Sitges. Impressions de les 7es Jornades de la Penedesfera. Patrimoni i TIC

Durant els darrers anys s’ha anat celebrant, en els mesos de setembre i octubre, les Jornades del Patrimoni Europeu, consistents en la creació i desenvolupament d’activitats culturals arreu del territori català per tal d’apropar-lo a la ciutadania. Aquest any, a més a més, ha coincidit amb les 7es Jornades de la Penedesfera, agrupació de bloggers del Penedès, triant Sitges com a seu del 2014, celebrant-ho els dies 26 i 27 de setembre. Han enfocat aquesta edició, doncs, en les experiències de les noves tecnologies dins dels centres museístics catalans, aprofitant les Jornades de Patrimoni Europeu per tal d’enllaçar les conferències amb visites a diversos centres patrimonials sitgetans.
Nosaltres vam poder assistir-hi, i vam gaudir de l’imponent Palau Maricel, casa senyorial que l’arquitecte Utrillo construí per a l’artista Deering quan aquest, portat per Ramón Casas, volgué instal·lar-se a la vil·la. Així doncs, en aquest espai ple d’obres d’art i reproduccions de grans artistes s’han donat lloc les conferències pertinents i la trobada de bloggers i d’instagramers, aquests últims emmarcats dins de la seva cinquena trobada amb els hashtags #JEPSitges14 i #5instameetpenedes respectivament.

Tuit inicial de la trobada

La temàtica era les noves tecnologies aplicades al patrimoni, cercant les experiències que els museus del Garraf, el Penedès, etc, però també d’arreu del territori català s’havien anat desenvolupant. És per això que hi hagué la presència de diferents personalitats dels centres culturals propers, parlant sobre l’ús de les xarxes socials als museus de Sitges, la importància que ha pres la difusió online, sobretot fixant-nos en el cas del projecte wiki del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, o les experiències amb la interacció del visitant, de la mà del Museu de Deu del Vendrell. També es parlà de la Realitat Virtual per apropar el llenguatge militar, com és el cas del Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i Guerra Aèria a SantaMargarida i els Monjos, o la innovació i emprenedoria a través de l’autofinançament, amb l’exemple del paper germinat del Museu Molí Paperer deCapellades, que omple gairebé el 70% del finançament del centre.

També es parlà de fora de casa. Especialment de les innovacions en aquest àmbit per part de museòlegs estrangers i les experiències obtingudes gràcies a la realitat augmentada, les aplicacions mòbils i les experiències directes amb el visitant. L’empresa MKT Cultural o Musguide han posat de relleu el camí cap on es dirigeix la museografia, enfocada més cap a una vivència; amb l’ús de les tabletes, mòbils o fins i tot les Google glass.

Les Jornades, acabant amb un tast de malvasia el primer vespre, i amb una visita als renovats Cau Ferrat, Museu Maricel i Can Rocamora i a la que, malauradament, no vam poder quedar-nos, donaven el seu punt i final a una trobada plena de noves idees i projectes ben acurats; sempre relacionats amb les TIC. És per això que nosaltres ens plantegem: què en serà del museu del futur? O més aviat, què en serà del visitant del futur? 

Hi ha una transformació molt concreta, que no té a veure només amb el canvi d’explicacions a través d’aplicacions mòbils o audioguies, creant experiències, gamificar, jugar amb les sensacions i els records, etc. Hi ha una alteració en la societat i en com aquesta percep els museus, el patrimoni, i especialment la manera de gaudir-lo i de viure’l. Es perd, potser, un altre tipus de comportament? Evidentment no és obligatori l’ús dels QR, de la RA, etc, però

