Com cada setembre es va reobrir la temporada expositiva als museus. Aquest setembre, a més a més, vam ser a la presentació de la temporada 2021-2022 del CaixaForum, a la seva seu a Barcelona.
La icònica fàbrica textil Casaramona, d’arquitectura modernista de Josep Puig i Cadafalch, que des del 2002 serveix de seu per al CaixaForum, acollia el passat 7 de setembre a la premsa per presentar les exposicions i activitats que es farien en aquest curs que comença.
Es tracta de més de 40 exposicions i 4.000 activitats tant a les seus del CaixaForum com del CosmoCaixa, que aniran itinerant per tot el territori, afegint-se, com a novetat, un nou centre a València, a l’estiu de 2022.
Som passat, som segle XX i som futur han estat els tres eixos sobre els que giren les propostes expositives de la nova temporada. Es vertebra, així, l’espai temporal en el que es mou la humanitat i que és la que fa avançar la història, la ciència, l’art, etc. Les mostres ens volen fer arribar, doncs, el nostre jo del passat, el que estem fent en l’actualitat, i què podria ser de nosaltres en un futur.
Som passat ens parla de la prehistòria, l’època dels faraons i de l’univers, entre d’altres.
Som segle XX ens mostra art, disseny, cinema, ciència, foto, cartellisme i, en general, tot el que les persones hem estat creant durant aquesta centúria passada. Tot el que ens ha portat al nostre present.
Som futur investiga. És la vessant de recerca a través de la que s’exploren les noves tecnologies i possibilitats de la ciència, l’ecologia, l’art i el disseny. Volen repensar el futur per millorar el present.
A més a més, estan de celebració: durant aquest passat any només van baixar un 30% els visitants, enfront del 70% de la resta de museus. Això és sobretot gràcies a que la població se sent el centre com a propi; no és el museu al que hi van quan visiten altres ciutats, sinó un espai cultural on veure exposicions, assistir a xerrades, etc. L’element ciutadà, durant la Covid 19, ha tingut una forta rellevància en mantenir el lligam d’aquests centres amb els visitants.
I les expos? A Barcelona tindrem Homo ludens, sobre el joc i l’esbarjo -en especial de caire informàtic (els videojocs, vaja) en la nostra societat. És la gran novetat que s’espera de desembre a l’abril. També tindrem tatuatges, cinema i moda, mobiliari, el Symphony (amb concerts), Magritte (amb peces de la Fundació Thyssen-Bornemisza), i l’actual, TeamLab, una mostra interactiva i immersiva de temàtica ecologista, feta amb tecnologia puntera; la podreu veure fins al 9 de gener. Nosaltres ja l’hem visitada i val molt la pena! Us deixem un tastet en foto, per obrir-vos les ganes d’anar-hi
I a Tarragona? Apollo XI fins al gener de 2022, i Pixar, de febrer a juliol de 2022. La de Pixar serà una expo amb la que podrem veure els esbossos, les idees i tot el que hi ha a l’interior dels seus dibuixos més icònics.
A la d’Apollo 11, l’arribada de l’home a la Lluna ja hi hem anat. Ens endinsem en una museografia que aposta per un espai fosc i silenciós, com ho és l’univers mateix.
Comença amb un recorregut històric en el que primer et posen en antecedents: què veien i com percebien les cultures antigues la lluna? A poc a poc avança la tecnologia, fins arribar a… la Lluna!
La novetat? Tornen els elements interactius!!! És a dir, els elements de la museografia que es poden tocar per contextualitzar, mostrar-nos informació, en definitiva una eina molt útil per una millor difusió. Visca! Hi trobareu un dispositiu per veure tots els racons de la Lluna, en altíssima definició, també pantalles que ens parlen del dia a dia dels astronautes: com mengen, com dormen, etc. Una maqueta feta amb una ampolla de coca-cola, per veure la simulació del llançament.
Així com un espai 3D en el que s’hi pot veure l’evolució de la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica, el vol de l’Apollo 11, i també informació sobre altres missions lunars. Podríem dir que és l’apartat on es veu millor la batalla cosmonautes vs astronautes!
S’hi exposen reproduccions petites de l’Apollo 11, i fins i tot una reproducció a escala real de la càpsula amb la que van aterrar a la Terra després de la exitosa missió.
La visita guiada ens va permetre saber allò que més ens agrada, les anècdotes. I us en deixem algunes de significatives, perquè si encara no us heu decidit a vistar la exposició, no en tingueu cap dubte.
Dels tres astronautes que van anar a la Lluna, n’hi va haver dos que van baixar i tocar el terra llunar Edwin E. «Buzz» Aldrin i Neil A. Armstrong, però i el tercer? Doncs va ser Michael Collins i li va tocar quedar-se a la nau nodriu, seguint la órbita lunar perquè el altres puguessin tornar i perquè la nau mateixa, no es perdes en la immensitat de l’univers. Viatjar a la Lluna i no poder xafar-la! Us ho imagineu?
Aquesta altra anécdota és potser de les parts més humanes i menys explicades. Parlarem de necessitats fisiològiques, vaja del pipí. Per baixar a la Lluna, els dos astronautes portaven bolquer, sisi bolquers. Doncs un d’ells no se’l va col·locar bé i va tocar terra llunar, havent-se pixat a les cames. Desmitifiquem coses, si! Si un dels primers homes que va xafar la Lluna ho va fer pixat, com diria Buzz Lightyear… To infinity and beyond!
Altres articles sobre museus
- La natura i l’abstracció
- Faraó. rei d’Egipte
- Futuribles
- Art medieval desaparegut, i retrobat
- Art i desconfinament
Altres articles de la Maria i la Guiomar
Cultius Culturals 