Els castells: art efímer, art etern. Part II

Les ganes que tenia de dur a terme un article sobre els castells i la seva relació amb l’art, ha fet que un article que havia de ser curt i concís hagi esdevingut un article dividit en dues parts. Després d’escriure la primera part de l’article, on explicava la motivació per dur a terme aquest i on feina una descripció dels diferents monuments castellers que hi ha a Catalunya, des de la dècada dels anys 50 fins els anys 60, arriba la segona part on podrem veure les escultures castelleres més transgressores i fins hi tot més polèmiques.
Si ens situem, ara, a la dècada dels anys 80, trobem a la Plaça de la Vila de Torredembarra l’escultura dels “Castellers”. Aquesta, va ser inaugurada l’1 de novembre de 1981, Diada dels Nois de la Torre, així doncs aquest pilar de 6 va ser un monument en honor d’aquesta colla. L’escultor fou Francesc Olivé i està elaborada en bronze. Consta d’un pilar de sis, com hem esmentat amb anterioritat, recolzat sobre una gran base de pedra.
Sense moure’ns de la mateixa ciutat, al carrer Pompeu Fabra, trobem l’obra de “L’Enxaneta” elaborada per Carles Planas i Pons l’any 1985. Aquest no és tracta d’un conjunt escultòric si no que parlem d’una sola figura que representa un enxaneta i està feta en honor a David Sánchez xiquet de la colla que va morir en caure d’un castell. Està fet de pedra i la seva composició és fins al moment la més transgressora. Sobre quatre pilars elaborats amb obra vista s’eleva una estructura prismàtica en forma de triangle, sobre la qual s’intueix el relleu del nen.
“Castellers” (Plaça de la Vila, Torredembarra, Tarragonès).
Fotografia: http://elpatidigital.wordpress.com/
“L’Enxaneta” (Carrer Pompeu Fabra, Torredembarra, Tarragonès).

Si ens desplacem ara a la localitat més propera a Torredembarra, és a dir Altafulla, ens trobem situat a la Plaça del Pou el monument als castellers anomenat “Pilar de 8”. Fou inaugurat el novembre de 1989 durant la Festa Major de Sant Martí, patró del poble. El monument fou dut a terme per Martí Royo i Tàrraga, està elaborat en terracota i tècnicament tot i que el títol no ho esmenta, és un pilar de 8 amb folre i manilles. A diferència de les altres escultures que hem vist, la majoria d’elles situades al centre de les places, avingudes o carrers, aquesta és situa en un angle entre dues cases aprofitant el vèrtex triangular per donar forma al castell. Així doncs, solament podem observar el monument des d’una vessant.
“Pilar de 6” (Plaça del Pou, Altafulla, Tarragonès).
Fotografia: http://elpatidigital.wordpress.com/

Des de la Unitat de Traumatologia i Rehabilitació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a Barcelona, ens arriba l’escultura anomenada “Pom de dalt”. L’anomenat pom de dalt, fa referència a la canalla que composa els últims tres pisos del castell (dosos, acotxador i enxaneta). Fou elaborada per l’escultor Francesc Anglès i Garcia, metge del mateix hospital, l’any 1993. Està executada en bronze, la mida és superior a la real d’un pom de dalt, està col·locada sobre una base de pedra i mesura aproximadament 2 metres d’alçada. D’aquest conjunt destaca, el seu realisme, la manera tant excel·lent de tractar el bronze així com el treball tècnic de les posicions dels castellers, realment molt ben plasmades.

“Pom de dalt” (Unitat de Traumatologia i
Rehabilitació de l’Hospital Universitari
Vall d’Hebron, Barcelona, Barcelonès)
Fotografia: www.google.cat 


L’any 1997 a la rotonda d’entrada al poble Algemesí (País Valencià), és va col·locar el monument a la Muixeranga, ball típic del País Valencià on és duu a terme una petita estructura, de la qual històricament és diu que en deriven els castells. Fou obra de l’escultor Fernando García. Està elaborat amb acer, els coses estan pintats amb ratlles de colors blau, blanc i rosa. Mesura aproximadament 14,25 metres d’alçada. Tot i que no és una representació d’un castell pròpiament dit, m’ha semblat interessant esmentar-la ja que estem parlant d’un ball típic valencià que comporta una estructura i del qual en deriven els nostres castells.

