Castellano
Una possible resposta a si l’art, la cultura i l’humor han esdevingut eines principals de contestació política després de la “primavera àrab”
La visió que una persona europea, occidental, té de la cultura ha estat sempre a través d’un prisma molt restrictiu. Són molts segles de mirar el món des de l’eurocentrisme i especialment ha estat en allò cultural on el seu triomf ha estat més absolut. Les referències culturals d’abans i ara, els corrents artístics, les etapes culturals, absolutament tot ho mirem des de la perspectiva que sempre ha estat eurocèntrica, i que avui és occidentalcèntrica. També, pel que fa al comissariat d’exposicions i visionats artístics provinents dels països àrabs, caient sistemàticament en els mateixos estereotips[1]. En aquest cas, però, parlarem del paper de la cultura, de les arts, en els països àrabs, especialment després d’allò que s’ha anomenat primaveres àrabs, i que per agilitzar el relat així les anomenarem.
Continua la lectura de Subversió i submissió. La sub-cultura als països àrabs avui