Les veus de Mahmud Darwix


Castellano English

Ramallah intenta ser una capital. Capital d’un estat ocupat. Capital d’allò que legalment està sota l’autoritat palestina de Cisjordània i Gaza. Capital de l’estat de Palestina. La capital que Jerusalem Est no pot ser.

Avui volem parlar d’un racó d’aquesta ciutat, del museu de Mahmud Darwix, que serveix, al mateix temps de mausoleu del poeta. És una mena d’oasi. Ramallah s’ha convertit en una gran ciutat, i el seu eslògan ens diu molt, tant del que és, com del que vol ser, com del que representa: Somriu, estàs a Ramallah! I davant de la tomba del poeta, pots somriure, entre plantes autòctones i la veu del mateix que ressona en tot moment.

Darwix.Interior
Detall museografia

La sala expositiva en sí, és el de menys, en el fons apareixen elements massa comuns encara com per a que ens cridin l’atenció, i que entren, fins i tot, en un fetitxisme, que de no conèixer les societat àrabs, pot semblar massa morbós. La maquineta d’afaitar, el bolígraf, la cafetera, el rellotge… vaja, el que utilitzava un poeta o qualsevol persona que ha viscut a la segona meitat segle XX. Però el que ens interessa és el concepte. De com la seva figura representa una població oprimida per un dels exèrcits més poderosos del món.

Darwix.Betlem2
Mural a Betlem

Mahmud Darwix va ser un poeta, però també un activista. Li va tocar emigrar en moltes ocasions, el que el va enriquir, i el va omplir de legitimitat per defensar els seus arguments polítics i la seva poesia. Va viure al Caire, a Beirut i a Amman, però també a París i a Tunis, segons anaven apareixent guerres i ocupacions, Mahmud Darwix, anava buscant el seu lloc. Però ell tenia el seu lloc, la seva llar, a la qual no podia tornar (Galilea), motiu pel qual es va acabar establint a Ramallah, ciutat que ha crescut conforme han anat creixent els refugiats de la zona.

Darwix.Jardí
Vista exterior del museu

La ciutat li ha tornat en forma de monument allò que Mahmud va intentar construir mitjançant els seus versos. La unió d’un poble, plural, modern, laic, just, que l’havia d’unir la pau i la paraula, ell era un activista de la paraula, del diàleg, de l’àrab, de com aquesta llengua havia de servir per transmetre, justament, la pau. Ser àrab, per parlar àrab, per escriure en àrab, i no només escriure textos polítics de reivindicació palestina, sinó fer-ho amb estima per la llengua i la literatura.

Piensa en los otros (Mahmud Darwix)

وأنتَ تُعِدُّ فطورك، فكِّر بغيركَ

Tú que preparas tu desayuno, piensa en los demás

لا تَنْسَ قوتَ الحمام

no olvides alimentar a las palomas

وأنتَ تخوضُ حروبكَ، فكِّر بغيرك

َTú que te enzarzas en tus guerras, piensa en los demás

تنس مَنْ يطلبون السلام لا

no te olvides de quienes piden Paz

وأنتَ تسدد فاتورةَ الماء، فكِّر بغيرك

َTú que pagas la factura del agua, piensa en los demás

مَنْ يرضَعُون الغمامٍ

de quienes maman de las nubes

وأنتَ تعودُ إلى البيت، بيتكَ، فكِّر بغيركَ

Tú que vuelves a casa, a tu casa, piensa en los demás

لا تنس شعب الخيامْ

no te olvides de las personas de las tiendas de campaña

وأنت تنام وتُحصي الكواكبَ، فكِّر بغيركَ

Tú que duermes y cuentas las estrellas, piensa en los demás

ثمّةَ مَنْ لم يجد حيّزاً للمنام

hay quien no encuentra un lugar para dormir

وأنت تحرّر نفسك بالاستعارات، فكِّر بغيركَ

Tú que te liberas con las metáforas, piensa en los demás

مَنْ فقدوا حقَّهم في الكلام

en quienes han perdido su derecho a la palabra

وأنت تفكر بالآخرين البعيدين، فكِّر بنفسك

Tú que piensas en otros…lejanos, piensa en ti

قُلْ: ليتني شمعةُ في الظلام

Di: Ojalá yo fuese vela en la oscuridad

La ciutat de Ramallah escriu la seva història i es reivindica culturalment, entre d’altres, amb el Museu de Mahmud Darwix. Intenta ser un crit a l’exterior (els seus textos estan traduïts a moltíssimes llengües, al mateix museu trobem portades de llibres seus en català o castellà), però també intenta ser un element de cohesió per la societat palestina, la qual viu dividida per la violència imposada.

Gabino Martinez Muñoz

Articles relacionats de l’autor:

Jordània, país refugi

Naghib Magfuz, literatura mediterrània

El silenci del museu de Iugoslàvia

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s