Museu dels escriptors. Dublín

Castellano

Hi ha vegades que els museòlegs, museògrafs, gestors culturals i gent de la cultura en general ens posem una mica massa puretes amb el tema de les exposicions i dels museus. De vegades no hi ha recursos, o personal qualificat, o senzillament els organitzadors estan “antiquats”. Al final, però, passats els anys, entrar en un museu falt de museografia o deixat a mode de gabinet de curiositats– tots nosaltres tenim en ment algun museu d’aquests, no cal dir noms- tot aglutinat en aparent desordre, o ple d’avorridíssims cartells plens de lletra minúscula, pot fer-nos somriure i transportar-nos a segles passats, on la moda era aquesta museografia finisecular a l’estil Quai Branly. Em seguiu?

Continua la lectura de Museu dels escriptors. Dublín

Reflexions sobre un llibre que alguns volen prohibir

Castellano

No és la primera vegada que llegeixo, escolto o escric sobre la nomenclatura lligada al terrorisme que en els nostres mitjans de comunicació s’accepta hegemònicament l’opció d’adjectivar-la d’islamista en els millors dels casos o directament d’islàmica, en els pitjors. Avui ho farem a partir de la lectura de L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) una publicació que des de certs sectors s’ha demanat, fins i tot, la prohibició. Podríem dir que en aquest sentit m’esforço en el meu dia a dia i aprofito les poques finestres que puc arribar a tenir per fer proselitisme de la creuada terminològica de la professora Dolors Bramon, si em permeteu construir aquesta frase plena de termes religiosos utilitzats, volgudament, barroerament.

Continua la lectura de Reflexions sobre un llibre que alguns volen prohibir

Fa falta més novel·la àcida i ‘macarra’ feta, pensada i escrita en català. Guerau X. Casol

Castellano English

Encara amb la ressaca de Sant Jordi, de les corredisses de gent, roses i llibres, us porto una entrevista literària. El passat dissabte (la Diada de Sant Jordi!) Guerau X. Casol, de 31 anys, estrenava la seva tercera novel·la: Magna Catalonia. I quin nom: Guerau! (potser és estrany que ho digui jo, que em dic Guiomar, hehe), però és d’aquells noms medievals -concretament és Gerard, d’arrell germànica i amb significat tant literari com “llancer valent”. Són d’aquelles casualitats vitals que fan que t’acabis dedicant al que et dediques, o no.

Continua la lectura de Fa falta més novel·la àcida i ‘macarra’ feta, pensada i escrita en català. Guerau X. Casol