Viatjar en femení singular


Castellano

Fa uns dies publicava a Pereza Andaluza un article sobre una part que treballo en la meva investigació i que desvetllava una mica com els primers viatgers que s’apropaven a Andalusia, a Còrdova especialment, van ser d’alguna manera els “culpables” que la nostra regió i els seus ciutats es comencessin a explotar amb els tòpics que encara ressonen en l’imaginari popular: flamenc, sol, festa, patis i dones boniques.

Uns tòpics molt típics que tenen un origen, podríem dir remot, i que té a veure amb els canvis que va portar l’arribada del Romanticisme. Com comentava, per això he volgut plantejar aquest article com una continuació de l’article del meu bloc, sortint-me una mica del tema històric i volent tractar tot això des d’un punt de vista més sociològic.

Encara que sempre es relacionen els prejudicis amb una cosa negativa, en el nostre cas també poden tenir el seu origen en una cosa positiva. Ja va passar al segle XIX, on es pintava a Andalusia com una regió idíl·lica de dones boniques, orientalisme emergent i bona vida, fins aquí tot bé. Per desgràcia i com sol passar amb gent que ve per poc temps a visitar una regió, es van quedar amb les coses bones, amb la espumilla del cafè, no van ficar la cullera fins al fons per veure el que veritablement pogués representar “lo andaluz”. A vegades, fins i tot, moltes d’aquestes suposicions no s’han superat i  es segueixen reflectint en l’imaginari popular, gent que s’espera trobar-nos en una taverna a primera hora del matí o que es sorprèn que matinem per anar a treballar (i no m’ho estic inventant, són comentaris que he escoltat a la feina com a guia).

Molta culpa dels tòpics turístics i culturals que els andalusos venim patint des desde 1800 es deu a la visió antropocèntrica d’aquests testimonis, és obvi, els que viatjaven eren homes, normalment de classe mitjana-alta, que venien amb els seus propis prejudicis i supòsits a visitar un lloc que esperaven com l’epítom dels seus ideals romàntics: decadència, orientalisme a l’abast de la mà, ruïnes, aquest “charm” àrab de la nostra magnífica ciutat.

El jaleo de Sargent

Evidentment els homes eren els únics que podien viatjar de forma més o menys lliure, però, hi haurà també dones viatgeres, que si bé eren l’excepció de l’època, configuraran un llegat de testimonis que es van convertir en un “plantofada” de realitat en contraposició a la visió edulcorada i folklòrica dels seus col·legues masculins.

Tenim dones que, al segle XIX, no podien fer res més que tenir cura de la seva família i els seus fills, que, no obstant això, van trobar amb la literatura de viatges una via d’escapament per poder desenvolupar les seves dots culturals i artístiques, fins i tot científiques. Però sobretot, el que destaquem d’elles és l’afany per intentar reflectir una Andalusia molt més real, menys idíl·lica potser, però més propera a una visió històrica de la regió i no a alguna cosa que es pugui plasmar en un pamflet sense més.

Per començar, aquestes senyores passaven molt més temps als llocs de visita que els homes. Intentaven quedar-se mesos en una sola ciutat, aprendre l’idioma, prendre classes de flamenc i conèixer a fons la seva societat.

Dones com Louise Borbonnaud, Louise Chandler Moulton o Emmeline Stuart-Wotley, són alguns dels exemples de dones viatgeres que van aprofitar, bé la seva condició o bé les circumstàncies que se’ls hi van presentar (com estar casades amb senyors que viatjaven) per conèixer món.

Com bé comenta el coordinador del llibre de “Viajeras románticas por Andalucía”, Alberto Egea-Montesinos, la dona trencarà estereotips i la seva condició de gènere viatjant, ja que transgredeix una barrera triple:

  1. D’una banda el fet de viatjar sola, les condicions del viatge tant físiques com psicològiques es presentaven complexes. Encara avui en dia ens demanen que anem amb compte quan viatgem pel nostre compte, imagineu el 1850, amb camins plens de bandolers i creient que no ens podiem valdre per nosaltres mateixes (oh wait si seguim més o menys igual, bé sense bandolers, però ja sabeu al que em refereixo).
    2. D’altra banda, la part psicològica era qüestió de gènere, com comentàvem, ja que van trencar moltes barreres socials realitzant aquests viatges.
    3. I, finalment, un condicionant textual, i és que la visió masculina prevaldrà sobre la femenina en la literatura viatgera. Mentre molts homes es van fer famosos amb els seus llibres, per a les dones era una activitat d’àmbit privat, no hi havia grans tirades editorials com amb els seus companys, sinó que es quedaven en quaderns que la seva gent propera podia consultar.

Però sobretot, el que més destaca d’aquesta visió femenina (i la meva part favorita, per què negar-ho) és la ironia amb la qual s’enfrontaven a aquests periples, deixant clar des de l’inici de la lectura que sabien que estaven fent alguna cosa “fora de la seva condició “:

¡Qué naturaleza tan impresionable la de la mujer! ¡Cómo una pequeñez la emociona, la asusta, le hace perder la cabeza; qué organización incompleta desde el punto de vista de la sangre fría, de la presencia del espíritu, de la impasibilidad ante las dificultades de que la vida está erizada y a las que se enfrenta en cada uno de sus pasos. ¿Sin el hombre, qué haría ella? ¿Cómo se desenvolvería? la pobre… Pues bien, he querido mostrar yo, mujer, que estas ideas emitidas más arriba sobre la mujer comienzan a ser muy anticuadas y fuera de lugar. Joven todavía, […] me propuse dar “mi vuelta al mundo” no en 90 días, sino según mi capricho […]”.

