Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?

Castellano

Violència. Violència física. Violència psicològica. La violència es fa visible en el dia a dia de la població d’Hebron. És un dia d’estiu, calorós. Moltes vegades hem parlat del que diuen o deixen de dir els museus d’història. Avui parlem d’una ciutat convertida en el museu de la història contemporània de Palestina. La ciutat acull la tomba dels patriarques, que per les musulmanes i musulmans és la Mesquita d’Abraham i per les jueves i jueus és la cova de les tombes dobles. Aquesta ciutat, però, ja no es coneix per això, sinó perquè viu les conseqüències més traumàtiques de les polítiques de colonització i apartheid de l’estat israelià.

Continua la lectura de Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?

Un Ramadán lleno de generosidad

La luna se alza por encima de los riads que rodean la marroquí plaza de Jamaa el Fna. El bullicio no se detiene, las paradas dispensas zumos de naranja mientras el olor de carne adobada de los restaurantes móviles se extiende casi hasta más allá de la mezquita de la Koutubia. Pero esta de hoy no es una luna cualquiera. Las cadenas de televisión de todo el mundo árabe, que ahora parecen sustituir los antiguos mecanismos y adelantarse a todo pronóstico, han anunciado que, al verse la última luna del octavo mes del calendario islámico, se dará por comenzado el Ramadán. Ha formado parte de las conversaciones diarias de muchas personas los días precedentes a esta noche: si la luna es visible el último día del mes comenzará el día siguiente; sino, habrá que esperar a que sea así. Este es el motivo por el que, a pesar de las modernidades -aunque hablar de tecnología punta en un zoco de Marrakech se haga, al menos, extraño-, no todos los musulmanes en todo el mundo, ni siquiera en países vecinos, comienzan el mes de Ramadán el mismo día.

Continua la lectura de Un Ramadán lleno de generosidad

Un Ramadà ple de generositat

La lluna s’alça per damunt dels riads que encerclen la marroquina plaça de Jamaa el Fna. El bullici no s’atura, les parades dispenses sucs de taronja mentre la flaire de carn adobada dels restaurants mòbils s’escampa gairebé fins més enllà de la mesquita de la koutubia. Però aquesta d’avui no és una lluna qualsevol. Les cadenes de televisió de tot el món àrab, que ara semblen substituir els antics mecanismes i avançar-se a tot pronòstic, han anunciat que, en veure’s la darrera lluna del vuitè mes del calendari islàmic, es donarà per començat el Ramadà. Ha format part de les converses diàries de moltes persones els dies precedents a aquesta nit: si la lluna és visible el darrer dia del mes començarà l’endemà; sinó, caldrà esperar a que sigui així. Aquest és el motiu pel que, malgrat les modernitats –tot i que parlar de tecnologia punta a un soc de Marràqueix es faci, si més no, estrany-, no tots els musulmans arreu del món, ni tan sols en països veïns, comencen el mes de Ramadà el mateix dia.

Continua la lectura de Un Ramadà ple de generositat