Dolça i secreta remor de literatura

Litterarum abraça accents i textures de la millor literatura catalana en una edició que s’autohomenatja pel Premi Nacional de Cultura 2019

La música, el teatre, el circ i l’espectacle de carrer han tornat a omplir de lletres els carrers de Móra d’Ebre en la 12a edició de Litterarum i la 16a edició de la Fira del Llibre Ebrenc. Han estat 34 espectacles literaris, programats del 30 de maig al 2 de juny, que han seguit mostrant com la literatura es pot llegir des de qualsevol vessant artística.

Continua la lectura de Dolça i secreta remor de literatura

Cómo la poesía llegó a África y Asia gracias a la Primera Guerra Mundial

Català

En un reciente viaje a Londres y en busca de libros sobre la primera guerra mundial, cayó en mis manos The world’s war, forgotten soldiers of empire del escritor David Olusoga.
Raro es encontrar libros que hablen de la primera guerra mundial, más aún cuando éstos hablan de minorías que participaron en dicho enfrentamiento.

Continua la lectura de Cómo la poesía llegó a África y Asia gracias a la Primera Guerra Mundial

Negra i de denúncia. Samuele Arba

Castellano

Atents, atents! Que ve Sant Jordi! Un dels dies més preciosos de l’any, i nosaltres intentem portar cada abril un article especial dedicat a la literatura. Fa molts anys, al 2013, parlàvem de la mort de Bigas Luna, i de la literatura i el cinema. Al 2014 reflexionàvem sobre els best-sellers, i al 2015 de la presentació del llibre de Mariátegui, al 2016 entrevistàvem un escriptor de la novel·la negra, i l’any passat anàvem junts cap al Museu dels Escriptors, de Dublín. Enguany també portem una entrevista. A un escriptor. De novel·la negra. Quina casualitat! Però l’un de l’altre no tenen res a veure. Us presentem el Samuele Arba

Continua la lectura de Negra i de denúncia. Samuele Arba

Nino. Idees i organització des de la presó

Castellano

Peppina Marcias, una dona humil de Sardenya, rebia les cartes que un dels seus set fills li escrivia des de la presó. El 8 de març de 1934 Nino li deia per escrit a sa mare que l’abraçava amb tot el seu afecte. Ella havia mort el 30 de desembre del 1932 però això no va convertir l’abraçada afectuosa de Gramsci en cap mentida, sinó en una veritat que, com totes, és revolucionària. Mare i fill s’abracen cada cop que la lectora o el lector s’atreveix a entrar en un món d’intimitat, dolor i tendresa. La mort no va evitar que el dirigent comunista abracés a sa mare de la mateixa manera que el feixisme no va aconseguir  desactivar el pensament d’aquell home baixet i geperut.

Continua la lectura de Nino. Idees i organització des de la presó