Vendre crisi, vendre’s la cultura

La crisi econòmica ens situa en una cruïlla en la qual la societat sembla, volgudament, paralitzada. Tot passa, però res s’ha de fer, perquè qualsevol recepta, ideològicament planificada des del poder econòmic, ens la venen com la única manera de poder garantir un futur, encara que sigui a costa de tot.

La cultura, en tot això, pot jugar un paper essencial, ja sigui per imposar des del poder un desànim i consens de que res pot ser diferent; o bé, aquell art que crea consciència crítica, que creu que la truita es pot capgirar, que creu que pot ocupar l’espai cultural que el poder està abandonant i castigant. L’art de persones inconformistes, que creuen que amb la seva creació poden canviar el seu entorn, però no per elles soles, sinó gràcies a aquelles que llegiran el seu art. Perquè el canvi no serà individual, sinó col·lectiu.

Ens volen fer creure, que l’art, i per extensió tota la cultura, és un element superflu, un luxe que no ens podem permetre. Fins i tot una Fundació com La Pedrera, que pertany a una banca rescatada amb diners públics, ens va vendre la idea fa uns dies de que no tenien més remei que tancar l’Hemeroteca de Tarragona. Quan veus els números, els imparcials números que els neoliberals ressenyen com si de semidéus es tractessin, t’adones que només representa l’1% del pressupost d’aquesta Fundació, i és quan pots assegurar que el tancament és per alguna cosa que va més enllà dels diners. Més sorprenent és, si entre el Patronat d’aquesta hi ha Marina Llansana, ex-diputada d’ERC, però encara més, que estigui el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. El qual, a més, sembla que no té especial interès en conservar altres peces artístiques que resten, de moment, a mans de la Fundació de Catalunya Caixa, tot i que la mateixa Diputació compta amb un Museu d’Art Modern a la ciutat de Tarragona.

Ocupació de l’antiga seu central de Catalunya Caixa a Tarragona, Genoveva Seydoux©



Segurament el poder sap que la cultura va ser la que durant el segle XX va fer les crides a la joventut que creia en el canvi, que no es volia conformar amb la crisi que els volien vendre, ja fos la d’abans de la primera Guerra Mundial, o la de l’època d’entre guerres. L’art va ser la que va fer posar el crit al cel a una Europa que mirava de reüll la liquidació de la segona República, la que va fer crides a principis del segle XX per defensar el treball col·lectiu i allunyar-se de l’individualisme, la que va defensar continuar endavant en un món hostil. L’art, doncs, pot ser, ha de ser, també, una via per cridar, per canviar, per encoratjar, per reivindicar, per empoderar-nos. I per això se la volen carregar.

Arran de terra’ Genoveva Seydoux ©

D’exemples de cultura que crida canvi n’hi ha molts, com la recent exposició del local de Joves d’Esquerra Verda de Tarragona ”Arran de Terra”de la fotògrafa Genoveva Seydoux, i que es revela contra un sistema que s’està carregant el nostre espai, el nostre escenari, la nostra casa, la nostra vida, el nostre planeta. O la de “Desaparecidos” de Gervasio Sánchez, actual a Sevilla, en la que a partir de la comparació presenta processos de memòria històrica en la que sí que es tenen en consideració les víctimes de la guerra. Així que no ens venguin la crisi per vendre’s la nostra cultura! Creem cultura, per crear consciència crítica!


‘Desaparecidos’ Gervasio Sánchez




Gabino Martinez Muñoz

Un museu de tots. The museum of broken relationships

Si mai aneu a Zagreb, Croàcia, no deixeu perdre l’oportunitat de visitar un museu molt curiós: The museum of broken relationships.http://brokenships.com/
Cartell d’entrada


Unes sabates velles, un abric, una carta d’amor, un CD especial, un cor de peluix… són alguns dels elements que podem trobar i que, aparentment, no guarden gaire relació entre ells, gairebé com un gabinet de curiositats del segle XXI, més ordenat i espaiat, amb parets blanques i suports moderns. Llavors, amb l’ajuda d’una guia en format paper, et vas assabentant dels diferents conflictes sentimentals de cadascuna de les persones que han deixat algun objecte allà perquè, de fet, es tracta d’un museu que ben bé podria ser comunitari. Històries reals de persones d’arreu del planeta, parlant del dolor que van sentir quan l’amant els va deixar, quan van perdre l’amor a la guerra, o l’odi terrible per aquella persona que no els va tractar com es mereixien. 

