Viatjar en femení singular

Castellano

Fa uns dies publicava a Pereza Andaluza un article sobre una part que treballo en la meva investigació i que desvetllava una mica com els primers viatgers que s’apropaven a Andalusia, a Còrdova especialment, van ser d’alguna manera els “culpables” que la nostra regió i els seus ciutats es comencessin a explotar amb els tòpics que encara ressonen en l’imaginari popular: flamenc, sol, festa, patis i dones boniques.

Art i desconfinament

Castellano

Segurament molts de nosaltres aquests dies ens hem preguntat: “Com serà la tornada a la realitat?”. El món exterior serà el mateix, però els que haurem canviat serem nosaltres, la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i de relacionar-nos amb l’entorn. Durant el confinament l’art ha estat un dels estímuls més recurrents per plasmar el que hem viscut i com ens hem sentit; quadres que parlen de mandra com Madame Hubbard de Berthe Morisot, altres que ens exposen l’art del xafardeig com l’escultura Les xafarderes de Rose-Aimee Belanger, pintures que ens mostren l’art culinari com Vista a través d’una finestra de Juan Gris, o pintures que ens ensenyen com es van viure altres pandèmies del passat com la Plaça del mercat de Nàpols durant la Pesta Negra de Micco Spadaro. L’art ens ajuda a entendre el passat però en aquest cas, també, ens ajudarà a poder visualitzar com serà, segurament, la nostra societat durant el desconfinament i quan tornem a la ja tan famosa i inquietant, “nova normalitat”.

CONFINART 2020 A “LO PARDAL”

Castellano

És la meva segona vegada de contacte amb Guillem Viladot, el farmacèutic d’Agramunt, autor de novel·les, poeta visual i escrit, escultor, entès en psicoanálisis, dinamitzador cultural i ideòleg del gran espai de Lo Pardal.

Nàpols: Sant Gennaro i el Rione Sanità

Castellano

Fa poc vam tornar a Nàpols, Itàlia. Avui, però, no parlarem del seu menjar, la seva cultura de carrer o els museus. Avui us portem a les catacombes de Sant Gennaro i el patrimoni humà que l’acompanya. Veiem-ho!

Sobreteixint Miró

“El artista no tiene tiempo ni lugar de observarse a sí mismo mientras se halla en el estado apasionado de la creación. El artista no es capaz de observar su propia mentalidad mientras trabaja, como no es capaz de mirar por encima de su propio hombro mientras escribe (…) el artista sólo puede crear su mundo imaginario olvidándose del mundo real” El misterio de la creación artística. Stefan Zweig.