La vida és un teatre i Charlotte Salmon el va pintar

Fa uns dies el Monestir de Pedralbes ens va convidar a l’exposició “Vida? o Teatre? Charlotte Salmon (Berlín 1917 – Auschwitz 1943)” de la mà del seu comissari, Ricard Bru. La visita va ser apassionant, i no només per la passió que va posar en tot moment el propi comissari, sinó per l’apassionant que van resultar ser les obres exposades. Fins el 17 de febrer del 2019 teniu una oportunitat, potser única, de descobrir, si no l’heu descoberta encara, una artista fascinant.

Continua la lectura de La vida és un teatre i Charlotte Salmon el va pintar

Culturas europeas, cultura mestiza

Català

Nos encontramos en un momento en el que la cultura, las culturas, la identidad, las identidades, la tradición, las tradiciones están jugando un papel clave en el planteamiento político a nivel mundial. El sentimiento de pertenencia puede llevarnos a una cultura parodiada, en lugar de reivindicar unas culturas plurales, ricas y libres. Y hoy nos queremos fijar en eso, en el singular y en el plural de la cultura, las culturas.

Continua la lectura de Culturas europeas, cultura mestiza

Cultures europees, cultura mestissa

Castellano

Ens trobem en un moment en el que la cultura, les cultures, la identitat, les identitats, la tradició, les tradicions estan jugant un paper clau en el plantejament polític a nivell mundial. El sentiment de pertinença pot portar-nos a una cultura parodiada, enlloc d’unes cultures plurals, riques i lliures. I avui ens volem fixar en això, en el singular i en el plural de la cultura, les cultures.

Continua la lectura de Cultures europees, cultura mestissa

#AgostPoètic: una ruta poètica o la poesia com excusa per viatjar

Seguir la petjada dels poetes Antonio Machado i Federico Garcia Lorca va ser la premissa amb la que es va plantejar una ruta per diverses ciutats peninsulars que van acabar en una ruta recorrent i redescobrint poetes de diversos estils i èpoques.

Continua la lectura de #AgostPoètic: una ruta poètica o la poesia com excusa per viatjar

Arquitectura sobre llenç

Castellano

Vam arribar al Museu Nacional Públic de Belles Arts d’Alger gairebé per casualitat, la nostra intenció era la de perdre’ns pel Museu d’Art Modern, però es trobava tancat pel típic canvi de col·lecció que pateix tot bon museu contemporani. Aquell petit imprevist, doncs, va ser el que ens va fer reconsiderar la visita a un dels museus, que per falta de temps, havia caigut de la llista. El continent d’aquest era l’esperat, un edifici colonial al final dels jardins d’Essai, això sí, com també era d’esperar les vistes des de les seves terrasses sobre la badia d’Alger, ben valien passar una estona sota l’intens sol d’un matí d’agost.

Continua la lectura de Arquitectura sobre llenç