El Nil és un recurs literari.
El Nil flueix cap al nord

Seguir la petjada dels poetes Antonio Machado i Federico Garcia Lorca va ser la premissa amb la que es va plantejar una ruta per diverses ciutats peninsulars que van acabar en una ruta recorrent i redescobrint poetes de diversos estils i èpoques.
Continua la lectura de #AgostPoètic: una ruta poètica o la poesia com excusa per viatjar
![]() |
Reconstrucció de ‘L’home nou’, a partir dels Prouns. Imatge: @eldadodelarte |
![]() |
Proun 6. 1919. Cedida |
![]() |
Proun 30. 1919. Cedida. |
Però qui és El Lissitzky i què feia? L’exposició se subitula: l’experiència de la totalitat, i és a partir d’aquí que volem començar. Per a parlar d’ell i de la seva obra podríem fer-ho comparant-lo amb les seves peces anomenades Proun, essent aquestes models tridimensionals en pla; és a dir, objectes de forma fabril i tridimensional però exposats en 2D, que representen els ideals de la modernitat i de l’home nou, a través de la ideologia del primer comunisme, la de la Revolució d’Octubre, en tant que col·lectivista i humanitària. A més a més el seu estil s’adscriu com un punt mig entre suprematisme i constructivisme, amb una forta càrrega simbòlica però plenament geometritzant i polièdric, en tant que ell mateix també té una personalitat polièdrica que, com les diferents cares d’un cub, experimenta amb moltíssimes disciplines artístiques (com són la il·lustració, disseny, museografia, arquitectura i fotografia, disseny gràfic, entre d’altres) però en canvi d’idees molt humanes.
|
Projecte Gratacel horitzontal, c.1923 |
![]() |
Espai Proun, 1923. Reconstrcció del 1971. Imatge cedida |
Volem donar les gràcies a la Fundació Catalunya – La Pedrera per haver-nos convidat a la visita, facilitar-nos informació i cedir-nos imatges.
![]() |
Panoràmica de la mesquita del Sultan Hassan des de la Mesquita de Mohamed Ali |
![]() |
Panoràmica dels terrats de Jan al-Jalili |
I aquest article no té gaire més contingut que el d’expressar que descobrir el Caire hauria de ser una obligació, perdre’s pels seus carrers, barris dispars, i parlar amb la seva gent compartint una canya de sucre de tots els reptes que encara li queden per realitzar des de les protestes massives que van començar al 2011. En definitiva, aquest article no és res més que una demanda que em van fer uns cambrers d’un bar de la plaça Tahrir: aneu al vostre país i expliqueu que aquí no passa res, i que us vau prendre molts sucs de llimona en aquesta terrassa (fins i tot durant el eid al-Fitr quan la tenien tallada els militars, per si un cas).
El Carrer Comte abans de la remodelació. Fotografia: DelCamp.cat
|
D’aquesta manera vam decidir crear un degradat de colors violeta-fuxia i marró-ocre, d’ambient brut i caòtic, perfecte per a l’hàbitat mosquil, fet amb esmalt acrílic, que contrastava amb la pintura blanca a base d’aigua amb que havíem fet la primera impressió, donant un efecte de craquelat. A sobre d’això, el poema i el dibuix de tres petites mosques, que us convidem a cercar si mai passeu per aquest carrer!
Us deixem, doncs, amb el poema i una selecció de fotografies de l’evolució del primer piló del Cultius Culturals! 🙂
La historia que no nos contaron
«Prenguem un fet urbà qualsevol, un palau, un carrer, un barri, i descrivim-lo...» (Aldo Rossi)
social media & culture & creativity
Blog de gastronomía, donde te enseñamos sitios de Tarragona para comer por menos de 15€.
El blog de historia del arte
suma't a la cultura
Asociación feminista, intercultural, arcoíris. Promovemos la diversidad de forma integral a través del intercambio.
Dive deeper into the IMMA programme
Constructora de cohetes y runner soñadora
A veure que passa
LA PARAULA A ESCENA
Poesia. Fotografia.