El meu tatuatge és la terra

El passat dissabte 11 s’inaugurà una exposició imprescindible del gran Josep Guinovart, a tres seus que semblen fetes a mida per a la seves idees sobre la terra, la persona humana i els orígens, tot això convertit en imatges i objectes.

El cubismo salva vidas

Durante la Primera Guerra Mundial se reclutaron a pintores cubistas para camuflar barcos. Los submarinos alemanes dominaban el océano Atlántico, fueron el terror de los buques de carga, de guerra y cualquier elemento que flotara.

Viatjar en femení singular

Castellano

Fa uns dies publicava a Pereza Andaluza un article sobre una part que treballo en la meva investigació i que desvetllava una mica com els primers viatgers que s’apropaven a Andalusia, a Còrdova especialment, van ser d’alguna manera els “culpables” que la nostra regió i els seus ciutats es comencessin a explotar amb els tòpics que encara ressonen en l’imaginari popular: flamenc, sol, festa, patis i dones boniques.

Art i desconfinament

Castellano

Segurament molts de nosaltres aquests dies ens hem preguntat: “Com serà la tornada a la realitat?”. El món exterior serà el mateix, però els que haurem canviat serem nosaltres, la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i de relacionar-nos amb l’entorn. Durant el confinament l’art ha estat un dels estímuls més recurrents per plasmar el que hem viscut i com ens hem sentit; quadres que parlen de mandra com Madame Hubbard de Berthe Morisot, altres que ens exposen l’art del xafardeig com l’escultura Les xafarderes de Rose-Aimee Belanger, pintures que ens mostren l’art culinari com Vista a través d’una finestra de Juan Gris, o pintures que ens ensenyen com es van viure altres pandèmies del passat com la Plaça del mercat de Nàpols durant la Pesta Negra de Micco Spadaro. L’art ens ajuda a entendre el passat però en aquest cas, també, ens ajudarà a poder visualitzar com serà, segurament, la nostra societat durant el desconfinament i quan tornem a la ja tan famosa i inquietant, “nova normalitat”.

CONFINART 2020 A “LO PARDAL”

Castellano

És la meva segona vegada de contacte amb Guillem Viladot, el farmacèutic d’Agramunt, autor de novel·les, poeta visual i escrit, escultor, entès en psicoanálisis, dinamitzador cultural i ideòleg del gran espai de Lo Pardal.