Francesc Boix i Campo. La Guerra Civil Espanyola i la barbàrie de Mauthausen, a través de la fotografia


Segurament el nom del protagonista de l’article d’avui Francesc Boix i Campo, pels menys aficionats a la fotografia,  us serà familiar per la emissió l’any 2018 de la pel·lícula El fotògraf de Mauthausen, dirigida per Mar Targarona i protagonitzada per Mario Casas que donà vida al propi Francesc Boix.

En aquest film, veiem part de l’estada del nostre protagonista al Camp d’Extermini de Mauthausen, on formava part del Erkennungsdients (Servei d’identificació del camp, juntament amb les tasques del laboratori fotogràfic). La pel·lícula també plasma la importància de la cadena de robatori de negatius que ell i uns altres presos, van realitzar durant la seva estada al camp. El robatori i posterior revelat d’aquests negatius, va ser essencial durant els Judicis de Núremberg, on el mateix Boix va declarar com a testimoni, i el Judicis de Dachau, per incriminar els alts dirigents nazis dels crims comesos contra la humanitat als camps d’extermini. Els negatius de les fotos que Boix va poder extreure de  Mauthausen, així com les fotografies que ell mateix va realitzar un cop, l’any 1945, va ser alliberat el camp,  van recórrer el món i encara son avui en dia l’evidència de la barbàrie que els nazis van dur a terme als camps d’extermini.

Imatge 1: Presoners al Camp de Mauthausen

Imatge 2: Presoner mort a les xarxes metàl·liques del Camp de Mauthausen

Imatge 3: Presoners morts i abandonats al Camp de Mauthausen

Imatge 4: Ernst Kaltenbrunner amb Heinrich Himmler, alts dirigents nazis, en una visita al Camp de Mauthausen

Imatge 5: Francesc Boix declarant com a testimoni als Judicis de Núremberg

I potser us pregunteu: Per què Francesc Boix, va acabar formant part del Servei d’identificació del camp d’extermini de Mauthausen? Per poder entendre-ho, hem de parlar de la vida i de tots els succesos del nostre protagonista, anteriors a Mauthausen on ingressà l’any 1941, esdevenint el pres número 5185.

Imatge 6: Foto identificativa de Boix a Mauthausen

Imatge 7: Fotografia on apareix Francesc Boix, just després de l’alliberament de Mauthausen l’any 1945

Francesc Boix i Campó va néixer al barri del Poble-Sec a Barcelona, l’any 1920. La família tenia una petita sasteria al mateix barri, però a la rebotiga s’hi amagava la gran passió tan del seu pare, Bartomeu Boix, com posteriorment del mateix  Francesc, un taller fotogràfic. Captivat des de ben petit pel món de la fotografia, als 14 anys va entrar a estudiar a la desapareguda, Casa de Fotografia Romagosa. Una parell d’anys més tard és va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i va esdevenir reporter fotogràfic de la revista de les joventuts, Juliol. Fou en aquest període on va poder cobrir diferents actes polítics del partit i de les joventuts, coneixent i forjant una bona amistat amb l’escriptora Teresa Pàmies que tingué un paper molt actiu en la direcció de les JSUC, en la creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-39) i en la mateixa revista Juliol, amb Gregorio López Raimundo, que fou secretari general del PSUC, i amb el germà d’aquest Joaquim López Raimundo.

Imatge 8: Foto escolar de Francesc Boix

Imatge 9: Frances Boix, Teresa Pàmies i els germans Gregorio i Joaquim Lopez Reimundo a l’estació de Montgat

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, decidí allistar-se voluntàriament l’any 1937 a les llistes del Bàndol Republicà, on lluità al Front d’Aragó i del Segre a la 30à Divisió, 143 Brigada Mixta, dirigida pel Capità d’Infanteria Nicanor Felipe Martínez. Fou l’encarregat de documentar fotogràficament amb la seva inseparable “Leica”, el dia a dia al font, més enllà de la guerra. Posteriorment al perdre la guerra, l’any 1939 s’exilià a França, on va passar per diferents camps de refugiats, és va unir a la Companyia de Treballadors estrangers integrada dintre de l’Exèrcit francès i va formar part activa dintre de la Resistència Francesa, fins que va ser capturat l’any 1940. Va passar per diversos camps, abans d’arribar el 1941 al Camp d’Extermini de Mauthausen.

De la seva estada a Mauthausen, gràcies a la cadena de robatoris de negatius que hem explicat anteriorment, és ben coneguda la seva tasca com a reporter gràfic. En canvi fins fa uns anys, no es tenia constància ni es coneixen fotografies realitzades per ell durant la seva estada al Front d’Aragó i del Segre, durant la Guerra Civil. L’any 2010, el col·leccionista Raymond Puech, va adquirir unes dues caixetes de metall i una de fusta amb uns negatius a dintre en una fira d’objectes de segona mà a la ciutat de Perpinyà. Després d’intentar vendre el material a diferents institucions tant públiques com privades de la Catalunya Nord, i desistir per la manca d’interès pels negatius, l’any 2013 el propietari posà a la venda els negatius per Internet a través de la plataforma Todocolección, on van cridar l’atenció de Ricard Marco membre de Fotoconnexió, i que alertà la Biblioteca Nacional de Catalunya de la possible importància i rellevància de les fotografies. Finalment després de passar per un periple burocràtic, els negatius son adquirits per la Comissió de Dignitat i batejat inicialment amb el nom de Fons d’Argelers. L’any 2013, el material passa als voluntaris de Fotoconexió per l’estudi i tractament arxivístic del material, amb la condició de passar posteriroment a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Els estudis dels negatius de les caixes, situen les fotografies a la dècada dels anys 30, però amb autories diferents. A les caixes metàl·liques hi ha negatius de fotografies de caràcter costumbrista fetes en espais de la ciutat de Barcelona, Sitges, la zona del Garraf o també Castelldefels.  Els experts no pogueren identificar-ne l’autor al 100%, però si que quedava clar que no era un fotògraf professional, sinó més aviat algú que es dedicava a la fotografia per afició, com és el cas del pare de Boix, Bartomeu Boix.