Interior del museu



Totes són històries vertaderes, viscudes i explicades en primera persona pels propis protagonistes; qualsevol persona pot deixar un objecte i sentir que una part d’ella mateixa, i d’aquella relació, perdura en aquest espai.

Interior del museu


Carta d’amor trencada



Més poètiques o menys, amb més coherència discursiva o menys, amb més mala llet o menys, cadascuna de les persones és lliure de definir el seu objecte com vulgui i no se li canviarà en cap moment.


Trobem, per exemple, una carta d’amor que no arribà a enviar-se perquè van deixar a aquella persona, per mail, abans de poder-ho fer i decidí enganxar la carta a un vidre i trencar-ho, com una mena de ritual de finalització.


La iniciativa, en un principi, era crear una exposició itinerant que donés la volta al món per després, com tantes altres, desaparèixer. Però la necessitat i l’èxit rotund d’aquesta va fer que calgués un emplaçament fix, i aquest seria, finalment, el casc antic de la capital croata.

Vistes de la ciutat des del casc antic

La gestació vingué donada per part de dos artistes croats: Olinka Višticaproductorade cinema, i l’escultor DraženGrubisic que, en tallar amb la seva relació, decidiren crear, mig en broma, un museu on col·locar els objectes personals que els recordessin la seva vida conjunta. El 2006, amb l’ajuda d’altres amics, ho feren realitat i ho presentaren al 41è Saló de Zagreb. Fou un èxit rotund, i de Zagreb passà a altres països balcànics, també a Argentina, Alemanya, Singapur, Indonèsia, i molts altres fins al 2010 amb una col·lecció gairebé el doble de gran degut a les donacions que els visitants feren a cada expo. Aquell mateix any, els dos artistes decidiren que volien que fos un museu de veritat, permanent, i llogaren l’espai en el que actualment es troba, essent aquest el primer museu privat de Croàcia. La seva originalitat es premià al 2011 amb el Premi Kenneth Hudson.

Dossier-guia del museu


Amb això se’ns demostra que els sentiments vanmés enllà de les fronteres, posant de manifest la seva universalitat: la dificultat de l’adéu, la ira o l’amor fallit, són els temes principals del museu que no pot deixar-te indiferent i que, de fet, reflecteixen la tradició cultural, política i social de cadascuna de les persones que hi participa, convertint en públic el que en teoria és privat, creant un espai on la línia entre la privacitat i allò públic esdevé quasi inexistent. Comences el dossier i l’acabes, no et deixes ni una coma perquè, en el fons, a tots ens agrada fer safareig i indagar en la vida dels altres.
D’una punta i de l’altra del món; de Belgrad a Canadà i d’Indonèsia a Mèxic, són testimonis efímers de conceptes perennes, com ho són els sentiments humans, universals i individuals alhora.


Muzej Nikole Tesle (Nikola Tesla) de Belgrad


En una paraula: geni.

Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austro-húngar 1856 – Nova York, 1943) pertany al grup selecte de persones que han canviat el curs del desenvolupament de la humanitat. Home de món i d’ètnia sèrbia, nasqué en un poble fronterer de l´imperi austro-húngar (avui pertanyent a Croàcia), es formà en universitats tan diverses com la de la ciutat de Graz (Àustria) o Praga (Rep. Txeca) i fins i tot treballà (i més tard competí) amb el mateix Thomas Edison.



Inventor, enginyer mecànic, enginyer elèctric i físic a Tesla li devem el tenir una xarxa de distribució que ens duu l´electricitat fins a casa, el fer ús de les làmpares fluorescents, el poder escoltar la ràdio (Marconi NO en va ser l’inventor, malgrat que la majoria de gent ho creu), el tenir wifi, el poder canviar de canal de TV/engegar minicadenes… sense haver de mouren’s del sofà, el fer-nos radiografies, el tenir la possibilitat d’obtenir energia renovable de centrals hidroelèctriques, el poder obtenir informació de l´univers mitjanҫant ones electromagnètiques, i una llarga llista d’invents més.

