Picasso i Picabia, cara a cara a Barcelona

Castellano

Barcelona és una ciutat que s’estima els seus museus i que viu atenta a l’art que l’envolta. No solament hem de recórrer a les col·leccions permanents dels grans museus per comprovar que hi ha tot un món que conviu amb aquests grans centres, que ofereix la possibilitat d’acostar-se a les obres dels grans mestres de la pintura. Cal estar atent per no perdre’s oportunitats temporals com la que ofereix, de nou, la Sala d’exposicions de la Casa Garriga Nogués –de la Fundació MAPFRE-, que en els darrers anys ha sorprès els amants de la cultura amb mostres com Impressionistes i postimpressionistes (2013) o Renoir entre dones (2016), i que ha fet possible que la capital catalana acollís obres de centres com el Musée d’Orsay i el de l’Orangerie.

Moviments de l’art

Castellano

Sabeu allò dels quadres que et segueixen amb la mirada? A Tarragona tenim la Medussa, un mosaic romà amb la cara d’aquest personatge, que et persegueix al passar amb els seus ulls tesselats. La Gioconda també ho fa; i tants d’altres, perquè era una d’aquestes tècniques amb les que els pintors dotaven de vida les seves poduccions. Podríem parlar, doncs, que des de fa molts sefles alguns han buscat una interacció entre espectador i escena.

Quan el Toulouse el trec a passejar

Castellano

Toulouse-Lautrec és garantia d’èxit, i l’exposició que trobareu al Caixa Fòrum de Barcelona fins el 20 de gener del 2019, no defrauda. Aquesta aconsegueix que l’espectador s’endinsi des del primer minut a l’univers d’un Montmartre que, amb la seva aparent decadència, va gaudir de l’èxit artístic més alternatiu de tota Europa, ja que allà anaren a parar joves artistes que buscaven inspiració en una vida amb laxes normes socials.

Jean-Pierre Bonart sacseja Tarragona

Castellano

El 21 d’agost de 1911 va ser robat un dels quadres més famosos de la història d’Occident, la Gioconda. Dos anys després es retrobà a Florència, però l’aura de misteri del seu robatori segueix omplint les sales d’un Louvre cada vegada més vigilat.

La vida rural

Castellano

El museu de les eines. El museu del molí. De vegades tenim travessats certs tipus de temàtiques, de tipologies. A mi em passava, i em passa, amb els museus etnològics, que em fan mandra. Això de veure les falçs i les cassoles de la iaia em tendeix a avorrir.

Ara, però, em menjaré aquestes paraules amb patates -fetes en un forn del XIX, hehe- perquè fa poc vam anar a l’Espluga de Francolí, al Museu de la Vida Rural. I molt bé!