A finals de febrer ens vam despertar amb la trista notícia de la invasió de Rússia a Ucraïna. Aquest fet que molta gent veia imminent, però molts d’altres entre els que m’incloc, ho veiem més com un estira i afluixa, per veure “qui la te més gran” ja em perdonareu l’expressió, a dia d’avui és una realitat.
Soc historiadora, i aquests dies no he fet més que llegir sobre l’origen del conflicte entre Rússia i Ucraïna per fer-me el meu mapa d’idees i entendre el per què d’ una guerra en ple segle XXI al cor d’Europa. I per moltes voltes que hi he donat i per més que llegeixo, l’única conclusió que trec és la poca importància que tenen els civils pels dirigents polítics, les elits mundials i els seus interessos polítics, econòmics i GEO estratègics, vaja com sempre, per això la història és cíclica, i tot i així no n’aprenem. L’ambició de pocs i el patiment de la gran majoria.
Però tampoc em vull estendre amb la meva opinió personal. Avui us vinc a parar d’art que és el que ens agrada fer al Cultius. I és que l’art ha estat el mirall de molts conflictes al llarg de la història. Son moltes les representacions de guerres, conflictes armats i de les conseqüències que aquests han tingut, els Afusellaments del 3 de maig de Goya, el Guernica de Picasso, o Barroc Balcànic de Marina Abramovich, entre d’altres.
Però precisament en els temps que corren, amb la guerra oberta que tenim a Europa però sense oblidar tampoc les guerres obertes que hi ha al món i que “com estan lluny de casa i no ens afecta”, no les tenim tan presents, avui vull parlar de la pau. I no de la pau com a camí, que és una cosa tan obvia i interioritzada per mi que per això m’explota el cap quan penso en el món en el que vivim, sinó de les representacions de la pau dintre del món de l’art. Perquè si la guerra ha estat inspiració per molts artistes, també ho ha estat la seva antagonista, la pau.
Aquí us portem uns quants exemples. Comencem!
ARQUITECTURA
ARA PACIS (13-9 aC)
Una de els primeres representacions clàssiques que trobem de la pau és el monument de l’Ara Pacis, traduït literalment com l’altar de la pau o també el monument de la pau. Situat al Camp de Mart (paradoxalment) de la ciutat de Roma, fou un monument que el senat romà dedicà a l’emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i la Gal·lia i la pau que aquestes havien portat a l’Imperi Romà. Està dedicada a la deessa Pax, filla de Júpiter i Justícia, el culte a la qual va ser promogut pel mateix emperador August. La iconografia del monument és molt variada però destaquem la representació al panell del relleu esquerre, la deessa Pax al centre amb abundància de menjar (animals, fruita, verdures i cereals, entre d’altres), que és el que comporta un període de pau.
PINTURA
AL·LEGORIA DE LA PAU I LA FELICITAT DE L’ESTAT (Autor anònim, segle XVII, Taller de Rubens)
Aquesta pintura es troba situada molt a prop de casa nostra, a la Biblioteca Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Presenta la idea abstracta de que la pau és el resultat lògic de la justícia i el bon govern. La pau es representada per una figura femenina que es troba al centre de la composició, vesteix estil matrona romana i seguint la diagonal del seu braç dret cap al terra, trobem un Amoret (Putto en italià), que ha desarmat un guerrer que es troba a terra amb les armes escampades. Als peus de la pau, hi ha un corn de l’abundància també anomenada cornucòpia, d’on surten fruites (aquest element simbolitza allò que se’n deriva de la pau, l’abundància del fruit de la terra). L’al·legoria de la pau, està acompanyada per la seva mare, la Justícia, i per les seves germanes la Concòrdia i Disciplina.