Fotografia de Nikola Tesla

Donada la seva gran contribució a la ciència, el govern de l’antiga Yugoslàvia juntament amb la família de Tesla van decidir crear un museu en el seu honor a Belgrad. Després de diversos tràmits (Tesla va viure la major part de la seva vida als Estats Units, pel que quan va morir el govern d’aquests va intervenir tots els seus documents on constaven els seus estudis i investigacions) el 1952 es va inaugurar el museu Nikole Tesle en un barri relativament cèntric de Belgrad.

L‘edifici del museu és una vil·la residencial construida l’any 1929 seguint el projecte de l’arquitecte sèrbi Dragiša Brašovan (Vršac, 1887 – Belgrad, 1965) d’estil classicista.És una institució única al món ja que preserva documents originals i personals de Tesla.


Com si d’una casa-museu es tractés, el visitant comenҫa la visita al replà. Per entrar en temàtica, una breu introducció a la vida i obra de Nikola Tesla es pot visualitzar a la sala adjunta de l’ala esquerra (Sala 5), la qual compta amb una pantalla gegant on un film de vint minuts dóna una primera impressió del que donarà de sí el museu. En acabar, el guia comenҫa el seu discurs mostrant el funcionament de diversos prototips dissenyats per Tesla i degudament distribuits per la sala d’audiovisuals. En una segona fase (Sala 6), els valents que ho desitgin podràn experimentar en primera persona la transmissió d’energia a distància mitjanҫant una làmpara fluorescent i un oscil.lador d’alta freqüència acoblat a un transformador de 200 000 V.


Interactiu científic

En la següent i última sala de la vessant científica de Tesla (Sala 7), encara a l’ala esquerra, es demostra elcontrol remot per ones electromagnètiques d’un dispositiu mecànic, i de nou s’ofereix la possibilitat de participar de l’experiment.

Passat el replà i ja a l’ala dreta de l‘edifici comenҫa l’exposició de la vida personal de Tesla amb documents originals i destacant la seva part més humana. Tesla va patir la infàmia dels seus opositors, i degut a les seves idees massa avanҫades per l’època va ser titllat de científic boig. Independentment de si va ser o no una persona excèntrica, del que no es pot dubtar és que Tesla va ser un home que va viure de i per la ciència, dedicant-hi la vida, els esforҫos i els estalvis.

Ja per finalitzar la visita, l’última sala (Sala 3) compta amb una bobina de Tesla original, l’element més valuós de tot el recinte cultural.

El museu Nikole Tesle és un lloc únic per experimentar la ciència contextualitzada. En un espai relativament petit compatibilitza l’experimentació o el “touch it yourself” de museus com el CosmoCaixa de Barcelona amb el rerefons històric i personal del científic, normalment present en tots els museus d’història de la ciència. Aquesta barreja d’elements juntament amb la relativament baixa densitat d’informació exposada i la redundància en les idees principals, ajuden a que el visitant no se saturi i pugui gaudir del que veu, sent i toca.

Podeu veure el web aquí: www.tesla-museum.org/meni_en.htm

Rosa Maria Torrademé
rtorrato7@gmail.com

Córdoba en diez pasos. Parte II


Terminamos con este artículo nuestro recorrido por una ciudad llena de rincones y lugares que merece la pena descubrir…


6. El Mercado de la Victoria
Desde esta primavera se puede disfrutar de un nuevo concepto distinto del típico “bardecañaytapa”. En este mercado tienes la posibilidad de degustar platos tradicionales de la cocina cordobesa, pasando por un puesto de comida italiana, ostras o un plato de sushi. Todo ello envuelto en un lugar con mucha historia (como casi todo aquí), la antigua Caseta de Feria del Círculo de la Amistad, que data del siglo XIX. Una estructura metálica con reminiscencias modernistas que ha dado cabida a un mercado de abastos de toda la vida con un toque nuevo. Para los que hayáis estado en Madrid, os recordará al Mercado de San Miguel, por lo menos a mí me paso cuando lo vi.
Si queréis saber más visitad su página web.

