GUIOMAR SÁNCHEZ PALLARÈS

@guiomar_sp
Tarragona, 1989
Llicenciada en Història de l’Art a la URV i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia a la UB. Amant de l’art, la literatura i els viatges. Passió pel comissariat expositiu i la difusió de la cultura.

Recull d’articles:

 
Cultura col·laborativa #GCultural2016

Al Cultius ens encanta la cultura col·laborativa, la difusió i les eines que permeten arribar més enllà gràcies a la xarxa i les noves tecnologies. En aquest cas ens hem muntat al carro de la difusió del 1r Congrés de Gestión Online,
Racional i místic, Oteiza 
Entrar i sortir del dolor. ‘Transformacions’ de Marina Enrich Ming. L’imperi daurat
Jorge Oteiza ens enamora. Tota aquesta obra tan mística, aquest País Basc tan màgic, aquest discurs potent i directe; aquests ideals que van més enllà de l’art, gairebé de l’humà. Ens enamora.
Tota exposició neix d’un projecte, un pensament, una tesi, una idea. Per a la Marina Enrich, autora de Transformacions; paper i llum naixia de les seves
Ai la muntanya màgica de Montjuïc! Aquest espai que estava (o està, o volen o volíen que estigués) destinat a una suposada ‘illa dels museus’; terme que es definia a partir de l’illa dels museus de Berlín,
Kino Tarragonik: la màgia de la col·laboració improvitzada. Alegre Priscila 
Frida en el mirall – Sala trono Bruce Davidson. Fotografiant l’ànima
La ciutat de Tarragona apareix tot sovint al Cultius, i no és estrany ja que una gran part de l’equip hi vivim, aquí. De vegades ens intercanviem i uns vivim una temporada a Barcelona, d’altres tornem i se’n van uns altres, d’altres marxem lluny
No deu fer més vint metres quadrats. És una saleta fosca amb un eixam de cadires ascendent, d’aquelles de plàstic; una mica a la manera del Teatre Lliure de Gràcia, BCN. Deu ser la estètica dels teatres dits ‘alternatius’, La recentment estrenada seu de la Fundación Mapfre a Barcelona, a la casa Garriga Nogués, ja porta en menys d’un any tres exposicions d’allò més interessant! Començaren amb art
App Origen, rescatem l’aigua 
Viatge al cretaci. Jaciments paleontològics al Pallars Jussà Fa falta més novel·la àcida i ‘macarra’ feta, pensada i escrita en català. Guerau X. Casol
El passat 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, ens traslladavem a Cornellà per assistir a l’estrena d’Orígen, una app per a dispositius mòbils i tauletes que ens involucraria de manera inmediata al món del Museu Agbar de les Aigües, a Cornellà, clar.
Avui mirem enrera, molt enera, més del que estem acostumats en aquest blog, per establir-nos en aquella època màgica dels grans paratges naturals i de les bèsties inmenses que eren les reines del planeta: la prehistòria. Encara amb la ressaca de Sant Jordi, de les corredisses de gent, roses i llibres, us porto una entrevista literària. El passat dissabte (la Diada de Sant Jordi!) Guerau X. Casol, de 31 anys, estrenava la seva tercera novel·la: Magna Catalonia. I quin nom: Guerau!
El dolor dels altres 
Aula d’Art. Art a la Biblio#PicassoEdu Re-trobem la Sub-versió
Asseure’s al saló i engegar la televisió per tal de desconnectar és una acció força habitual del nostre dia a dia. Tanmateix, la cosa pot canviar quan les imatges que hi apareixen trenquen amb el que entenem per entreteniment.
La Universitat, la recerca i l’experiència artística sempre han tingut un lligam més que clar. Són molts centres educatius que tenen espais expositius i amb una programació clara i coherent. Era un diumenge al matí. Tot i ser hivern, el sol i la temperatura evocaven un dia primaveral. L’exposició de Manel Margalef
Veus del 8 de març 
Rere les passes d’Ovidi Visitem la Casa Batlló| #charlasCB
Escriptores i narradores, historiadores i poetesses, místiques i sacerdotesses, reines i regents. El poder també ha estat en mans de les dones al llarg de la història. Poc, amagat, de vegades temut, el poder femení era
Ovidi Montllor és un dels grans referents de la cultura reivindicativa catalana. Un dels autors del corrent de la Nova Cançó, que fluïen pel viarany dels temps franquistes. La cançó
Els darrers dies del 2015 vam ser convidats per la Casa Batlló a unes conferències sobre el modernisme de Gaudí i les seves arrels mediterrànies, les #CharlasCB. Es tracta d’una iniciativa portada a terme pel departament d’edu-
Art online | The Art Marketing Agency 
Pensament i cultura visual. #PicassoEdu Elliott Erwitt. Gossos i museus