Carpeta i record del I Forum Smart City

no estem potser creant una societat que depèn exageradament de les noves tecnologies, de les xarxes socials i de l’aparença? On queda aquella exaltació íntima i individual? L’art –i el patrimoni, cultura en general- ha deixat de ser quelcom contemplatiu per passar a ser un joc d’interacció. Tot ha de passar pel filtre de la interactivitat, l’aplicació i l’explicació? Això crea experiències noves al visitant que ja hi aniria? O només es pretén ampliar el públic? Sigui com sigui, no es tracta de fets aïllats, sinó que és una evolució que acompanya la globalitat de la societat, no només en grans institucions sinó també de cara als centres més propers. Aquesta volguda evolució telemàtica afecta no només al món cultural sinó també tots els àmbits de la vida. Un exemple d’això és El I Forum Jove de la Tarragona Smart Mediterranean City, organitzat per la Jove Cambra Internacional, al que també vam assistir i que pretenia crear un debat amb la joventut tarragonina per millorar la ciutat, buscant solucions per crear una Tarragona moderna i sostenible a través del model de Smart City i l’ús de les noves tecnologies. Tot plegat indica una inclinació que ja s’anava veient d’un temps ençà, evolucionant cap a un espai més productiu, ràpid i accessible. Caldria veure si tots aquests avenços ens fan avançar a nosaltres o es perd quelcom d’humanitat. I de moment, el que podem dir, és que les millores en són moltes més que les pèrdues, però cal veure cap a on evolucionarà la societat.

Objectiu Actiu: Segona trobada de fotògrafs a Tarragona

El passat 19 de març es va presentar al Cafè Metropol de Tarragona la Segona Edició d’Objectiu Actiu. Es tracta d’una iniciativa formada per quatre tarragonins que pretenen donar a conèixer els diversos fotògrafs de la ciutat. Per a fer-ho, organitzen quedades periòdiques, on els fotògrafs projecten els seus treballs. La temàtica és lliure. 

Adrià Borràs (fotògraf), Joel Giné (dissenyador gràfic), Pau Luzón (muntador audiovisual) i Roberto Eduard (aficionat al món audiovisual) donen la oportunitat de que qualsevol fotògraf, sigui professional o amateur pugui donar a conèixer la seva obra. Així es descriuen ells mateixos: “volem ser la llançadora dels joves talents de la fotografia tarragonina i l’altaveu social del món fotogràfic a la ciutat de Tarragona”.
En la seva pàgina web podeu trobar els audiovisuals presentats en les diverses edicions i fins i tot un blog de notícies! No us deixeu de donar-hi un cop d’ull, trobareu projeccions molt interessants! En aquesta segona edició una servidora va presentar un audiovisual realitzat amb dos companys més, Gerard Mateo i Pablo Gonzalez. Aquest és el nostre projecte, esperem que us agradi. http://vimeo.com/89343368
Però… perquè Objectiu Actiu? L’equip ens assegura que el primer que van tenir clar va ser el logotip de la bombeta vermella, aquest fa referència a la llum vermella que es necessita en un laboratori per a revelar. A continuació se’ls presentava l’enigma del nom, per això van buscar un joc de paraules, clar i amb ganxo, i així va néixer Objectiu Actiu: Objectiu es refereix als objectius de les càmeres de fotografia i Actiu per donar èmfasi a les ganes i la persistència amb que ells mateixos porten el projecte. 

Us entren ganes de realitzar un audiovisual i poder-lo exposar al Cafè Metropol? Doncs en aquest link teniu els requisits que heu de seguir!
Una gran iniciativa que va néixer quan l’Adrià va  acabar els estudis de fotografia a l’escola d’art de Tarragona. En aquell moment va trobar una bona idea i muntar aquest esdeveniment amb amics que han estudiat i treballat en el món de les arts visuals per estar “ocupats” i d’aquesta forma, aportar un gra de sorra a la cultura de la ciutat de Tarragona.
L’equip d’Objectiu Actiu afirma la seva satisfacció en les dues edicions, ens expliquen que la primera va ser la novetat de néixer com a col·lectiu, sent tot un èxit. La segona buscaven reafirmar-se i tenir complicitat amb els participants i el públic, i així va ser. Amb dedicació i entusiasme s’han fet un lloc en el món de la fotografia a Tarragona, la qual cosa els dóna molta energia per seguir endavant, créixer i millorar.
Adrià Borràs

Però, aquest jove equip no és quedarà només amb les projeccions, cada cop tenen més força, i tot i que aquestes projeccions són la base de les edicions; pròximament tindrem novetats com ara concursos, xerrades, trobades i molt més!


Paula Arbeloa Suárez

Igerstgn o la cultura del filtratge fotogràfic

AnomenemIgers a les persones que empren l’aplicació per al mòbil anomenada Instagram. Aquesta aplicació facilita la realització de fotografies, la seva edició i les comparteix per a què tots els usuaris les vegin i puguin comentar-les.

