Culturas europeas, cultura mestiza

Català

Nos encontramos en un momento en el que la cultura, las culturas, la identidad, las identidades, la tradición, las tradiciones están jugando un papel clave en el planteamiento político a nivel mundial. El sentimiento de pertenencia puede llevarnos a una cultura parodiada, en lugar de reivindicar unas culturas plurales, ricas y libres. Y hoy nos queremos fijar en eso, en el singular y en el plural de la cultura, las culturas.

Cultures europees, cultura mestissa

Castellano

Ens trobem en un moment en el que la cultura, les cultures, la identitat, les identitats, la tradició, les tradicions estan jugant un paper clau en el plantejament polític a nivell mundial. El sentiment de pertinença pot portar-nos a una cultura parodiada, enlloc d’unes cultures plurals, riques i lliures. I avui ens volem fixar en això, en el singular i en el plural de la cultura, les cultures.

#AgostPoètic: una ruta poètica o la poesia com excusa per viatjar

Seguir la petjada dels poetes Antonio Machado i Federico Garcia Lorca va ser la premissa amb la que es va plantejar una ruta per diverses ciutats peninsulars que van acabar en una ruta recorrent i redescobrint poetes de diversos estils i èpoques.

Arquitectura sobre llenç

Castellano

Vam arribar al Museu Nacional Públic de Belles Arts d’Alger gairebé per casualitat, la nostra intenció era la de perdre’ns pel Museu d’Art Modern, però es trobava tancat pel típic canvi de col·lecció que pateix tot bon museu contemporani. Aquell petit imprevist, doncs, va ser el que ens va fer reconsiderar la visita a un dels museus, que per falta de temps, havia caigut de la llista. El continent d’aquest era l’esperat, un edifici colonial al final dels jardins d’Essai, això sí, com també era d’esperar les vistes des de les seves terrasses sobre la badia d’Alger, ben valien passar una estona sota l’intens sol d’un matí d’agost.

Subversió i submissió. La sub-cultura als països àrabs avui

Castellano

Una possible resposta a si l’art, la cultura i l’humor han esdevingut eines principals de contestació política després de la “primavera àrab”

La visió que una persona europea, occidental, té de la cultura ha estat sempre a través d’un prisma molt restrictiu. Són molts segles de mirar el món des de l’eurocentrisme i especialment ha estat en allò cultural on el seu triomf ha estat més absolut. Les referències culturals d’abans i ara, els corrents artístics, les etapes culturals, absolutament tot ho mirem des de la perspectiva que sempre ha estat eurocèntrica, i que avui és occidentalcèntrica. També, pel que fa al comissariat d’exposicions i visionats artístics provinents dels països àrabs, caient sistemàticament en els mateixos estereotips[1]. En aquest cas, però, parlarem del paper de la cultura, de les arts, en els països àrabs, especialment després d’allò que s’ha anomenat primaveres àrabs, i que per agilitzar el relat així les anomenarem.