Piensa P(L)ensa

Català

Lo primero que me recibe es una fotografía gigante del estudio de Jaume Plensa (Barcelona, 1955), a escala real. Y es desde ahí que se accede a su exhibición, es decir, prácticamente desde su cabeza. Veis las estanterías, las herramientas, algunas pruebas que nos llevaríamos para casa sin pensarlo mucho, cosas que parecen recuerdos y juegos, más herramientas…

Continua la lectura de Piensa P(L)ensa

Pensa P(L)ensa

Castellano

El primer que em rep és una fotografia gegant de l’estudi de Jaume Plensa (Barcelona,1955), a escala real. I és des d’on s’accedeix a la seva exposició, o sigui, pràcticament des del seu cap. Veieu les prestatgeries, les eines, algunes proves que ens enduríem cap a casa sens pensar-ho gens, coses que semblen records i jocs, més eines…

Continua la lectura de Pensa P(L)ensa

Picasso y Picabia, cara a cara en Barcelona

Català
Barcelona es una ciudad que ama sus museos y que vive atenta al arte que la rodea. No es necesario recurrir a las colecciones permanentes de los grandes museos para comprobar que hay todo un mundo que convive con estos grandes centros, que ofrece la posibilidad de acercarse a las obras de los grandes maestros de la pintura. Hay que estar atento para no perderse oportunidades temporales como la que ofrece, de nuevo, la Sala de exposiciones de la Casa Garriga Nogués -de la Fundación MAPFRE-, que en los últimos años ha sorprendido a los amantes de la cultura con muestras como Impresionistas y postimpresionistas (2013) o Renoir entre mujeres (2016), y que ha hecho posible que la capital catalana acogiera obras de centros como el Museo de Orsay y el de la Orangerie.

Continua la lectura de Picasso y Picabia, cara a cara en Barcelona

Picasso i Picabia, cara a cara a Barcelona

Castellano

Barcelona és una ciutat que s’estima els seus museus i que viu atenta a l’art que l’envolta. No solament hem de recórrer a les col·leccions permanents dels grans museus per comprovar que hi ha tot un món que conviu amb aquests grans centres, que ofereix la possibilitat d’acostar-se a les obres dels grans mestres de la pintura. Cal estar atent per no perdre’s oportunitats temporals com la que ofereix, de nou, la Sala d’exposicions de la Casa Garriga Nogués –de la Fundació MAPFRE-, que en els darrers anys ha sorprès els amants de la cultura amb mostres com Impressionistes i postimpressionistes (2013) o Renoir entre dones (2016), i que ha fet possible que la capital catalana acollís obres de centres com el Musée d’Orsay i el de l’Orangerie.

Continua la lectura de Picasso i Picabia, cara a cara a Barcelona

El poema de Nadal

Quan hom pensa en el poema de Nadal, segur que ve a la memòria aquella imatge de la criatura dalt d’una cadira o la taula mateixa, recitant rodolins fets a mitges amb la padrina. Aquella imatge tan icònica i tan ben retratada per Pere Calders i la companyia Dagoll Dagom en l’espectacle que potser caldria repetir.

Continua la lectura de El poema de Nadal