| Castellano | English |
|---|
Ramallah intenta ser una capital. Capital d’un estat ocupat. Capital d’allò que legalment està sota l’autoritat palestina de Cisjordània i Gaza. Capital de l’estat de Palestina. La capital que Jerusalem Est no pot ser.
Avui volem parlar d’un racó d’aquesta ciutat, del museu de Mahmud Darwix, que serveix, al mateix temps de mausoleu del poeta. És una mena d’oasi. Ramallah s’ha convertit en una gran ciutat, i el seu eslògan ens diu molt, tant del que és, com del que vol ser, com del que representa: Somriu, estàs a Ramallah! I davant de la tomba del poeta, pots somriure, entre plantes autòctones i la veu del mateix que ressona en tot moment.
La sala expositiva en sí, és el de menys, en el fons apareixen elements massa comuns encara com per a que ens cridin l’atenció, i que entren, fins i tot, en un fetitxisme, que de no conèixer les societat àrabs, pot semblar massa morbós. La maquineta d’afaitar, el bolígraf, la cafetera, el rellotge… vaja, el que utilitzava un poeta o qualsevol persona que ha viscut a la segona meitat segle XX. Però el que ens interessa és el concepte. De com la seva figura representa una població oprimida per un dels exèrcits més poderosos del món.
Mahmud Darwix va ser un poeta, però també un activista. Li va tocar emigrar en moltes ocasions, el que el va enriquir, i el va omplir de legitimitat per defensar els seus arguments polítics i la seva poesia. Va viure al Caire, a Beirut i a Amman, però també a París i a Tunis, segons anaven apareixent guerres i ocupacions, Mahmud Darwix, anava buscant el seu lloc. Però ell tenia el seu lloc, la seva llar, a la qual no podia tornar (Galilea), motiu pel qual es va acabar establint a Ramallah, ciutat que ha crescut conforme han anat creixent els refugiats de la zona.
La ciutat li ha tornat en forma de monument allò que Mahmud va intentar construir mitjançant els seus versos. La unió d’un poble, plural, modern, laic, just, que l’havia d’unir la pau i la paraula, ell era un activista de la paraula, del diàleg, de l’àrab, de com aquesta llengua havia de servir per transmetre, justament, la pau. Ser àrab, per parlar àrab, per escriure en àrab, i no només escriure textos polítics de reivindicació palestina, sinó fer-ho amb estima per la llengua i la literatura.
Piensa en los otros (Mahmud Darwix)
وأنتَ تُعِدُّ فطورك، فكِّر بغيركَ
Tú que preparas tu desayuno, piensa en los demás
لا تَنْسَ قوتَ الحمام
no olvides alimentar a las palomas
وأنتَ تخوضُ حروبكَ، فكِّر بغيرك
َTú que te enzarzas en tus guerras, piensa en los demás
تنس مَنْ يطلبون السلام لا
no te olvides de quienes piden Paz
وأنتَ تسدد فاتورةَ الماء، فكِّر بغيرك
َTú que pagas la factura del agua, piensa en los demás
مَنْ يرضَعُون الغمامٍ
de quienes maman de las nubes
وأنتَ تعودُ إلى البيت، بيتكَ، فكِّر بغيركَ
Tú que vuelves a casa, a tu casa, piensa en los demás
لا تنس شعب الخيامْ
no te olvides de las personas de las tiendas de campaña
وأنت تنام وتُحصي الكواكبَ، فكِّر بغيركَ
Tú que duermes y cuentas las estrellas, piensa en los demás
ثمّةَ مَنْ لم يجد حيّزاً للمنام
hay quien no encuentra un lugar para dormir
وأنت تحرّر نفسك بالاستعارات، فكِّر بغيركَ
Tú que te liberas con las metáforas, piensa en los demás
مَنْ فقدوا حقَّهم في الكلام
en quienes han perdido su derecho a la palabra
وأنت تفكر بالآخرين البعيدين، فكِّر بنفسك
Tú que piensas en otros…lejanos, piensa en ti
قُلْ: ليتني شمعةُ في الظلام
Di: Ojalá yo fuese vela en la oscuridad
La ciutat de Ramallah escriu la seva història i es reivindica culturalment, entre d’altres, amb el Museu de Mahmud Darwix. Intenta ser un crit a l’exterior (els seus textos estan traduïts a moltíssimes llengües, al mateix museu trobem portades de llibres seus en català o castellà), però també intenta ser un element de cohesió per la societat palestina, la qual viu dividida per la violència imposada.
Articles relacionats de l’autor:
Naghib Magfuz, literatura mediterrània
El silenci del museu de Iugoslàvia
