Ciao Ettore, Ciao!


Castellano English

Fa molts anys que es diu que el cinema és el setè art. Així doncs agafant aquesta premissa, em prenc la llicència d’escriure unes línies en aquest blog, en honor al gran mestre Ettore Scola, guionista i director de cinema italià que ens ha deixat aquest mes de gener.

Nascut l’any 1931 a Trevico (Avellino, Itàlia), Scola va llicenciar-se en Dret, ofici que no exerciria mai, ja que des de ben jove la seva gran passió va ser el cinema.

Des de la dècada dels anys cinquanta, primer com a guionista i després com a director, juntament al seu inseparable guionista Ruggero Maccari i molt emanat del savoir- faire de Federico Fellini, va dedicar-se a portar a la gran pantalla personatges típics d’una Itàlia que sortia del feixisme i que volia oblidar aquest període, sempre però, des de una vessant de realisme històric amb personatge molt humanitzats, que fou el que ens va fer prendre consciencia de la grandesa del seu cinema.

Imatge 1
Imatge 1 Etore Scola filmant durant la dècada dels anys 60

Amant d’Itàlia i amant de la política, fins el dia de la seva mort, afirmà sentir-se decebut amb les seves gents, pel suport a les polítiques anticulturals i antisocials de Silvio Berlusconi. Fou un dels primers en girar-se contra el govern d’aquest, pel maltractament a la cultura i pel missatge banal i retrògrad que havia anat inculcant a la gent. Segons ell, la incultura promoguda per Berlusconi, havia arrelat moltíssim en els conciutadans italians, aspecte que a Scola entristia i enrabiava a parts iguals.

Vaig descobrir Scola, durant el meu Erasmus a Napoli (2010). La seva pel·lícula Una giornata particolare (1977), és possiblement la cirereta dels pastís de la seva filmografia. En aquesta, trobem una sublim i ja madura Sofia Loren que interpreta una mestressa de casa conformada però infeliç, dedicada al seu marit feixista fins la medul·la i als seus fills (8 ni més ni menys). Aquesta troba consol en un espectacular Marcello Mastroianni, que interpreta un periodista homosexual que fuig del rebuig social per la seva condició. Tot això succeeix el dia de la visita de Hitler a Roma l’any 1938. L’un i l’altre descobriran que malgrat l’abisme que els separa, els uneix la soledat d’aquell que no és sent comprès. Algunes de les seves millors pel·lícules van ser C’eravamo tanto amati (1974), Brutti, sporchi e cattivi (1976) La terrazza (1980) i La famiglia (1987), entre d’altres.

Imatge 2
Imatge 2 Escena de la pel·lícula Una giornata particolare (1977)

Amb la seva mort, ens quedem una mica més orfes del cinema de carrer, d’aquell cinema que ens ensenya les coses i la realitat tal i com son o si més no, tal i com van ser, sense trampes ni obstacles. Sempre amb un toc d’humor, per poder prendre consciència del que ha estat la nostra realitat fins al moment.

 

Tanco aquestes línies honorífiques amb un cita del mateix Ettore Scola:

…Il cinema è bello se risce a leggere la realtà…

Maria Pérez Santafosta

Twitter: @MariaPrezSantaf

Foto de portada: Escena de la pel·lícula Una giornata particolare (1977)

Altres articles de la Maria:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s