprovar que hi ha tot un món que conviu amb aquests grans centres, que ofereix la possibilitat d’acostar-se a les obres dels grans mestres de la pintura. Cal estar atent per no perdre’s oportunitats temporals com la que ofereix, de nou, la Sala d’exposicions de la Casa Garriga Nogués –de la Fundació MAPFRE-, que en els darrers anys ha sorprès els amants de la cultura amb mostres com Impressionistes i postimpressionistes (2013) o Renoir entre dones (2016), i que ha fet possible que la capital catalana acollís obres de centres com el Musée d’Orsay i el de l’Orangerie.

Moviments de l’art

Castellano

Sabeu allò dels quadres que et segueixen amb la mirada? A Tarragona tenim la Medussa, un mosaic romà amb la cara d’aquest personatge, que et persegueix al passar amb els seus ulls tesselats. La Gioconda també ho fa; i tants d’altres, perquè era una d’aquestes tècniques amb les que els pintors dotaven de vida les seves poduccions. Podríem parlar, doncs, que des de fa molts sefles alguns han buscat una interacció entre espectador i escena.