Jordània, país refugi


 

Són quarts de deu, la plaça del Fòrum d’Amman està plena. A la nostra dreta un grup de joves ballen i canten música habibi. Molt a prop d’allà un altre grup, aquest majoritàriament femení, se’ls mira mentre es fan selfies. A les grades les dones grans mengen pipes, fumen i de tant en tant esbronquen als més petits. Passen diversos venedors de globus, moresc, gelats, te, cafè… Penso, observant les graderies del teatre romà i les columnes del temple grec d’hèrcules, que l’ambient no deu ser gaire diferent al de l’època clàssica. A les deu en punt, en una pantalla gegant, com el praeco ho feia fa milers d’anys, les notícies de la televisió jordana comencen parlant de la guerra de Síria, després de Palestina, inestabilitat a la frontera iraquiana i pel sud l’Aràbia Saudita, juntament amb els EUA, la majoria dels països del golf i la UE van imposant la seva estratègia.

Mentrestant la població ho mira, són jordanes i jordans, però al mateix temps són palestines i palestins, síries i siris, iraquians i iraquianes. Jordània no ha deixat de rebre refugiats des del 1947. Primer van ser majoritàriament provinents de les zones ocupades per Israel de Palestina, després d’Iraq i ara, majoritàriament, de Síria.

Camp de refugiats d'Azraq a Jordània. Foto: Gabino
Camp de refugiats d’Azraq a Jordània. Foto: Gabino

A dia d’avui els sirians ja representen un 10% del total de la població jordana. La majoria, es calcula que un 80%, viu fora dels camps de refugiats que reben ajudes internacionals i que estan controlats per la ONU. Les societats àrabs segueixen prioritzant el bé de la comunitat a l’individual, òbviament això té avantatges i inconvenients, però en aquest cas és, òbviament, un gran avantatge.

La majoria siriana viu a cases de jordanes i jordans, que potser un dia van ser refugiats palestins o iraquians, treballen i no són perseguits per la policia local. Ara bé, això no escau que no existeixin problemes en un país on l’aigua ja era escassa (on per cert, existeix un discurs ecologista nacional molt important del qual un dia en parlarem), on els lloguers han pujat per l’augment tan significatiu de població i on l’economia patia ja cert estancament.

Europa, l’Europa de la democràcia, la llibertat i els drets humans, veu la crisi dels refugiats com una amenaça. Veu com la seva política exterior de desestabilitzar els “graners” (de petroli) d’occident, no és gratuïta. Veu com ha armat a DAISH. Veu com al Pròxim Orient s’assenyala a Occident com aquells que han afavorit l’armament de la visió més retrògrada de la Xaria. Veu com DAISH beu, més que dels i les joves locals, de les segones generacions d’immigrants europeus.

I enlloc de preguntar-nos: què hem fet? Ens tanquem, encara més, en una Europa on des de la seva creació han mort milers i milers de persones a les seves fronteres. Seguim titulant que hi ha uns bojos que fan la Yihad, però: què és la Yihad? Si no sabem que és, per què comprem el discurs dels terroristes? Tenen raó ells i estan fent la Yihad o tenen raó els milers i milers de musulmanes i musulmans que els estan assenyalant i dient que ells, els terroristes són els enemics de l’Islam?

Ara ja són quarts de deu. Aquestes reflexions seguiran al llit de l’alberg. Acaben els informatius i torna la presentadora d’abans, la que parlava de música i varietats, la que seguirà entretenint a una població castigada per la geoestratègia, que el que vol és viure en pau.

Advertisements

Un pensament sobre “Jordània, país refugi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s