“El artista no tiene tiempo ni lugar de observarse a sí mismo mientras se halla en el estado apasionado de la creación. El artista no es capaz de observar su propia mentalidad mientras trabaja, como no es capaz de mirar por encima de su propio hombro mientras escribe (…) el artista sólo puede crear su mundo imaginario olvidándose del mundo real” El misterio de la creación artística. Stefan Zweig.
Els que som amants de l’art contemporani no solem trobar gaires racons sacres que tinguin en compte l’art d’avui.
Hi ha el centre del món, que no és l’estació de Perpinyà com creia Salvador Dalí, sinó la ciutat de Barcelona, que també podríem anomenar Cal Melic.
El primer que em rep és una fotografia gegant de l’estudi de Jaume Plensa (Barcelona,1955), a escala real. I és des d’on s’accedeix a la seva exposició, o sigui, pràcticament des del seu cap. Veieu les prestatgeries, les eines, algunes proves que ens enduríem cap a casa sens pensar-ho gens, coses que semblen records i jocs, més eines…
Amb el títol “Lust der Täuschung” (el plaer d’enganyar) es presentava una exposició sobre il·lusions òptiques a través de l’art, recorregut històric, a la Kunsthalle de la ciutat de Munic. Hi vam anar el dia de la clausura, i malgrat portar cinc mesos oberta, la cua per entrar un diumenge a les deu del matí va ser impresionant, tant així que en comptes d’una se’n van formar dues de cues…
Continua la lectura de Il·lusions òptiques i l’art d’enganyar
La historia que no nos contaron
«Prenguem un fet urbà qualsevol, un palau, un carrer, un barri, i descrivim-lo...» (Aldo Rossi)
social media & culture & creativity
Blog de gastronomía, donde te enseñamos sitios de Tarragona para comer por menos de 15€.
El blog de historia del arte
suma't a la cultura
Asociación feminista, intercultural, arcoíris. Promovemos la diversidad de forma integral a través del intercambio.
Dive deeper into the IMMA programme
Constructora de cohetes y runner soñadora
A veure que passa
LA PARAULA A ESCENA
Poesia. Fotografia.