BORBONNAUD, Louise: Seule à travers 145.000 lieues terrestres, maritimes et aériennes. Premier voyage Europe (45.000 lieues). Espagne, Portugal, Gibraltar, Maroc. París, en AGUAYO EGIDO, Francisco (2018): Córdoba en los viajeros francófonos del siglo XIX. Diputación de Córdoba, Córdoba, Tomo I, p. 25.

Com veieu, el fet de viatjar es convertia de sobte en una activitat d’alliberament que provava que les dones podien fer coses per si mateixes, i per sobre de tot això, aportant una visió molt més realista del que les novel·les i els llibres de viatges dels seus homònims masculins podien tenir.

Un altre dels elements que destacaran serà l’endarreriment que patirà Espanya en qüestions industrials i econòmiques per a l’època, sobretot en contraposició a l’esplendor fabril que estava vivint Anglaterra per aquelles dates. Però no ho veuran com un element completament negatiu, sinó com un fet distintiu.

Litografia de David Rogers (1832)

Stuart-Wotley critica la modernitat del seu país i afirma que el progrés només porta desindividualizació i persones indistingibles, mentre que la nostra regió manté la seva personalitat i originalitat. Ho deixa clar en comentaris com aquest:

Quizá, después de todo y en cierta forma, los españoles tienen razón ¿Somos nosotros más felices con nuestra constante y ansiosa preocupación por la puntualidad? La puntualidad es el alma de los negocios; pero ¿son los negocios el alma de la felicidad, como nosotros parecemos pensar? (¡Mira que concederle alma a los negocios!)

STUART-WOTLEY, Emmeline (1856): El suave sur en EGEA FDEZ-MONTESINOS, Alberto (coord.) (2008): Viajeras románticas por Andalucía, una antología. Centro de estudios andaluces, Sevilla, p. 231.

La situació de la dona serà molt més crítica i objectiva amb la realitat espanyola, bàsicament perquè la dona parteix d’un punt de partida similar al “subjecte colonial”, ja que tots dos pateixen discriminació per part de la visió antropocèntrica, colonialista i paternalista dels viatgers masculins.

Si ens parem a pensar detingudament, potser, si els testimonis femenins haguessin tingut el mateix pes que el dels seus col·legues, avui en dia no es vendrien els estereotips gastats sobre Andalusia que tothom té al cap, això mai ho sabrem. O potser res d’això hagués canviat, ja que molts prefereixen no veure el que la realitat ofereix i emparar-se en imatges ideals perquè venen més, perquè convenen, o una miqueta de les dues coses, qui sap.

El que sí que hem d’aprofitar és, per posar el focus en aquestes aventureres que van tenir la valentia de fer una cosa tan simple com viatjar per portar-nos la seva veritat i donar-los-hi una mica de la importància que es mereixen.

“Spanish set” (1905) de Charles Conder

Si heu arribat fins aquí, Gràcies!

Ángela Laguna Bolívar

Aquest artícle es la continuació de  “Guiris” románticos, que podeu trobar al meu blog Pereza Andaluza.

Altres articles de l’Ángela Laguna Bolívar:

 


Tots els textos i la informació està extreta de la següent publicació, de lectura recomenada:

EGEA FDEZ-MONTESINOS, Alberto (coord.) (2008): Viajeras románticas por Andalucía, una antología. Centro de estudios andaluces, Sevilla.

Aquests són alguns dels títols empleats per a l’article, els quals també recomanem perquè els feu un cop d’ull:

AAVV (2015): La imagen de España en los viajeros extranjeros. La colección de libros de viaje del Instituto Cervantes de Londres. Catálogo de exposición consultado en el Centro Virtual Cervantes en Julio de 2019 mediante el siguiente enlace: https://cvc.cervantes.es/literatura/viajeros/default.htm.

AGUAYO EGIDO, Francisco (2018): Córdoba en los viajeros francófonos del siglo XIX. Diputación de Córdoba, Córdoba, Tomo I y Tomo II.

FRANCO DE ESPÍES, Carlos (1994): Así vivían en la España del Romanticismo. Anaya, Madrid.

GÁMIZ GORDO, Antonio (2010): “Las vistas de España del viajero David Roberts, pintor de paisajes y arquitecturas, hacia 1833” en EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica, nº. 15, pp. 54-65.

GÁMIZ GORDO, Antonio; GARCÍA ORTEGA, Antonio J. (2012): “La primera colección de vistas de la Mezquita-Catedral de Córdoba en el voyage de Laborde (1812)” en Archivo Español de Arte LXXXV, 338, pp. 105-124.

GÁMIZ GORDO, Antonio; GARCÍA ORTEGA, Antonio J. (2018): “Dibujos de Richard Ford en Córdoba (1831)” en Arte y Ciudad – Revista de Investigación nº 13, pp. 143-158.

LLEÓ CANAL, Vicente (1984): “España y los viajes románticos”. En Estudios Turísticos, 83, pp. 45-53. 1984.

ROBERTSON, Ian (1984): Los curiosos impertinentes. Viajeros ingleses por España desde Carlos III hasta 1855. Serbal, Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s