Imatge 10: Bartomeu Boix. Barcelona proclamació de la 2a República

Imatge 11: Bartomeu Boix. Foto paisatgística

Aquesta identificació es va poder fer gràcies a un estudi grafològic. A l’altra caixa marró de fusta i de dimensions més considerables, hi havia una etiqueta que hi deia “Aliança Nacional de la Dona. Als nostres combatents”. Amb l’estudi i anàlisi de les fotografies van veure que eren del període de la Guerra Civil Espanyola, on a la majoria de negatius sortien les inicials del personatges que apareixien retratats. Es veia que eren obra d’algú amb coneixements més avançats en fotografia, que l’autor dels de les caixes metàl·liques. Un cop positivitzats els negatius, en una de les fotografies apareixia Francesc Boix i Gregorio López Raimundo a la terrassa de l’Hotel Colon de Barcelona durant la Guerra Civil. No era la única fotografia, sino que n’hi haviaset més on també hi apareixia. Aquest fet fou important pels investigadors, que a través de l’anàlisi i estudi de les fotos i de la grafia de les descripcions, anaven determinat que l’autoria del material, podria ser del mateix el Boix.

Imatge 12: Caixes metàl·liques amb els negatius atribuits segurament al pare de Boix, Bartomeu Boix i caixa de fusta amb els negatius que efectuà Boix

Imatge 13: Francesc Boix i Lopez Raimundo a la terrassa de l’Hotel Colon de Barcelona, durant la Guerra Civil

Imatge 14: Francesc Boix durant la Guerra Civil

Imatge 15: Francesc Boix disparant la seva inseparable Leica

Després d’analitzar negatiu per negatiu i de fer un gran estudi de camp, va arribar la pista definitiva per poder verificar l’autoria dels negatius a Francesc Boix. El Periódico, havia publicat en portada una fotografia feta durant la Guerra Civil, on apareixien el matrimoi Ventura Pau (capità de l’Exèrcit Republicà) i la seva dona Montserrat Sureda a Vilanova de Melià, on segons el diari la foto havia estat feta pel propi Boix. La familia de Ventura Pau, havia conservat els diaris que Ventura Pau va escriure durant la Guerra Civil, on detallava, efectivament, que la fotografia l’havia fet Francesc Boix, i on també especificava que era el fotògraf de la 30à Divisió de l’Exèrcit Republicà. Verificant al 100% que l’autor de les fotografies que s’havien extret dels negatius, adquirits en subhasta l’any 2000, era el mateix Francesc Boix.

Imatge 17: Fragment on Ventura Pau escriví que Boix havia estat l’autor de la fotografia que anys després, aparegué al diari el Peródico

Imatge 18: Fotografia del matrimoni del capità Ventura Pau i la seva dona Montserrat Sureda que aparegué al diari el Periódico

L’any 2016, més de sis anys després d’aquirir els negatius i un cop identificats gràcies a l’Associació Cultural Fotoconnexió, la Comissió de la Dignitat, va fer la donació del Fons fotogràfic Francesc Boix a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Està constituït per 1386 negatius que son un registre gràfic expecional de la vida al Front d’Aragó i del Segre, i de la Guerra Civil en General. Avui en dia tenim la sort, de poder accedir des de casa al fons, ja que recentment ha estat digitalitzat. Us deixem a continuació l’enllaç.

http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/galeriaImatges.do?cerca=avan&dataConcreta=0&tipusUnitatCerca=1&selecimatges=3&codifons=1058&codiarxiu=1&nomfons=BOIX%20(FOT%D2GRAFS)&codigrup=ANC&pageGal=1

Conclou així el nostre article dedicat a Francesc Boix i Campó, fotograf català i antifeixista, que lluità a la Guerra Civil Espanyola i que amb tan sols 19 anys s’hagué d’exiliar a França on fou capturat pels nazis i acabà sent presoner al Camp d’extermini de Mauthausen. Robant uns negatius, que tal i com diu l’epitafi de la seva tomba al cementiri Père Lachaise a París: Animat per un gran coratge, robà a les SS documents fotogràfics abrumadors pels nazis.

Malauradament ens deixà massa aviat a l’edat de 30 anys, l’any 1951, a causa de complicacions renals derivades de la seva estada a Mauthausen. Un càlid i tendre record per Francesc Boix, el famós fotograf de Mauthausen, però també de la Guerra Civil Espanyola. Les fotografies del qual ens ajuden a no oblidar allò que mai hauria d’haver succeït.

Maria Pérez Santafosta

______________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA

Bermejo, B. (2002). Francisco Boix, el fotógrafo de Mauthausen.

Barnadas Rodriguez, R. (President de Fotoconnexió). Genealogia de les fotografies de Francesc Boix

Documental: Francesc Boix. Un fotógrafo en el infierno (Llorenç Soler, 2000)

Documental: Las dos guerras del fotógrafo Boix (RTVE, 2015)

______________________________________________________________________________

Altres articles de la Maria:

Un pensament sobre “Francesc Boix i Campo. La Guerra Civil Espanyola i la barbàrie de Mauthausen, a través de la fotografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s