Exitosa vuelta de la FiM en Vila-seca

Había ganas, y muchas, no sólo por la ausencia, incomprensible, de la Fira estos últimos años, sino que la Pandemia hizo más necesaria en nuestras vidas, la música, el contacto, pasear por la calles de esta bella ciudad, Vila-Seca, volver a ser los de antes.

Continua la lectura de Exitosa vuelta de la FiM en Vila-seca

“SI VEUS EL FUM, EL FOC ESTÀ A PROP”*

*cita del còmic grec Plaute

Jugar amb foc | MVR -Fins al 24 de juny-

Fa poc més d’un mes, quan les restriccions comarcals, municipals, (ja no ens aclarim!) ens van deixar, vam anar a veure dos museus a l’Espluga de Francolí. Un cas concret, dos museus en un! El Museu Particular i el Museu de la Vida Rural.

Continua la lectura de “SI VEUS EL FUM, EL FOC ESTÀ A PROP”*

Repo! The Genetic Opera

Arrel de la secció de #CultiusMusicals dels diumenges del mes d’abril, vaig voler parlar d’alguna cosa que no fos coneguda. Sempre he tingut certa predilecció per tot tipus de pel·lícules i sèries musicals, i a través d’un amic vaig arribar a descobrir aquest del que us parlaré: Repo! The Genetic Opera (2008). És un musical tan bizarre i amb tantes curiositats, que m’era molt més fàcil allargar-me, que fer una sinopsi que poguessin penjar a Instagram, i així va néixer la idea de fer aquest article.

Continua la lectura de Repo! The Genetic Opera

Recordando Agathe Lasch

Català

Berlín, Julio de 1879. Pocos meses después de que el inventor Werner von Siemens hiciera una demostración de la primera locomotora eléctrica, nacía Agathe Luise Sara Lasch en el si de una familia de comerciantes judíos. El canciller Otto von Bismark dirigía la Alemania unificada y el emperador William I era su jefe de estado.

Continua la lectura de Recordando Agathe Lasch

EL COS DE LA DONA: ARMA DE GUERRA. LA DONA: CONSTRUCTORA DE PAU

A ningú se li escapa que una guerra és l’exemple més paradigmàtic de la deshumanització. En una guerra els adversaris s’han convertit en enemics. Un enemic sobra. I si sobra pot, o ha de ser, eliminat. Aquest procés en el que els éssers humans deixen de veure als altres com éssers humans, a més, s’agreuja si parlem de les dones. Sempre cal recordar que aquestes, en un context no bèl·lic, ja viuen en un sistema patriarcal, un sistema que mostra la seva pitjor cara en els entorns violents: els cossos de les dones esdevenen un arma de guerra més.

Continua la lectura de EL COS DE LA DONA: ARMA DE GUERRA. LA DONA: CONSTRUCTORA DE PAU