Cómo la poesía llegó a África y Asia gracias a la Primera Guerra Mundial

Català

En un reciente viaje a Londres y en busca de libros sobre la primera guerra mundial, cayó en mis manos The world’s war, forgotten soldiers of empire del escritor David Olusoga.
Raro es encontrar libros que hablen de la primera guerra mundial, más aún cuando éstos hablan de minorías que participaron en dicho enfrentamiento.

Continua la lectura de Cómo la poesía llegó a África y Asia gracias a la Primera Guerra Mundial

Negra i de denúncia. Samuele Arba

Castellano

Atents, atents! Que ve Sant Jordi! Un dels dies més preciosos de l’any, i nosaltres intentem portar cada abril un article especial dedicat a la literatura. Fa molts anys, al 2013, parlàvem de la mort de Bigas Luna, i de la literatura i el cinema. Al 2014 reflexionàvem sobre els best-sellers, i al 2015 de la presentació del llibre de Mariátegui, al 2016 entrevistàvem un escriptor de la novel·la negra, i l’any passat anàvem junts cap al Museu dels Escriptors, de Dublín. Enguany també portem una entrevista. A un escriptor. De novel·la negra. Quina casualitat! Però l’un de l’altre no tenen res a veure. Us presentem el Samuele Arba

Continua la lectura de Negra i de denúncia. Samuele Arba

Nino. Idees i organització des de la presó

Castellano

Peppina Marcias, una dona humil de Sardenya, rebia les cartes que un dels seus set fills li escrivia des de la presó. El 8 de març de 1934 Nino li deia per escrit a sa mare que l’abraçava amb tot el seu afecte. Ella havia mort el 30 de desembre del 1932 però això no va convertir l’abraçada afectuosa de Gramsci en cap mentida, sinó en una veritat que, com totes, és revolucionària. Mare i fill s’abracen cada cop que la lectora o el lector s’atreveix a entrar en un món d’intimitat, dolor i tendresa. La mort no va evitar que el dirigent comunista abracés a sa mare de la mateixa manera que el feixisme no va aconseguir  desactivar el pensament d’aquell home baixet i geperut.

Continua la lectura de Nino. Idees i organització des de la presó

Kalila i Dimna. La faula clàssica, política i literària

Castellano

Saber com una obra clàssica es converteix en clàssica pot tenir moltes explicacions, però al cap i a la fi hi ha un element clau, essencial, que malgrat i no ser la única explicació sí que ens permet anar extraient els diversos elements que es desprenen del mateix, i en aquest cas parlem de la universalitat dels temes. I amb aquesta excusa volem desgranar què ha estat i que és Kalila i Dimna.

Cal entendre que les lectores i els lectors que hem llegit, ara, aquesta obra per primera vegada, ho hem fet amb un context general concret, al qual li hem de sumar el nostre propi. L’essència d’allò que s’explica en les faules d’aquest llibre va generalment a l’arrel de les nostres inquietuds humanes, al ser això tan bàsic ens permet estructurar relat i relats dins del relat, valgui la redundància, que vertebren la complexitat del mateix, ja que és cada lector, cada temps, cada espai, el que acabarà determinant el significat de les moralines i el paper de cadascun dels personatges. Mantenint, però, al mateix temps i sense ser contradictori, aquella essència que ens va a les característiques humanes més bàsiques i que ens parlen de qüestions primàries i cíviques. És a dir, són els animals, aquells que es mouen per instints, els que ens mostren com ser un bon habitant o governant de la comunitat.

Continua la lectura de Kalila i Dimna. La faula clàssica, política i literària

Museu dels escriptors. Dublín

Castellano

Hi ha vegades que els museòlegs, museògrafs, gestors culturals i gent de la cultura en general ens posem una mica massa puretes amb el tema de les exposicions i dels museus. De vegades no hi ha recursos, o personal qualificat, o senzillament els organitzadors estan “antiquats”. Al final, però, passats els anys, entrar en un museu falt de museografia o deixat a mode de gabinet de curiositats– tots nosaltres tenim en ment algun museu d’aquests, no cal dir noms- tot aglutinat en aparent desordre, o ple d’avorridíssims cartells plens de lletra minúscula, pot fer-nos somriure i transportar-nos a segles passats, on la moda era aquesta museografia finisecular a l’estil Quai Branly. Em seguiu?

Continua la lectura de Museu dels escriptors. Dublín