Kalila i Dimna. La faula clàssica, política i literària

Castellano

Saber com una obra clàssica es converteix en clàssica pot tenir moltes explicacions, però al cap i a la fi hi ha un element clau, essencial, que malgrat i no ser la única explicació sí que ens permet anar extraient els diversos elements que es desprenen del mateix, i en aquest cas parlem de la universalitat dels temes. I amb aquesta excusa volem desgranar què ha estat i que és Kalila i Dimna.

Cal entendre que les lectores i els lectors que hem llegit, ara, aquesta obra per primera vegada, ho hem fet amb un context general concret, al qual li hem de sumar el nostre propi. L’essència d’allò que s’explica en les faules d’aquest llibre va generalment a l’arrel de les nostres inquietuds humanes, al ser això tan bàsic ens permet estructurar relat i relats dins del relat, valgui la redundància, que vertebren la complexitat del mateix, ja que és cada lector, cada temps, cada espai, el que acabarà determinant el significat de les moralines i el paper de cadascun dels personatges. Mantenint, però, al mateix temps i sense ser contradictori, aquella essència que ens va a les característiques humanes més bàsiques i que ens parlen de qüestions primàries i cíviques. És a dir, són els animals, aquells que es mouen per instints, els que ens mostren com ser un bon habitant o governant de la comunitat.

Continua la lectura de Kalila i Dimna. La faula clàssica, política i literària

Anuncis

Museu dels escriptors. Dublín

Castellano

Hi ha vegades que els museòlegs, museògrafs, gestors culturals i gent de la cultura en general ens posem una mica massa puretes amb el tema de les exposicions i dels museus. De vegades no hi ha recursos, o personal qualificat, o senzillament els organitzadors estan “antiquats”. Al final, però, passats els anys, entrar en un museu falt de museografia o deixat a mode de gabinet de curiositats– tots nosaltres tenim en ment algun museu d’aquests, no cal dir noms- tot aglutinat en aparent desordre, o ple d’avorridíssims cartells plens de lletra minúscula, pot fer-nos somriure i transportar-nos a segles passats, on la moda era aquesta museografia finisecular a l’estil Quai Branly. Em seguiu?

Continua la lectura de Museu dels escriptors. Dublín

Reflexions sobre un llibre que alguns volen prohibir

Castellano

No és la primera vegada que llegeixo, escolto o escric sobre la nomenclatura lligada al terrorisme que en els nostres mitjans de comunicació s’accepta hegemònicament l’opció d’adjectivar-la d’islamista en els millors dels casos o directament d’islàmica, en els pitjors. Avui ho farem a partir de la lectura de L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) una publicació que des de certs sectors s’ha demanat, fins i tot, la prohibició. Podríem dir que en aquest sentit m’esforço en el meu dia a dia i aprofito les poques finestres que puc arribar a tenir per fer proselitisme de la creuada terminològica de la professora Dolors Bramon, si em permeteu construir aquesta frase plena de termes religiosos utilitzats, volgudament, barroerament.

Continua la lectura de Reflexions sobre un llibre que alguns volen prohibir