AL·LEGORIA DE LA PAU (Jan Lievens, segle XVII)
En aquesta pintura barroca la pau es representada per una dona situada al centre de la composició. De pell blanquinosa i llarga cabellera negra, vesteix de color blanc (puresa), vermell (passió) i està sent coronada victoriosa amb llorer, símbol de grandesa a l’antiguitat clàssica, davant de l’al·legoria de la guerra, representada per un home que es troba aixafat sota els seus peus. A la composició hi trobem dos patrons que hem vist a les anteriors, els Amorets (Putti), un d’ells tocant el tambor (els Putti a partir del Renaixement son representants com a àngels músics) i l’aparició de grans quantitats de fruita, verdura, carn, en general menjar. En aquest cas no ho trobem sortint dels corns de l’abundància, o cornucòpies sinó que son varies dones les que estan al voltant de la figura principal i amb elles porten safates plenes d’aliments (la bonança de la pau).
AL·LEGORIA DE LA JUSTÍCIA I LA PAU (Corrado Giaquinto, segle XVIII)
Seguint amb el barroc, aquesta pintura de Corrado Giaquinto es troba al Museu del Prado de Madrid. Estan representades dues dones situades al centre de la composició, una d’elles la pau, sosté una branca d’olivera, que des de l’antiguitat clàssica aquest element estava associat amb la pau. En aquest cas ens mostra la pau com el resultat de justícia i el benestar. Sota dels seus peus hi ha un altre cop, un corn de l’abundància, o cornucòpia plena de fruita, verdura, així com amorets (putti), que sostenen animals (xai) i cereals (blat). La bonança de la terra en època de pau. L’altre figura femenina representa la justícia, que segons la mitologia grega era la mare de la pau. Aquesta sosté un cetre, i està coronada símbols de poder i autoritat i a la vegada està representada com la Justícia divina, il·luminada amb un gran raig de llum celestial on hi apareix un colom, símbol de la pau. Als seus peus derrotades hi ha la disbauxa i la guerra. És una composició pictòrica molt singular perquè barreja elements pagans (la corona, el cetre i la branca d’olivera) amb elements cristians (el colom).
ESCULTURA
PAZ (Valeriano Salvatierra y Barriales, 1830-1836)
A la façana oest del Museu del Prado, hi ha un conjunt de 14 escultures que representen virtuts i valors entre les que destaquem la representació de la pau. Aquesta està coronada per una corona d’olivera, a la ma dreta sosté una branca de llorer i en el seu moment també una espasa, tot i que avui en dia està perduda. Amb la mà esquerra agafa un rotlle que podria simbolitzar un tractat de pau. Amb el peu dret està aixafant una torxa encesa que simbolitza el foc de la guerra. Representada amb contraposto, podem observar com vesteix un pèplum fi amb apoptygma fins les cuixes, sostingut a les espatlles amb fermalls i a la cintura amb un cinturó.
Podríem posar més exemples però en son suficients per trobar varis patrons en comú amb els que concloure l’article.
Les representacions de la pau, sempre han estat a través de figures femenines. I és que en el transcurs de la història moltes guerres sempre s’han donat, entre d’altres motius, per un excés de testosterona. És per aquest motiu que les representacions de la guerra que hem vist vençudes a les obres d’art que hem explicat, sempre han estat homes. La pau representada per dones, la guerra per homes, jutjeu valtros mateixos. Un dels altres elements més destacats son els corns de l’abundància anomenats també cornucòpies, amb fruita verdura, cerels etc, el que simbolitza allò que porta la pau, l’abundància de la terra i dels seus fruits. I per últim, les branques d’olivera i el llorer que des de l’antiguitat clàssica han estat símbol de pau i prosperitat.
I avui tornem a entonar a través de les al·legories anteriors, el NO A LA GUERRA, com ja vam fer en el seu moment i seguirem reivindicant sempre que sigui necessari.
Altres articles de la Maria
Dones de l’aire: les ales de la Mari Pepa Colomer
Si veus el fum, el foc està a prop
Francesc Boix i Campo. La Guerra Civil Espanyola i la barbàrie de Mauthausen, a través de la fotografiaArt i desconfinament
Cultius Culturals 