Entrada principal al mercado de la Victoria

7. Mayo Cordobés
Nuestro mes de celebración por excelencia. Un mes grande, donde cada fin de semana hay algo que hacer, un motivo por el que reunirse, es sencillamente genial. Siempre que preguntes a un cordobés “¿Cuándo es la época buena para ir a Córdoba?” siempre responderá “MAYO”. Por el clima, por todo lo que ocurre en él, os cuento cuales son los eventos de este mes de forma resumida:
  • Cata de Vino Montilla-Moriles: la última semana de Abril se reúnen más de 20 bodegas para que se pueda degustar todas las variedades de vino esta prestigiosa denominación de origen.
  • Las Cruces: El día uno de Mayo se celebra la Batalla de las Flores y en ese fin de semana, las Cruces, un concurso con el que dar la bienvenida al buen tiempo. Las Cruces se celebran el primer fin de semana de Mayo y se ubican en patios y plazas de Córdoba, donde disfrutar de tapas típicas, sevillanas y espectáculos.
  • Los Patios: Aunque se le ha dedicado un apartado por su importancia como Patrimonio de la Humanidad, no hay que olvidar el famoso concurso de Patios y de Rejas y Balcones en el que participan estos lugares únicos de nuestra ciudad.
  • La Feria: Para cerrar este mes, nada mejor que terminar con la semana por todo lo alto, la Feria de Nuestra Señora de la Salud. Las casetas se distribuyen por el Arenal y en ellas se puede disfrutar de baile, fiesta, gastronomía y sobre todo mucho arte. Es difícil resumirlo en un par de líneas, hay que venir y vivirlo.
Toda la información sobre nuestro mes más movido en estas páginas:

La Feria de Córdoba, (1899-1900) Julio Romero de Torres



8. Los museos
Córdoba goza de una variedad importante en lo que a oferta cultural se refiere. Entre ellos contamos con tres museos a destacar:
  • Museo Arqueológico: dispone con una colección de pieza excepcional, que supone un repaso a la Historia de nuestra ciudad desde la Prehistoria hasta la Edad Media, conformando uno de los museos más completos de nuestro país. Destaca la ampliación efectuada en el palacio renacentista donde se ubica el museo, en el cual podemos visitar el yacimiento del Teatro romano de la ciudad, ubicado en el sótano de las nuevas instalaciones. Para mayor información pinchad aquí:
  • Museo de Bellas Artes: ubicado en la famosa Plaza del Potro y ocupando el antiguo Hospital de la Caridad, éste ha sido el lugar donde se han acogido las muestras de pintura cordobesa desde mediados del XIX. Visitad su página web:
  • Museo Julio Romero de Torres: comparte protagonismo con el Museo de Bellas Artes, ubicándose también en el Hospital de la Caridad. Este museo, dedicado al famoso pintor cordobés, recoge la trayectoria pictórica del artista con un nuevo discurso expositivo y renovadas instalaciones que se inauguraron en Enero de 2011. Dispone también de página web:

Plaza del Potro y entrada a los museos de Bellas Artes y Julio Romero de Torres


9. Posada del Potro
Ubicada también en la famosa plaza con la que comparte nombre, antiguo corral de vecinos, esta posada es un vestigio de la actividad comercial que allí se llevaba a cabo desde la Edad Media hasta casi nuestros días. Actualmente se ha abierto al público como la “Casa del Flamenco de Córdoba”.