“Muixeranga d’Algemesí” (Rotonda N.340, Algemesí, Ribera Alta, País Valencià).
Fotografia: elpatidigital.wordpress.com/



“Monument als Castellers”
(Rambla Nova, Tarragona, Tarragonès).
Fotografia pròpia.
Al vell mig de la Rambla Nova de Tarragona, l’any 1999 es col·locà el “Monument als Castellers” obra de l’autor Francesc Anglès i Garcia, que anys abans havia realitzat l’escultura del “Pom de dalt” a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona). Està realitzat en bronze i representa un 4 de 8. Està elaborat a mida natural (fa aproximadament 11 metres d’alçada), consta de 219 figures molt detallades totes elles sobretot en la part de la pinya i del tronc. Està acompanyada per un grup annex, elaborat en bronze i que representa el grup de músics que acompanyen els castells (grallers i timbalers) i el cap de colla, que està en actitud de donar ordres al castell. Igual que l’escultura del “Pom de dalt”, aquesta està dotada d’un gran realisme que és pot observar molt bé en les figures que representen la pinya així com amb els músics i el cap de colla. És important destacar que, l’autor va voler fer un petit homenatge a Pau Casals, Picasso i Miró immortalitzant-los com a membres de la pinya.


L’arribada al segle XX, ens portarà les dues representacions de castells més minimalistes i més transgressores dutes a terme fins al moment. Ens trobem davant de dues escultures que saben captar l’essència pura dels castells, plasmant-la de la manera més abstracta possible. El primer monument del segle XX inaugurat l’any 2011, s’anomena “Castellers de Sants” i el trobem a la Plaça de Bonet i Muixí de Barcelona. És una de les representacions dedicada als castellers més simbòlica fins al moment. Consta de les petjades de la pinya barrejades amb diversos elements d’un castell, com ara espardenyes, la roba castellera, els timbals dels músics etc, tots aquets elements situats al voltant de les passes de la pinya, en dos banquetes elaborades de pedra. L’escultor de l’obra fou Josep Peraire i els arquitectes Manuel Sangenís i Josep Maria Roselló. 

“Castellers de Sants”
(Plaça de Bonet i Muixí, Barcelona, Barcelonès).
Fotografia: Jordi Ferrer

Finalment l’any 2012 per les Festes de Santa Eulàlia, s’inaugurà a la Plaça de Sant Miquel de Barcelona l’ “Homenatge als Castellers” de l’autor Antoni Llena i Font. Aquesta obra està feta d’acer inoxidable i formigó i representa un castell entès d’una manera conceptual i minimalista. La obra en si ens denota la forma d’un castell, representada per una torre d’acer entrellaçada, quedant en l’ imaginació de cadascú perfilar la forma de l’obra. És una obra que no ha quedat exempta de crítiques i és una de les escultures en honor als castellers més polèmiques fins al moment.
“Homenatge als Castellers”
(Plaça de Sant Miquel, Barcelona, Barcelonès).
Amb aquest “Homenatge als Castellers”, posem punt i final al nostre doble article al voltant de les escultures castelleres. M’agradaria acabar explicant, quelcom que potser hauria d’haver explicat al principi de tot, que és el títol de l’article, però bé, diuen que més val tard que mai. “Els Castells: Art efímer, Art Etern és una al·legoria a ho efímer que és la construcció d’un castell, contrarestada amb l’eternitat del seu record i de la seva importància, plasmada en les diferents obres d’art que hem anat explicat al llarg d’aquest article.

Informació:
Maria Pérez Santafosta
@MariaPrezSantaf

Seguint les passes de la Batalla de l’Ebre

De juliol a novembre de 1938, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre van ser l’escenari de la batalla més sagnant de la Guerra Civil: la Batalla de l’Ebre. Les restes d’aquesta lluita cruel s’han mantingut a l’ombra durant dècades només amb l’homenatge dels vencedors. Però a la Terra Alta encara hi queden ossos per desenterrar i històries per retornar a la memòria. Precisament per això, per fer memòria, us proposem una ruta pels Espais de la Batalla de l’Ebre que podeu realitzar en un dia.

El context històric.L’estiu del 1938 el territori republicà es trobava partit en dos, i els nacionals planejaven l’ofensiva a València, on es trobava el govern de la República. Per aquests motius, el cap de l’Estat Major Republicà, el General Vicente Rojo, va planificar una ofensiva que creués el riu Ebre i servís com a maniobra de distracció per no perdre València, i alhora per recuperar el pas entre les zones republicanes.

Els fronts principals de la batalla. En vermell, l’ofensiva republicana. I en blau, la
contraofensiva franquista.

Així, la matinada del 25 de juliol diversos fronts van creuar l’Ebre, des de Mequinensa fins a Amposta, agafant per sorpresa els nacionals. Els primers dies es va produir el màxim avançament republicà, però el front es va aturar a Gandesa. La Legió Còndor, així com l’aviació franquista i italiana van bombardejar durament els republicans, i incomprensiblement, l’aviació republicana no va fer acte de presència fins molts dies després. Això va retornar l’avantatge als nacionals, que amb la coneguda “guerra de desgast” que tant desitjava Franco van anar recuperant lentament cada pam de terreny. A finals de setembre, el Pacte de Munic va extingir l’esperança de Negrín d’una gran guerra europea que ajudés la República posicionant-la amb els Aliats. Tot i així, el front republicà va resistir fins al novembre, retirant-se a poc a poc fins fer volar el pont de Flix darrere seu, moment que va posar punt i final a la batalla.


