Pensa P(L)ensa

Castellano

El primer que em rep és una fotografia gegant de l’estudi de Jaume Plensa (Barcelona,1955), a escala real. I és des d’on s’accedeix a la seva exposició, o sigui, pràcticament des del seu cap. Veieu les prestatgeries, les eines, algunes proves que ens enduríem cap a casa sens pensar-ho gens, coses que semblen records i jocs, més eines…

Continua la lectura de Pensa P(L)ensa

Il·lusions òptiques i l’art d’enganyar

Castellano

Amb el títol “Lust der Täuschung” (el plaer d’enganyar) es presentava una exposició sobre il·lusions òptiques a través de l’art, recorregut històric, a la Kunsthalle de la ciutat de Munic. Hi vam anar el dia de la clausura, i malgrat portar cinc mesos oberta, la cua per entrar un diumenge a les deu del matí va ser impresionant, tant així que en comptes d’una se’n van formar dues de cues…

Continua la lectura de Il·lusions òptiques i l’art d’enganyar

Arquitectura sobre llenç

Castellano

Vam arribar al Museu Nacional Públic de Belles Arts d’Alger gairebé per casualitat, la nostra intenció era la de perdre’ns pel Museu d’Art Modern, però es trobava tancat pel típic canvi de col·lecció que pateix tot bon museu contemporani. Aquell petit imprevist, doncs, va ser el que ens va fer reconsiderar la visita a un dels museus, que per falta de temps, havia caigut de la llista. El continent d’aquest era l’esperat, un edifici colonial al final dels jardins d’Essai, això sí, com també era d’esperar les vistes des de les seves terrasses sobre la badia d’Alger, ben valien passar una estona sota l’intens sol d’un matí d’agost.

Continua la lectura de Arquitectura sobre llenç

Les escultures vitals de Gustav Vigeland

Castellano

Gustav Vigeland (1869 – 1943) és sense cap mena de dubte l’escultor noruec més reconegut. Influenciat per Auguste Rodin i per les obres del Renaixement, les seves escultures destaquen sobretot per la temàtica humanista que les caracteritza, la vida, la mort, la relació entre homes i dones…

Continua la lectura de Les escultures vitals de Gustav Vigeland

De l’Art en el Seté Art

 Ahir es va estrenar als cinemes espanyols Mr. Turner, la nova pel·lícula de Mike Leigh protagonitzada per Timothy Spall i on es narra la vida d’un dels artistes més importants en la pintura britànica: Joseph Mallord William Turner.
Tot i ser un films d’intenció biogràfica no ens hem de prendre al peu de la lletra tot el que s’hi representa doncs ja sabem que el cinema té tendència a exagerar o modificar per tal d’aconseguir una millor trama argumental. Aquesta és, de fet, la principal diferència entre una pel·lícula i un documental. Encara que tots dos són formats cinematogràfics el documental ha de ser completament objectiu amb intenció d’explicar només veritats mentre que una pel·lícula és subjectiva, és una història més o menys veritable explicada sota el punt de vista del director.
Tot i així, els films biogràfics són una bona manera per donar un cop d’ull a alguns aspectes de la vida dels artistes alhora que ajuden a crear un context visual del món que va originar les seves obres. És per això que avui recollim 10 films d’aquest segle que ens permeten imaginar com podria ser la vida d’aquests artistes:
Pollock (Ed Harris, EUA, 2000)
Ed Harris dirigeix i protagonitza aquest film que mostra un retrat amarg sobre Jackson Pollock desde el seu camí cap a la fama fins a la seva mort. Destaca la importància de la seva dona, Lee Krasner (Marcia Gay Harden), en l’esdevenir de la seva carrera i ens ofereix també una mirada al procés creatiu de Jack “The Dripper”.
Frida (Julie Taymor, EUA, 2002)
Basat en el llibre Frida: una biografia de Frida Kahlo de Hayden Herrena, aquest film guanyador de dos Oscars i amb la també mexicana Salma Hayek en el paper protagonista explica com la seva fractura múltiple de columna i la seva turbulenta relació amb Diego Rivera van influir enormement en la seva creació pictòrica.
La Joven de la Perla (Peter Webber, Regne Unit i Luxemburg, 2003)
Basada en el llibre homònim de Tracy Chevalier, aquesta pel·lícula ens mostra la vida del pintor holandés Johanes Vermeer (Colin Firth) a través de Griet (Scarlett Johanson), la serventa que inspiraria una de les obres més famoses de l’artista.
Modigliani (Mick Davis, França, 2004)
Escrita i dirigida per Mick Davis, aquest film ens fa un bon retrat de la vida d’artista a Paris a principis de la dècada de 1920. No només veiem la relació de rivalitat entre Amadeo Modigliani i Pablo Picasso sinó també el procés d’alcoholisme i bogeria que marcaria la darrera etapa del pintor italià.
Los Fantasmas de Goya (Milos Forman, Espanya i EUA, 2006)
Stellan Skarsgard, Natalie Portman i Javier Bardem protagonitzen aquest film que il·lustra el context història de l’Espanya de finals del segle XVIII sota el punt de vista de Francisco de Goya (Skarsgard).
Caravaggio (Angelo Longoni, Itàlia, Espanya, França i Alemanya, 2007)
L’única Tv-Movie de la nostra selecció està protagonitzada per Alessio Bonni en el paper de Michelangelo Merisi da Caravaggio. És un intens drama amb amor, violència i passió amb el qual es mostra la degradació de bogeria de l’artista italià.
Sín Límites (Paul Morrison, Regne Unit i Espanya, 2008)
Javier Beltrán i Robert Pattinson interpreten respectivament a Federico García Lorca i Salvador Dalí en una versió romàntica de la relació d’amistat-odi entre els dos artistes. No obstant el film fa un bon retrat de l’Academia de Estudiantes de San Fernando, centre artístic i cultural de l’època on es forjà la relació entre G. Lorca, Dalí i Luis Buñuel.
Renoir (Giles Bourdos, França, 2012)
Aquest film es serveix de la figura de Catherine Hessling, última model de l’impressionista Pierre-Auguste Renoir i primera actriu en els films del seu fill Jean Renoir, per mostrar la vida de pare i fill, l’un al final de la seva brillant carrera i l’altre mirant encara de descobrir-se a si mateix.
Camille Claudel 1915 (Bruno Dumont, França, 2013)
Bruno Dumont va escriure i dirigir aquest drama protagonitzat per Juliette Binoche en el paper de l’escultora Camille Claudel, qui mantingué una relació amb Auguste Rodin, quan el 1915 la seva família la va internar en una residència per a pacients mentals.
Mr Turner (Mike Leigh, Regne Unit, França i Alemanya, 2014)

En la pel·lícula que ha donat peu a aquest article descobrim un Turner estretament lligat al seu pare, que viu intensament les seves relacions amoroses i que, com per tots és sabut, revolucionà la pintura britànica.