Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?

Castellano

Violència. Violència física. Violència psicològica. La violència es fa visible en el dia a dia de la població d’Hebron. És un dia d’estiu, calorós. Moltes vegades hem parlat del que diuen o deixen de dir els museus d’història. Avui parlem d’una ciutat convertida en el museu de la història contemporània de Palestina. La ciutat acull la tomba dels patriarques, que per les musulmanes i musulmans és la Mesquita d’Abraham i per les jueves i jueus és la cova de les tombes dobles. Aquesta ciutat, però, ja no es coneix per això, sinó perquè viu les conseqüències més traumàtiques de les polítiques de colonització i apartheid de l’estat israelià.

Continua la lectura de Orfes d’Hebrón, recordeu les flors de l’estiu?

Anuncis

Un país que no només es visita: Marroc

Castellano English

Fa poc vaig llegir un article que parlava sobre certes accions que ens fan feliços, entre elles estava la de planejar un viatge. Atenció! No viatjar, sinó planejar-lo! La veritat és que em vaig sentir molt identificada. Per a mi, una de les millors parts de viatjar és crear el meu propi viatge, meu i prou: informar-me sobre el país i la seva cultura, saber què és de mala educació i què em farà quedar com una reina amb els autòctons, crear una ruta, recórrer el terreny virtualment – m’encanta Google Maps – i visualment, amb fotos, blogs i vídeos de Youtube.

Continua la lectura de Un país que no només es visita: Marroc

Les veus de Mahmud Darwix

Castellano English

Ramallah intenta ser una capital. Capital d’un estat ocupat. Capital d’allò que legalment està sota l’autoritat palestina de Cisjordània i Gaza. Capital de l’estat de Palestina. La capital que Jerusalem Est no pot ser.

Continua la lectura de Les veus de Mahmud Darwix

Jordània, país refugi

 

Són quarts de deu, la plaça del Fòrum d’Amman està plena. A la nostra dreta un grup de joves ballen i canten música habibi. Molt a prop d’allà un altre grup, aquest majoritàriament femení, se’ls mira mentre es fan selfies. A les grades les dones grans mengen pipes, fumen i de tant en tant esbronquen als més petits. Passen diversos venedors de globus, moresc, gelats, te, cafè… Penso, observant les graderies del teatre romà i les columnes del temple grec d’hèrcules, que l’ambient no deu ser gaire diferent al de l’època clàssica. A les deu en punt, en una pantalla gegant, com el praeco ho feia fa milers d’anys, les notícies de la televisió jordana comencen parlant de la guerra de Síria, després de Palestina, inestabilitat a la frontera iraquiana i pel sud l’Aràbia Saudita, juntament amb els EUA, la majoria dels països del golf i la UE van imposant la seva estratègia.

Continua la lectura de Jordània, país refugi

Un Ramadà ple de generositat

La lluna s’alça per damunt dels riads que encerclen la marroquina plaça de Jamaa el Fna. El bullici no s’atura, les parades dispenses sucs de taronja mentre la flaire de carn adobada dels restaurants mòbils s’escampa gairebé fins més enllà de la mesquita de la koutubia. Però aquesta d’avui no és una lluna qualsevol. Les cadenes de televisió de tot el món àrab, que ara semblen substituir els antics mecanismes i avançar-se a tot pronòstic, han anunciat que, en veure’s la darrera lluna del vuitè mes del calendari islàmic, es donarà per començat el Ramadà. Ha format part de les converses diàries de moltes persones els dies precedents a aquesta nit: si la lluna és visible el darrer dia del mes començarà l’endemà; sinó, caldrà esperar a que sigui així. Aquest és el motiu pel que, malgrat les modernitats –tot i que parlar de tecnologia punta a un soc de Marràqueix es faci, si més no, estrany-, no tots els musulmans arreu del món, ni tan sols en països veïns, comencen el mes de Ramadà el mateix dia.

Continua la lectura de Un Ramadà ple de generositat