Patio de la posada


10. Medina Azahara
Ciudad palatina ubicada a unos 8km de Córdoba, en las faldas de Sierra Morena, construida por orden del califa Abderramán III como lugar de residencia personal y sede de gobierno, fue una manera de materializar el poder y la independencia del recién proclamado califato.
El recinto se dispone en terrazas que se adaptan al desnivel del terreno y cuenta con un sector residencial y otro administrativo. Destaca entre éste último el Salón de Abderramán III, destinado a recepciones políticas y con una impresionante decoración en ataurique. Más información en el siguiente enlace:

Vista aérea del yacimiento

Interior del Salón de Abderramám III, tambíen conocido como Salón Rico


Me despido por ahora de vosotros, espero que con muchas ganas de venir y conocer una ciudad de la que llevo disfrutando unos años. Y por si acaso todavía andáis con dudas, aquí os dejo un vídeo para que “os entre un poco el gusanillo”, como se suele decir.


Para conocer mejor nuestra ciudad y planificar vuestros viajes visitad:
Ángela Laguna Bolívar
@xnoiseandkisses
Col·laboració des del blog Por Amor al Arte @arte_poramor

Córdoba en diez pasos. Parte I

Unas típicas otras no tanto, algunas de ellas son nuestros símbolos más identificativos, otras acaban de empezar su andadura. Un reclamo para que conozcáis mejor una de las ciudades andaluzas más bonitas (por lo menos para mí). Además, se adjuntan direcciones y sitios web interesantes en los que disfrutar de experiencias en nuestra capital.


1.- La mezquita
Es nuestro monumento más insigne, el más conocido, por el que probablemente miles de personas se acercan a nuestra ciudad en busca de pasado que se vuelve Historia viva con la Mezquita-Catedral. Entrar aquí supone recibir una lección de Historia a través de su arquitectura, desde la Edad Media hasta nuestros días.
Cuenta con una mezcla única de estilos artísticos, donde el pasado musulmán se entrelaza con la arquitectura cristiana de una forma muy representativa.
Además, como novedad, destacar la apertura al público de la torre del campanario, programada para el año que viene.
Para más información pincha aquí!

Dibujo de la mqsura y el mihrab (al fondo). Mezquita de Córdoba



2.- La sinagoga
Junto con la Sinagoga del Tránsito y la de Santa María la Blanca (ambas en Toledo), son los únicos templos hebreos conservados en nuestro país.
Es otro ejemplo más de la diversidad cultural de la que enorgullecernos. Data del siglo XIV, y aunque fue utilizada como hospital y luego como ermita, en el XIX se restauró y aún hoy podemos admirar su decoración realizada con yeserías.

Sinagoga



3.- Los patios
Una tradición mantenida desde hace siglos, declarada Patrimonio Inmaterial de la Humanidad desde 2012. Estos pequeños paraísos en el casco histórico de la ciudad viven su “semana grande” en Mayo, aunque ya pueden disfrutar de ellos el resto del año gracias a las visitas guiadas que organiza la Asociación de Patios Cordobeses.
Más información pincha aquí!

Patio



4.- La Corredera
Plaza mayor única en Andalucía, debe su nombre a las corridas de toros que aquí se celebraban. Hoy en día es lugar de reunión de turistas y cordobeses, donde poder disfrutar de los puestos de artesanía y de los bares que se encuentran en los pórticos de la plaza.  

Plaza de la Corredera


5.- Facultades con historia
En Córdoba poseemos dos ejemplos muy similares de facultades que sirvieron primero como hospital y posteriormente se han utilizado como facultades universitarias.
La Facultad de Derecho está ubicada en el barrio de la Magdalena, es un edificio del XVI, antiguo convento de los Carmelitas Descalzos y posteriormente Hospital. Conserva todavía el claustro y la iglesia adherida al convento. Son famosas las historias que cuentan sobre los fenómenos paranormales que ocurren en este edificio y en la Facultad de Filosofía y Letras, antiguo hospital que data del XVIII, donde aún se conservan las trazas de su antiguo uso, como los carriles de las camillas o inscripciones de los enfermos ingresados.

Facultad de derecho UCO



Facultad filosofía y letras UCO


Si queréis conocer más sobre las historias y misterios de nuestra ciudad pinchad aquí y en este canal de youtube! Y esperad al próximo post!


Fiesta de los patios:



Ángela Laguna Bolívar
@xnoiseandkisses
Col·laboració des del blog Por Amor al Arte @arte_poramor