The art of the foundling and the stolen.

Castellano Català

A few weeks ago we were told the story of a baby found in a restroom of the Munich airport [1]. Unfortunately news like this appear repeatedly in the media and although they no longer disturb the consciousness of the majority of the viewers, accustomed to the structural violence of everyday’s life, the truth is that such events are a rift in the social welfare, understood here as the matrix in which the future citizens grow and develop.

Continua la lectura de The art of the foundling and the stolen.

Quadrat Negre, una carta blanca per a l’art

Aquest estiu els londinencs han pogut gaudir de dues grans mostres antològiques a la Tate Modern i una d’elles ens ha marcat tant que aquesta setmana volem aprofundir una mica en una figura de l’art que és segurament un dels artistes del segle XX amb un estil més impactant i personal: Kazimir Malèvitx (1879-1935). El pintor i teòric rus d’ascendència polonesa és reconegut i estretament lligat amb el Suprematisme, un moviment artístic creat per ell mateix vora el 1913; però anteriorment ja havia demostrat la seva validesa com a artista estudiant les avantguardes europees. Així en la seva primera etapa trobem obres amb una mirada personal, però seguint les concepcions artístiques europees de l’Expressionisme i el Fauvisme; mentre que més endavant el seu objectiu seria adaptar el Cubisme i el Futurisme amb temes més arrelats a la tradició russa.

Continua la lectura de Quadrat Negre, una carta blanca per a l’art

Cuadrado negro, una carta blanca para el arte

Este verano los londinenses han podido disfrutar de dos grandes muestras antológicas en la Tate Modern, y una de ellas nos ha marcado tanto que esta semana queremos profundizar un poco en una figura del arte que es seguramente uno de los artistas del siglo XX con un estilo más impactante y personal: Kazimir Malévich (1979-35). El pintor y teórico ruso de ascendencia polaca está reconocido y estrechamente ligado con el Suprematismo, un movimiento artístico creado por él mismo en 1913; anteriormente ya había demostrado su validez como artista estudiando las vanguardias europeas. Así, en su primera etapa, encontramos obras con una mirada personal, pero siguiendo las concepciones artísticas europeas del Expresionismo y el Fauvismo; mientras que más adelante su objetivo sería adaptar el Cubismo y el Futurismo con temas más arraigados a la tradición rusa.

Continua la lectura de Cuadrado negro, una carta blanca para el arte