Instagramersés una marca creada per Phil González, i fa referència a les comunitats d’usuaris d’Instagram, és a dir, als grups d’Igersde cada ciutat, actualment en trobem més de 330 en tot el món. En la seva pàgina web podem trobar tota la informació sobre qualsevol d’aquestes comunitat: http://instagramers.com/
El maig del 2011 un grup de persones totalment voluntàries van decidir que Tarragona també havia de tenir comunitat d’Instagramers, creant-se d’aquesta manera la comunitat oficial IgersTGN amb més de 3.400 seguidors i 118.407 imatges amb l’etiqueta #igerstgn. A partir d’aquell moment cada any s’organitza una trobada. Aquest passat mes d’octubre va tenir lloc la tercera, però a més a més també s’ofereixen concursos fotogràfics, rutes, visites, tallers i xerrades; la darrera amb el fotògraf Pep Escoda.



Aquesta última trobada va estar patrocinada per Estrella Damm, més de 150 Instagramers es van reunir al Cafè Metropol, on a més, es va inaugurar l’exposició “Filtres emocionals: Instagram i elsInstagramers” en la qual es trobaven les 30 millors imatges per votació popular d’un total de 547 fotografies.

Els concursos fotogràfics també estan a l’ordre del dia en la comunitat IgersTGN: a principis d’aquest mes de novembre es va inaugurar l’exposició “Mirades de Tarragona: un recorregut visual per la cultura”, on es recullen les imatges guanyadores de les 10 edicions d’aquest concurs. Un ampli recull cultural on es poden veure imatges de les activitats més significatives de Tarragona: Sant Jordi, Setmana Santa, Sant Joan, Tarraco Viva, l’Estiu, Santa Tecla, el Concurs de Castells i el Festival SCAN Tarragona. Un total de 31 fotografies que es poden gaudir fins el 15 de desembre a l’Espai Turisme i que està coorganitzada entre els IgersTGN, Tarragona Cultura i Tarragona Turisme. 




Paula Arbeloa Suárez

Ara tots som fotògrafs

Temps era temps, que els fotògrafs eren aquelles persones amb una habilitat especial amb l’objectiu que, en mans de qualsevol altre mortal, esdevenia un seguit de fotografies nefastes. Durant els últims anys això ha canviat, no només amb l’entrada de la fotografia digital i el photoshop, especialment amb la febre del Instagram, aplicació per a Android i Iphone en la que la fotografia esdevé acabada quan se li posa un filtre a sobre de manera molt senzilla i ràpida. No cal, doncs, tenir una destresa especial i ni tan sols dominar un programa d’ordinador. L’era de l’Instagram s’ha apoderat de la vida social. Tant és així que han començat a sortir tot de concursos i trobades on el nexe comú és la passió per realitzar fotografies en aquest suport.
Aquests dies, per exemple, han estat les festes de Santa Tecla a Tarragona i la Mercè a Barcelona, i a ambdues s’hi han fet concursos de fotografia Instagram amb els hastags #miradessantatecla i #instamerce, respectivament. Aquest fet ha deixat apartada “l’antiga” manera de fotografiar, i ja sembla que els concursos de fotografia “tradicional” hagin desaparegut.
Però del que es tracta, què és? D’una moda passatgera que s’esborrarà amb l’arribada d’una nova aplicació? Podríem tractar-ho d’intrusisme professional? Cal pensar que ja es fan exposicions fotogràfiques íntegrament fetes en aquest medi; la primera fou a The Brick Lane Gallery de Londres al 2011. Així com també trobades, conferències i xerrades de comunitats d’instagramers. Perquè, de fet, el món Instagram ha vingut per a quedar-se; així almenys ho veiem des del Cultius. Es tracta d’una nova via de comunicació, un nou suport artístic i mode d’expresió a l’abast de tothom i per a tothom. Cal veure com evoluciona, i si amb el temps passa a ser una moda que caduca o segueix endavant, explorant les possibilitats artístiques que es poden assolir amb l’aplicació. I d’això, els fotògrafs professionals que n’opinen? També ho usen, o ho veuen com una aberració? Realment qualsevol persona pot realitzar fotografies fantàstiques, o es necessita, d’alguna manera, aquella espurna artística per aconseguir-ho? I vosaltres, què n’opineu?