La Ruta.

Punt 1. Trinxera republicana de La Figuera. Comenceu la ruta ben d’hora arribant a la Figuera. Des d’aquest municipi del Priorat el General Vicente Rojo va planificar i observar l’ofensiva. Prop de l’Ermita de Sant Pau trobem una trinxera de formigó perfectament conservada, per la que podeu caminar, i des de la qual tenim un bon observatori del riu Ebre i de la resta d’escenaris de la batalla.

Punt 2. Poble Vell de Corbera d’Ebre. Val la pena arribar fins al capdamunt del turó de la Montera per contemplar les restes del poble vell, bombardejat durament durant la batalla. Com que el casc antic va quedar destruït, els habitants es van desplaçar a la part baixa del poble per construir-ne un de nou. Al costat de les runes trobem l’Església de Sant Pere, restaurada després de la guerra.



Punt 3. Centre d’Interpretació 115 dies.Abans de dinar encara tindreu temps de visitar aquest centre d’interpretació al mateix municipi de Corbera d’Ebre. Hi trobareu una explicació interactiva de la batalla i del seu context històric, així com audiovisuals amb la visió dels testimonis.

Punt 4. Mirador del Coll del Moro.Després de dinar, dirigiu-vos cap a Gandesa i agafeu la N-420. Als voltants del poblat ibèric es troba el mirador del Coll del Moro, on el General Franco va dirigir la contraofensiva. És un bon lloc per contemplar les serres de Pàndols i de Cavalls, també escenaris de la guerra. Actualment al Coll del Moro s’alça un monument amb simbologia falangista.

Punt 5. Quatre Camins i la Punta Targa.Altre cop des de Gandesa, camí de Vilalba dels Arcs per la TV-7231, arribem a l’encreuament de Quatre Camins. Observem dos turons, el de Quatre Camins –on se situaven els requetès carlins del Tercio de Montserrat–, i la Punta Targa, a uns escassos 300 m, ocupat pels republicans. Els carlins van iniciar l’atac per conquerir la Punta Targa, però van ser abandonats per altres batallons nacionals i van ser ametrallats durant hores pels republicans. Els carlins, vencedors l’endemà, van construir un memorial en forma de creu a la Punta Targa.

La Punta Targa vista des del turó de Quatre Camins. En aquesta esplanada es va viure un dels episodis més sagnants de la batalla.



Punt 6. Les Devees: Trinxeres de la Fatarella. Des de Vilalba dels Arcs, continuem per la TV-7333 en direcció a la Fatarella. Abans d’arribar-hi hi trobarem una trinxera de terra, en ziga-zaga, que va servir com a defensa del municipi i per facilitar la retirada de l’exèrcit republicà quan l’avenç nacional era inevitable. També hi trobem refugis utilitzats pels soldats per dormir-hi. 

Refugi republicà a la Fatarella



Punt 7. Memorial de les Camposines. L’última visita del dia és molt a prop de la Fatarella, per la C-12B direcció Ascó. Amb la construcció del parc eòlic del voltant, varen ser moltes les restes humanes que van aparèixer i continuen apareixent… i les Camposines és a la vegada un ossari i un memorial a les víctimes de la batalla.

El nostre recorregut acaba aquí. Però per descomptat encara queden molts escenaris per conèixer a Ascó, Flix, Riba-Roja d’Ebre, Benissanet, etc; així com altres centres d’interpretació a Batea o a la Fatarella. Trobareu més informació a www.batallaebre.com


Anna Seguí Grivé

Itineraris Brossians – A d’Autocar: poesia, política, compromís i societat

Des de la Fundació Joan Brossa s’organitzen cada any una sèrie d’activitats, que van des de les activitats educatives, fins les conferències, tot passant pels itineraris. D’aquests, però, l’oferta és ben extensa. Hi ha itineraris urbans, interurbans, amb bicicleta, a peu o amb autocar; una gran varietat d’itineraris per a una gran diversitat de públic.

Part del Poema Visual Transitable
en Tres Temps
contemplat pel grup

Però… Tothom sap qui fou Joan Brossa? Tot sovint em passa que quan faig aquesta pregunta la gent sol respondre “Em sona”, o bé “Un artista potser?”. Doncs bé, podríem descriure a Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) tot dient que fou un poeta en el més ampli sentit del mot ja que va crear lliurement poesia de tota mena (poesia literària, escènica, visual, objectual i urbana). Per a Joan Brossa no existien ni els gèneres ni les fronteres entre les arts. A través del joc i de la transformació, el poeta ens obre un món on les coses no són el que semblen. Per a ell, saber mirar i activar les nostres antenes és el millor sistema per comprendre el món en què vivim.

