#AgostPoètic: una ruta poètica o la poesia com excusa per viatjar

Seguir la petjada dels poetes Antonio Machado i Federico Garcia Lorca va ser la premissa amb la que es va plantejar una ruta per diverses ciutats peninsulars que van acabar en una ruta recorrent i redescobrint poetes de diversos estils i èpoques.

Arquitectura sobre llenç

Castellano

Vam arribar al Museu Nacional Públic de Belles Arts d’Alger gairebé per casualitat, la nostra intenció era la de perdre’ns pel Museu d’Art Modern, però es trobava tancat pel típic canvi de col·lecció que pateix tot bon museu contemporani. Aquell petit imprevist, doncs, va ser el que ens va fer reconsiderar la visita a un dels museus, que per falta de temps, havia caigut de la llista. El continent d’aquest era l’esperat, un edifici colonial al final dels jardins d’Essai, això sí, com també era d’esperar les vistes des de les seves terrasses sobre la badia d’Alger, ben valien passar una estona sota l’intens sol d’un matí d’agost.

Subversió i submissió. La sub-cultura als països àrabs avui

Castellano

Una possible resposta a si l’art, la cultura i l’humor han esdevingut eines principals de contestació política després de la “primavera àrab”

La visió que una persona europea, occidental, té de la cultura ha estat sempre a través d’un prisma molt restrictiu. Són molts segles de mirar el món des de l’eurocentrisme i especialment ha estat en allò cultural on el seu triomf ha estat més absolut. Les referències culturals d’abans i ara, els corrents artístics, les etapes culturals, absolutament tot ho mirem des de la perspectiva que sempre ha estat eurocèntrica, i que avui és occidentalcèntrica. També, pel que fa al comissariat d’exposicions i visionats artístics provinents dels països àrabs, caient sistemàticament en els mateixos estereotips[1]. En aquest cas, però, parlarem del paper de la cultura, de les arts, en els països àrabs, especialment després d’allò que s’ha anomenat primaveres àrabs, i que per agilitzar el relat així les anomenarem.

Subversión y sumisión. La sub-cultura en los países árabes hoy

Català

Una posible respuesta a si el arte, la cultura y el humor se han convertido en herramientas de contestación política después de la “primavera árabe”

La visión que una persona europea, occidental, tiene de la cultura se ha basado siempre en un prisma muy restrictivo. Son muchos siglos de mirar el mundo desde el eurocentrismo y especialmente ha sido en lo cultural donde su triunfo ha sido más absoluto. Las referencias culturales de ayer y hoy, las corrientes artísticas, las etapas culturales, absolutamente todo lo miramos desde la perspectiva que siempre ha sido eurocéntrica, y que hoy es occidentalcéntrica. También, con respecto al comisariado de exposiciones y visionados artísticos provenientes de los países árabes, cayendo sistemáticamente en los mismos estereotipos. En este caso, sin embargo, hablaremos del papel de la cultura, de las artes, en los países árabes, especialmente después de lo que se han llamado primaveras árabes, y que para agilizar el relato así las llamaremos.

Kalila i Dimna. La faula clàssica, política i literària

Castellano

Saber com una obra clàssica es converteix en clàssica pot tenir moltes explicacions, però al cap i a la fi hi ha un element clau, essencial, que malgrat i no ser la única explicació sí que ens permet anar extraient els diversos elements que es desprenen del mateix, i en aquest cas parlem de la universalitat dels temes. I amb aquesta excusa volem desgranar què ha estat i que és Kalila i Dimna.

Cal entendre que les lectores i els lectors que hem llegit, ara, aquesta obra per primera vegada, ho hem fet amb un context general concret, al qual li hem de sumar el nostre propi. L’essència d’allò que s’explica en les faules d’aquest llibre va generalment a l’arrel de les nostres inquietuds humanes, al ser això tan bàsic ens permet estructurar relat i relats dins del relat, valgui la redundància, que vertebren la complexitat del mateix, ja que és cada lector, cada temps, cada espai, el que acabarà determinant el significat de les moralines i el paper de cadascun dels personatges. Mantenint, però, al mateix temps i sense ser contradictori, aquella essència que ens va a les característiques humanes més bàsiques i que ens parlen de qüestions primàries i cíviques. És a dir, són els animals, aquells que es mouen per instints, els que ens mostren com ser un bon habitant o governant de la comunitat.