Amb una postura calmada i a dues setmanes i escaig de distància, parlarem d’Eurovisió. Eurovisió vol dir caspa, generalment. De vegades espectacle, i això és el que més agrada. Una mica antediluviano, com les Bienals (ara que tot just s’ha inaugurat la de Venezia, i ha resorgit l’etern debat de si en un món globalitzat com el nostre tenen cabuda la separació per països, la pulsió nacional en un espai mundial). Ai, estic comparant la Biennale amb Eurovisió? Tanqueu-me!
Europa batega a ritme de fado