Aprofitant l’avinentesa de que comencem un nou any, amb nous itineraris (el proper és el 21 de març d’enguany), m’agradaria explicar-vos com va ser el darrer d’aquest passat 2013. En aquest cas l’itinerari s’anomena “A d’Autocar”. I perquè “A d’Autocar”? us deveu estar preguntant. Doncs bé, perquè, per a Joan Brossa la A és molt important; la A és la primera lletra de l’abecedari, i aquesta inigualable porta que ens dona accés al coneixement.

Era un fred matí d’un dissabte del mes de novembre, per sort feia un sol espaterrant. Havíem quedat amb tot el grup a la parada del metro de Mundet de Barcelona, ben a prop del Velòdrom d’Horta. Poc a poc la gent va anar arribant, i quan vam ser-hi tots, el periodista Sergi Andreu, l’encarregat de guiar-nos per aquest meravellós món brossià, començà la seva explicació tot matisant el context històric de les avantguardes i qui fou Joan Brossa.
D’allà anem caminant al Velòdrom d’Horta, on hi trobem una peça excepcional d’aquesta Ruta Literària; el “Poema Visual Transitable en Tres Temps” (1984); una gran metàfora sobre el camí de la vida. Contemplem la placa que hi ha al terra que ens indica data i autor, així com les diferents parts (tres?) que té el poema.
Baixem la muntanya per agafar, ara si, aquest autocar que ens durà més enllà de les fronteres de Barcelona. La primera parada la fem al Pavelló de la República; a la façana de la qual Joan Brossa hi va col·laborar amb el cartell “La ciutat renovada” (1992).

És ben evident perquè el poeta va
titular aquest poema objecte Perfil, oi?


Seguim a l’autocar per anar al Museu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC), a Sant Adrià del Besòs. Allà hi trobem el poema objecte “Record d’un malson” (1989), un poema “condemnatori”, amb paraules del propi Joan Brossa, a qui fou l’alcalde de Barcelona durant l’època franquista: Josep Maria de Porcioles.
Tornem a pujar a l’autocar, i aquest cop ens aturem a Santa Coloma de Gramenet , a la Biblioteca Can Peixauet. Aquí veiem, només entrar al vestíbul, el poema objecte “Perfil” (1989); ben lligat al indret on ens trobem. Baixem les escales, i a la sala d’actes, esgrafiat a la paret, observem el poema “Saltamartí”. En Sergi ens explica el rerefons d’aquest poema, i el perquè d’estar en una ciutat on la majoria de la població és de classe treballadora.



Seguim el nostre viatge per arribar al Polígon de Montigalà, a Badalona. Sobre els nostre caps s’eleva una escultura – antena que ens dibuixa les vuit lletres del topònim Badalona. Originalment aquesta obra va esser concebuda per Joan Brossa com a maqueta al 1988. L’autor la va anomenar “On es bada l’ona” i aquesta es troba a l’escola d’Art Pau Gargallo. No seria fins vuit anys més tard que el projecte tiraria endavant.

Tornem a agafar l’autocar, moment en el qual la gent aprofita per explicar anècdotes sobre Joan Brossa. Els més grans el van conèixer, ja fos a la Filmoteca de Catalunya (veient aquelles pel·lícules que tant li agradaven), en una firma de llibres de Sant Jordi, o en algun acte públic inaugurant alguna instal·lació. Els més joves escoltem, atents i encantats, aquestes petites històries que ens apropen més al poeta.
Foto del grup al poema urbà A de Barca,
al Parc de Catalunya de Sabadell

Arribem així a Sabadell, al peu del Parc de Catalunya. Caminem una mica per arribar, finalment, al bell mig d’aquest parc enjardinat, a la “A de Barca” (1996), una gran intervenció urbanística formada per una canoa que té, a forma de vela llatina, una gran A a sobre. Allà ens hi fem aquesta fantàstica foto de grup (doncs és, ja, una bona tradició).


Façana de l’Ajuntament
de Mollet del Vallès


L’última parada d’aquest itinerari la fem a l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Observem la façana, on hi ha el mural de 375m2 amb aquesta A ajaguda, un moll i les ones (els quals apareixen a l’escut de la ciutat). Fou, aquest projecte, un dels darrers que dugué a terme el poeta abans de la seva mort el desembre del 1998. Fou inaugurat, però, al 2002.



Tot tornant, de nou a l’autocar, embriagats de Brossa, llegim poemes del poeta. Arribem allà d’on em sortit, ben a prop del “Poema Visual Transitable en Tres Temps”.


Fins la propera! 

 Ariadna Sanz i Lacaba