Ha estat un any, com a mínim, diferent. Estrany, dolorós i complicat, per a moltes persones. Per a tots, una parada obligada en el camí que ens ha fet reflexionar.
Futuribles
Art medieval desaparegut, i retrobat
Fa uns dies vam anar cap al nord -el nostre nord, a Vic, per visitar l’exposició temporal del Museu Episcopal de Vic, Nord&Sud. Art medieval de Nourega i Catalunya 1100- 1350, que parla d’un altre nord, el d’Europa, i de com s’han conservat una gran quantitat d’obres medievals en aquests dos indrets aïllats: el nord i el sud del continent. Ho vam fer a través d’una trobada de bloggers culturals, a càrrec de l’ària de turisme d’Osona. Som-hi!
Memòria històrica d’un conflicte viu
Quan parlem de memòria històrica ens situem sovint en un pla temporal a posteriori, un moment en el que un determinat conflicte fa anys que ha acabat i algunes ferides han començat a cicatritzar-se. En molts casos han de passar dècades i fins i tot algun segle per tal que es comenci a treballar a fons i s’encari el conflicte des de totes les seves vessants, en altres però, per la pròpia idiosincràsia dels fets, el treball de memòria corre paral·lel a la mateixa història.
CONFINART 2020 A “LO PARDAL”
És la meva segona vegada de contacte amb Guillem Viladot, el farmacèutic d’Agramunt, autor de novel·les, poeta visual i escrit, escultor, entès en psicoanálisis, dinamitzador cultural i ideòleg del gran espai de Lo Pardal.
Sobreteixint Miró
“El artista no tiene tiempo ni lugar de observarse a sí mismo mientras se halla en el estado apasionado de la creación. El artista no es capaz de observar su propia mentalidad mientras trabaja, como no es capaz de mirar por encima de su propio hombro mientras escribe (…) el artista sólo puede crear su mundo imaginario olvidándose del mundo real” El misterio de la creación artística. Stefan Zweig.
Cultius Culturals 