Arquitectura sobre llenç

Castellano

Vam arribar al Museu Nacional Públic de Belles Arts d’Alger gairebé per casualitat, la nostra intenció era la de perdre’ns pel Museu d’Art Modern, però es trobava tancat pel típic canvi de col·lecció que pateix tot bon museu contemporani. Aquell petit imprevist, doncs, va ser el que ens va fer reconsiderar la visita a un dels museus, que per falta de temps, havia caigut de la llista. El continent d’aquest era l’esperat, un edifici colonial al final dels jardins d’Essai, això sí, com també era d’esperar les vistes des de les seves terrasses sobre la badia d’Alger, ben valien passar una estona sota l’intens sol d’un matí d’agost.

Continua la lectura de Arquitectura sobre llenç

Subversió i submissió. La sub-cultura als països àrabs avui

Castellano

Una possible resposta a si l’art, la cultura i l’humor han esdevingut eines principals de contestació política després de la “primavera àrab”

La visió que una persona europea, occidental, té de la cultura ha estat sempre a través d’un prisma molt restrictiu. Són molts segles de mirar el món des de l’eurocentrisme i especialment ha estat en allò cultural on el seu triomf ha estat més absolut. Les referències culturals d’abans i ara, els corrents artístics, les etapes culturals, absolutament tot ho mirem des de la perspectiva que sempre ha estat eurocèntrica, i que avui és occidentalcèntrica. També, pel que fa al comissariat d’exposicions i visionats artístics provinents dels països àrabs, caient sistemàticament en els mateixos estereotips[1]. En aquest cas, però, parlarem del paper de la cultura, de les arts, en els països àrabs, especialment després d’allò que s’ha anomenat primaveres àrabs, i que per agilitzar el relat així les anomenarem.

Continua la lectura de Subversió i submissió. La sub-cultura als països àrabs avui

Subversión y sumisión. La sub-cultura en los países árabes hoy

Català

Una posible respuesta a si el arte, la cultura y el humor se han convertido en herramientas de contestación política después de la “primavera árabe”

La visión que una persona europea, occidental, tiene de la cultura se ha basado siempre en un prisma muy restrictivo. Son muchos siglos de mirar el mundo desde el eurocentrismo y especialmente ha sido en lo cultural donde su triunfo ha sido más absoluto. Las referencias culturales de ayer y hoy, las corrientes artísticas, las etapas culturales, absolutamente todo lo miramos desde la perspectiva que siempre ha sido eurocéntrica, y que hoy es occidentalcéntrica. También, con respecto al comisariado de exposiciones y visionados artísticos provenientes de los países árabes, cayendo sistemáticamente en los mismos estereotipos. En este caso, sin embargo, hablaremos del papel de la cultura, de las artes, en los países árabes, especialmente después de lo que se han llamado primaveras árabes, y que para agilizar el relato así las llamaremos.

Eid mubarak per la festa del sacrifici

Corder amb cap de gallina informa sobre la grip aviar

 Aquesta setmana es celebra l’eid al-adha (عيد الاضحى), altrament coneguda com la festa del corder o del sacrifici. La nombrosa comunitat musulmana del nostre país, doncs, està de celebració, i no estaria de més que els hi desitgem una feliç jornada (عيد مبارك). Pot semblar estrany, per aquelles i aquells que tenim una autèntica concepció mediterrània, que no tinguem un diàleg festiu fluid amb la riba sud de la nostra mar. En el fons les seves festes ni són alienes a les tradicions culturals cristianes (hegemòniques en aquestes latituds) ni tenen un ritual gaire diferent (una excusa per trobar-se i menjar els millors exemples de les respectives cuines).


El motiu de la celebració deriva del passatge bíblic en el que Abraham anava a sacrificar el seu fill, però en el moment que ho anava a fer per demostrar la seva fe i fidelitat a Déu (الله), aquest, tot misericordiós, li va alertar que potser ja quedava clara la seva fidelitat i que per tant sacrifiqués un corder, enlloc del seu fill  (!الحمد لله). Així el fill tingué sort, però no tanta el pobre xai que estava per allà a prop i s’havia quedat atrapat entre les branques d’un matoll per les banyes. El fet de que la comunitat musulmana celebri aquest capítol és perquè Mahoma ho va commemorar per deixar clar que els musulmans consideren a Abraham profeta i que el seu fill primogènit és Ismael, mentre que els cristians reconeixen com a fill primogènit Isaac.
 
Postal en la que es pot llegir feliç festa del sacrifici amb la Meca de fons

Però com bé sabem aquestes coses, al final, acaben sent una molt bona excusa per entaular-se. Òbviament al voltant d’aquesta festa hi ha molts elements, i a banda d’alguns que a dia d’avui s’han convertit en més superflus com poden ser el fet d’estrenar roba o el de regalar joguines a la canalla, també són moments en els que s’apel·la  als valors, com la solidaritat, de fet la família que sacrifica un corder només pot menjar-se una tercera part, ja que les altres dues han de ser compartides amb aquelles famílies que no han pogut comprar-ne un.


Paradetes de dolços i fruits secs a la plaça de jama al-fna, Marràqueix. Fotografia: Nereida Santos


En qualsevol cas, però, segurament l’element més important, deixant de banda la religió, és la gastronomia. Òbviament el ingredient protagonista i indiscutible d’aquests dies és el mateix be, el qual es cuina de mil maneres diferents, sent el cap, l’element més característic i que destaca a la taula (sol fer-se a la brasa o al vapor). Però aquest comparteix el protagonisme, a banda de amb els innumerables ingredients i espècies calculades i posades amb cura en tot el procés, pels dolços. Els quals varien segons els països, i és que no hem d’oblidar que els països àrabs ocupen una gran extensió, i encara més quan parlem de la comunitat musulmana.

Així que per totes i tots:

Eid mubarak! 
!كل عام وانتم بخير! عير مبارك