Avui parlarem una mica de “cifras y letras”, de números i percentatges; ja que la passada setmana vam anar a un seminari sobre art online, “nuevas plataformas de comercialización del arte en internet” -segons anuncien a l’storify de
El passat dijous 12 de novembre el departament del servei educatiu del Museu Picasso ens va convidar a estrenar el seu nou hashtag #PicassoEdu, el qual pretenen que sigui un espai on poder emmagatzemar experiències, observacions i reflexions al voltant de les obres, exposicions,
Tots recordem aquella imatge del Museu del Prado en la que apareixen “las majas” de Goya, la vestida únicament amb una dona com a espectadora i, en canvi, la nua, amb un grupet d’homes mirant.
Cafès de Patrimoni a Valls
Top5: Expos que no et pots perdre a Tarragona i voltants El pas a la modernitat. Llums i colors a la fundació Mapfre BCN
El passat 24 d’octubre dos fets van fer que ens plantessim davant del Convent del Carme de Valls un dissabte al matí. Aquests fets van ser: la futura obertura del Museu Casteller en aquesta ciutat, un projecte de gran envergadura El començament del curs acadèmic sempre ve de la mà dels primers concerts del trimestre, activitats i conferències i, també, d’exposicions. En aquest article hem volgut fer un petit top5 de les exposicions que no et pots perdre en aquest inici de temporada artística! Vegem què hem preparat Barcelona ho té tot, diuen. No sabem si és cert, però una cosa és segura, ara tindrà una cosa més: la nova seu de l’ària de cultura de la Fundació Mapfre tot just s’acaba d’instal·lar al centre neuràlgic de la ciutat.
  Teatre i patrimoni. Visites teatralitzades al camp de Tarragona La importància simbòlica del color. Cristina Lucas
Façana blava, passat senyorial. Ens rep el majordom, amb les seves millors gales. Ens passa llista i ens convida a esperar, tot fent un volt per les estances, mentre les senyoretes i els senyorets -de qui en tingui- juguen al jardinet amb joguines de fusta, de metall… Arts Santa Mònica, o el Santa Mònica, ja no sé. Ens trobem a la porta. A dins s’hi està muntant la expo. Varies expos. De fet, per passar a la sala on hi ha una mostra de Gil de Biedma, hem hagut de travessar per sota d’una escala on estaven pintant.
Madrid en 48 hores Perseguint l’edat mitjana. Una ruta nocturna Monestir de Pedralbes. Salut i gastronomia medieval
Madrid. Madrit. Madrí. Tercera ciutat europea més poblada darrera de Berlín i Londres. M’ho diu la Viquipèdia, i com són uns cracks, me’n fio. Es veu que a Tarragona no tot és Tarraco, ens n’alegrem!Persecucions, lluites, màgia, bruixeria, vandalisme, corrupció, brutícia, foscor…  Sembla mentida quan passegem per Barcelona, atrafegada i sorollosa, que hi pugui haver a prop, sense sortir-ne de la seva “frontera”, un oasi de pau i de quietud. I n’hi han! 
#SummerArt, #DillunsArtístics d’Estiu Picasso, Dalí i bloggers Descobrint Santa Maria del Pi
Com molts dels nostres seguidors ja deuen saber, cada dilluns, des de fa gairebé dos anys, publiquem a les nostres xarxes socials una obra d’art, perquè Els dilluns passen millor amb art! De tots els atractius de Barcelona trobem el Museu Picasso que, juntament amb la Sagrada Família, configuren els espais més visitats de la ciutat.Ens trobem al carrer Montcada.  Enmig del brogit frenètic d’una Barcelona turística, entre terracetes de paella, els flashos constants dels que la visiten i les corredisses dels que l’habiten, hi trobem certs recintes de pau, petits espais de quietud enmig de la velocitat urbana.  
Flashback. Els mil i un objectius de Leopoldo Pomés Darrere el cinema i més enllà De tallers oberts a cultura oberta
La fotografia és una d’aquelles passions amagades que gairebé tothom cultiva, i més últimament amb la irrupció d’aplicacions fotogràfiques com Instagram. És per això que les exposicions de fotografia atrauen de tal manera la societat. Silenci. S’obren els llums de la sala; la gent es reacomoda als butacons. Mirades, preguntar què t’ha semblat, retrobar-te amb els companys, anar a prendre quelcom abans de tornar… i després, de nou, presses, corredissa, tria de pel·lícules… De vegades passa que nosaltres, ciutadans i consumidors de cultura, no ens adonem de totes aquelles coses que la ciutat ens ofereix o està disposada a oferir-nos. Sovint només omplim els carrers en dates concretes, com ara Sant Jordi, Santa Tecla, etc.

Tornar a EQUIP

Anuncis